En un terreny, l’energètic, on les grans empreses i patronals tenen molts altaveus i tot i així les renovables troben una forta oposició al territori, les veus dels acadèmics tenen gran importància per agafar perspectiva. Potser per això, l’economista especializada en energia Mar Reguant (Súria, 1984), ha rebut el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove. Doctora en economia pel Massachussets Institute of Technology (MIT) i llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la investigadora de l’ICREA, del CSIC, va participar en el grup de treball sobre reptes econòmics del canvi climàtic que va encarregar el president de França, Emmanuel Macron, que va demanar canviar la part que deia que l’energia nuclear no tenia futur per un “potser”, tal com explica l’acadèmica en entrevista al plató d’ON ECONOMIA. Defensa les renovables, però fiscalitza les empreses.

Catalunya té un baixíssim percentatge de l’electricitat coberta per renovables (15%), en contrast amb Espanya que avança molt bé i arriba al 57,6% . Ha d’afectar l’economia?
Sí, renunciar a les renovables és una mala decisió climàtica, perquè és contrària a les recomanacions que tenim per descarbonitzar l’energia, però també econòmica. Estàs renunciant a una energia que avui dia és, en particular a la península Ibèrica, molt barata i molt bona.
Afecta la indústria? Sens dubte, hi ha indústries que reclamen permisos per poder tenir la garantia d’energia barata i, si no ho aconsegueixen aquí, aniran a una altra part. Si no volem les plaques aquí ni les línies que portin energia de l’Aragó, renunciem a energia més neta i més barata.

És interessant que mencioni l’Aragó amb la línia de Molt Alta Tensió que ha de venir de l’Aragó. Realment és tan mala notícia?
És més car perquè aquestes línies d’alta tensió valen diners, i té impacte ambiental també. L’Aragó no crec que ens deixi d’enviar energia, com podria passar amb el Putin i el gas, o sigui que no es tracta d’un tema de seguretat com pot ser a Alemanya amb el gas natural, però és més car portar-la i evacuar aquesta energia és més difícil. A Catalunya, ni tan sols la xarxa no està pensada per posar-hi renovables. Hi ha tants límits per fer parcs, que allà on es pot tampoc no pots evacuar aquella energia. Llavors, és una pena que gastem els diners de la inversió en connectar-ho a fora, en comptes de millorar la xarxa elèctrica i instal·lar-ne aquí. Ara mateix és un guirigall i no fem res.

I de qui n’és la culpa?
És difícil atribuir responsabilitats, perquè són compartides. Catalunya és un territori més dens que altres llocs d’Espanya i l’oposició social és molt elevada. Però l’endarreriment administratiu és pitjor que a altres comunitats, amb una burocràcia i uns permisos especialment lents. Les empreses no volen venir perquè si aconsegueixen el permís per connectar-se potser al final no els aproven el pla urbanístic municipal o fins i tot si els hi aproven, la gent es queixa. Troben tans obstacles que marxen a un altre lloc.

Les empreses no volen fer renovables a Catalunya perquè hi ha més obstacles

Juguem amb desavantatge en la reindustrialització?
Sí, ara veiem com tecnològiques i centres de dades se’n van a altres llocs, tot i que centres de dades importants se n’ha aprovat algun a Catalunya. Sembla que els cotxes elèctrics com Chery i semiconductors com Lotte sí que venen a Catalunya, però es donen casos d’empreses que volien venir i no ho fan perquè no els aproven la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

Quin paper ha de tenir l’eòlica marina a Catalunya?
Jo crec que és més important que enlloc, perquè ens calen més renovables i tenim menys espai terrestre, però l’oposició torna a aparéixer. Jo el futur el veig negre perquè no es vol fer. L’eòlica marina és molt limitada perquè només hi ha vent bo a l’Empordà i malgrat això no es vol aprofitar. La mateixa planta eòlica pot servir de connexió amb França, que pels Pirineus és difícil de creuar. Les nuclears fan el 40% de l’electricitat que consumim i quan les tanquin, que els queda poc, si no has volgut fer eòlica marina, no has volgut fer plaques i no has volgut fer parcs eòlics, no sé com ho faran sumar.

Quin és el seu posicionament envers les nuclears?
A aquestes centrals ja els toca tancar-les. Em sembla bé que les acabin d’esprémer, però no els hi queda gaire per donar. Fins i tot ignorant el tema que és tenir una bomba de rellotgeria al costat de casa, no surten els números perquè les renovables son més barates. Aixó ho vam dir a l’informe que vam fer per al Macron i no li va agradar gens, ens va fer canviar l’informe per dir que potser pintava malament, però que potser la nuclear tenia futur.

El president Macron ens va fer canviar un informe per dir que potser la nuclear tenia futur

Un dels sectors més importants per electrificar és l’automobilístic. Per què va tan tard Europa?
La indústria automobilística és un dels grans sectors puntals a Europa que encara tenien molt de pes, però han fet molt poc els deures. No s’ha apostat pel vehicle elèctric i quan s’ha apostat pel vehicle elèctric s’ha apostat per un vehicle de gama alta que la gent no pot pagar. Llavors és natural que la gent vulgui cotxes barats i també barats de conduir, que no siguin tan grans ni luxosos. La indústria automobilística, per protegir-se, ha anat endarrerint l’electrificació apostant per la gamma alta elèctrica. I ha quedat obsoleta.

