Category Archives: medecina

Educació, família, medecina, psicologia, Reflexions, Societat, Suïcidi

Augmenta un 253% l’ús d’antidepressius entre els menors de 15 anys a Catalunya

Leave a comment
Augmenta un 253% l’ús d’antidepressius entre els menors de 15 anys a Catalunya

L’ús d’antidepressius ha crescut de forma significativa en els darrers anys. Més d’1,2 milions de persones assegurades a Catalunya van tenir almenys una dispensació d’aquests medicaments durant el 2023, cosa que suposa un augment del 169% en comparació amb el 2020, segons les dades facilitades pel Departament de Salut. El que més destaca és que entre els menors de 15 anys, el consum ha crescut un 253%. Al llarg del 2023, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre un 9,5% de la seva població per trastorns depressius, amb una clara predominança en noies (12,3% enfront del 5% en nois). La mitjana de visites l’any per pacient va ser de 12,2, i es van atendre un total de 2.203 casos, un 10% més que el 2020, dels quals el 74% eren noies. Així doncs, un 9,2% dels catalans de més de 15 anys pateix de manera assimilable formes moderades o greus de depressió, la qual cosa suposa un augment del 28% respecte a 2019, segons les últimes dades disponibles en l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2023.

Augment dels casos de depressió

En l’atenció primària, el 2023 es van registrar 44.447 nous casos de trastorns depressius. D’altra banda, d’acord amb les dades de la Central de Resultats, el 2023 als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA), un 23,8% de la població atesa va ser diagnosticada amb trastorns depressius. La mitjana de visites per pacient va ser de 7,2, amb 3.904 casos atesos, un 15% més que el 2020, dels quals el 71% eren dones. Segons l’Enquesta de Salut, un 9,2% de la població més gran de 15 anys respon de manera assimilable a formes moderades o greus de depressió, un increment del 28% respecte al 2019. Aquesta condició afecta un 12% de les dones i un 6% dels homes, amb una incidència especialment alta entre les persones majors de 74 anys (13%) i les classes socials més desfavorides (11%).

En un comunicat compartit coincidint amb el Dia Mundial de Lluita Contra la Depressió, el Departament de Salut assenyala l’augment rellevant de la prevalença de trastorns depressius a Catalunya, especialment en dones, persones grans i grups socioeconòmics desafavorits. “Això posa en relleu la necessitat de continuar invertint en prevenció, detecció precoç, millora dels recursos d’atenció i sensibilització social”, apunta el comunicat.

Un dels principals objectius del Pla de Salut 2021-2025 és reduir el nombre de persones que consumeixen antidepressius durant més de 6 mesos. Amb tot, el 2023, un 10,5% dels assegurats van mantenir aquests tractaments —un 0,8% més respecte al 2021—. D’altra banda, Salut també recomana hàbits per reduir el risc de patir depressió, com seguir una alimentació saludable, fer activitat física, no fumar ni beure alcohol i