Europa va aprovar fa unes setmanes de posar aranzels a la importació de cotxes elèctric xinesos per protegir-ne els seus. Servirà?
Estic una mica escèptica de si faran gaire feina els aranzels. Ja va passar una mica amb les plaques solars: si hi ha algú que fa cotxes molt barats que a sobre són molt més nets, la gent els voldrà comprar i hi haurà aquest ball d’aviam si els deixaran entrar o quan en fan un de barato a Europa. Cotxes en seguirem tenint, però el model de com més gran millor no funciona, perquè la gent no ho pot pagar.

Aquesta frase connecta amb una part important de l’ecologisme i, més petita, dels economistes, que defensen que cal decréixer. Hi està d’acord?
Crec que s’ha crescut molt, però és difícil dir que alguns sectors de la població estan millor que abans. De fet, als Estats Units la desigualtat és enorme i aquí els índexs de pobresa, d’obesitat infantil, de malestar, la qualitat de la sanitat no estan bé. No podem dir ben contents que les coses milloren i encara menys que milloren per tothom. Creixem, però no d’una manera inclusiva. Hi ha qui li diu decréixer, jo li dic créixer millor, i hi ha marge per fer-ho i replantejar-nos objectius.

La transició energètica que vivim reactivarà l’economia i ens farà viure millor?
Jo crec que sí, que és una oportunitat. Europa sempre ha estat pobra en recursos energètics i com que som pobres en recursos energètics, estem fent els deures una mica abans que la resta. Els Estats Units està al capdavant del combustible fòssil i han sigut els grans guanyadors d’aquesta revolució tecnològica. Al Regne Unit hi havia el carbó i allà estava la revolució industrial. Dins d’Europa, tenim un recurs privilegiat a l’estat espanyol, que és el sol, que sumat a l’ecosistema universitari de recerca ens farà millorar tecnològicament i tenir una energia més barata.

Quant hauria de pagar el ciutadà per la llum amb les renovables guanyant pes? Algun dia es pagaran zero euros?
S’ha d’estudiar qui es queda els beneficis de l’energia barata. Durant la crisi d’Ucraïna hi va haver algú que va fer molts diners, perquè teníem energia renovable molt barata i el preu de l’energia era caríssim, però no van ser els consumidors. També veiem que qui pot posar plaques fotovoltaiques o una bomba de calor per estar millor a l’estiu i a l’hivern són les rendes altes. Cal que aquests avenços es traslladin a rendes més baixes que tenen habitatges més precaris, amb contractes amb les elèctriques que de vegades no són justos. Les comunitats energètiques són una via. Però el preu hauria de baixar per tothom, no a zero, perquè s’ha de pagar la placa.

Potser els fons europeus haurien d’haver anat més cap a les famílies vulnerables perquè puguin instal·lar plaques, i rehabilitacions energètiques, més que cap a les empreses?
Els estudis mostren que és molt difícil focalitzar els fons econòmics als consumidors més vulnerables i als Estats Units també passa. És molt difícil que estiguis per accedir a aquests fons o per posar-te a una comunitat energètica quan estàs pendent de com pagues la llum i aconsegueixes els 20 euros d’aquell mes. Hi ha ajuntaments que tenen iniciatives de treballar amb comunitats de veïns bloc a bloc, però és lent. Les famílies vulnerables també tenen molta més mobilitat, estàs de lloguer en un pis i quan l’arregles a l’any següent et mudes perquè et pugen el preu.

Deixant de banda les inversions, si només comptem amb les renovables, podem dir que aviat s’hauria d’acabar la pobresa energètica?
És difícil de dir, perquè el consum energètic a Espanya pujarà molt i la pobresa energètica fins ara la mesuràvem amb passar fred a l’hivern. Però la pobresa energètica ja és també no tenir aire condicionat a l’estiu i la mesurarem amb la gent passant molta calor. L’electricitat serà més barata, però no es pot dir que s’acabarà la pobresa energètica.

I quan s’hagin amortitzat les inversions els preus no poden caure encara més?
Sempre hi ha inversions a fer, les xarxes, reciclar les plaques. Ara, s’ha d’anar amb compte perquè és un model de negoci que canvia molt ràpid. I empreses que han crescut molt, com pot ser Holaluz, de cop han crescut massa i és com un Dragon Khan, és normal en indústries noves.

Les grans energètiques sabran com sortir guanyant de la transició?
Tenen una posició còmoda perquè ho coneixen tot des de dins. Són els que saben millor com saltar per exemple obstacles. De vegades posem obstacels per anar contra l’oligopoli, però com més poses, més oligopoli, perquè són els únics que saben com saltar-ho. Però estan enfadats amb el món, perquè el seu model de negoci era cremar petroli, gas i cremar carbó i veuen que s’acaba. Intenten replantejar el negoci i mantenir el gas tant com puguin, tot i que ja contribueix molt poc a la producció elèctrica.

La transició energètica i l’agenda 2030 són dos grans enemics dels extremistes. Per què?
Qualsevol canvi fort a la societat, que al principi sempre s’adopta des de les classes altes i després va baixant, són material incendiari per als discursos populistes que distorsionen. La transició energètica beneficiarà tothom, les renovables van fer que els impactes socials de la crisi d’Ucraïna fossin més baixos. Alguns beneficis ja els hem tingut.

Però els petits paguen més car, en el cas de les petites empreses i agricultors, l’adaptació a aquests canvis, pels costos, per la burocràcia.
Sí, estic d’acord. Ara hi haurà un tema important amb la maquinària agrícola perquè es vol descarbonitzar, el mateix. Suposo que anirem cap a cooperatives que encara comparteixin més el material.Però sempre quedaran petits agricultors, que el que té més sentit és fer pels petits, fer algunes excepcions, i allargar la vida dels tractors. Però la maquinària elèctrica ja és més barata, tot i que cal una inversió inicial.

Les regulacions que s’apliquen als europeus, a més, no s’apliquen fora i això també atia els discursos crítics.
Sí, és un tema que preocupa tant en la regulació ambiental com de canvi climàtic, que quan poses regulacions fortes, poden marxar les indústries fora. Es va parlar molt amb el mercat de carboni, que es va aplicar aquí el 2005. Ara s’estan posant unes taxes a la frontera per intentar nivellar alguns d’aquests impostos, però sempre hi ha fugues, i encara que diguis que la regulació és la mateixa hi ha una diferència.

Quin paper han de jugar els gasos renovables i l’hidrogen verd en la descarbonització?
Crec que es pensava que jugarien un paper més important, per exemple per a camions, però s’està veient que serà majoritàriament elèctric. Serà molt important, especialment per grans combustions industrials i per a la indústria. Pel que fa al biogàs, aquí tenim molta merda, de porc i de vaca. I és bo aprofitar-ho, perquè aquests fems si no els cremes són pitjors pel canvi climàtic.

Hi ha un debat dins el sector sobre si els gasos renovables serviran també per escalfar les llars.
Això ho estan intentant colar, però els números no surten per enlloc perquè no té cap mena de sentit ambiental ni econòmic tenint les renovables i les aerotèrmies o bombes de calor. Veuen un altre model que s’esgota i si diuen que faran biogàs potser ho poden allargar una mica més. La xarxa de gas de ciutat ja no té sentit, però hi ha certs problemes, com es veu a Califòrnia, on molts edificis estan electrificats però tenen la cuina de gas. La gent està deixant el gas i els que es queden enrere paguen cada cop factures més altes. Li diuen espiral de la mort, perquè les llars que no poden sortir del gas cada cop han de pagar més per un capital no amortitzat, que si es reparteix entre més gent surt a un preu més raonable.

I creus que pot passar aquí?
Caldria un desplegament públic directament casa a casa perquè no passi una cosa així, potser a l’Estat també li val la pena invertir en tenir gent anant porta per porta a fer subvencions per tal de transformar energèticament les cases, però no es fa, o no es fa suficient. S’està fent una transició energètica basada en els projectes i no en els ciutadans.

Amb l’hidrogen verd està havent-hi milers de milions d’euros en inversions i molts dubtes sobre si tindrà tanta utilitat o si l’hidroducte es farà servir finalment per gas natural. Com ho veu?
És important invertir-hi, però estic bastant en desacord amb la magnitud del pastís. Jo li donaria una mica de pastís a l’hidrogen verd perquè té sentit investigar-ho. Només amb la substitució de l’hidrogen gris (a la indústria, a l’amoníac, als fertilitzants), ja descarbonitzem una mica. Però ja sabem que l’hidrogen verd són moltes conversions energètiques i que els números no donen per a moltíssimes aplicacions.

Per què genera tant d’interès?
Com a indústria és la més complementària al combustible fòssil, pel tipus d’inversions i el tipus de tecnologia. Llavors, dins de la indústria fòssil es veu com una cosa molt més amable, on tu ja tens molta més experiència. I és una mica llop vestit d’ovelleta, que colen inversions en hidrogen verd per fer-hi passar gas natural de tota la vida. Per això hi ha lobbing per fer-ho més gran del que és.

Hi ha alguns, com ArcelorMittal, que ja ho estan fent: van prometre una nova planta amb hidrogen i la faran amb gas amb els fons europeus.
A mi em preocupava el Barmed perquè ho veig com una inversió en gas natural. I per mi és una de les línies vermelles que li vam dir al Macron: zero diners públics en noves grans infraestructures de combustible fòssil. I aquí s’ho estan saltant. Diuen que és per hidrogen verd i no el tenim. Si acaben aquella obra i no hi ha hidrogen verd, clar que hi faran passar gas.

I si això passa, si el gas passa per allà, serà un escàndol o gairebé no ens en adonarem?
Aquesta és la pena, que no, que te la colen i ja està, és una mica depriment amb la recerca. És una mica desesperant.

https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/entrevista/mar-reguant-pobresa-energetica-calor-aire-condicionat-casa-macron-informe-nuclear-canviar_1265052_102.html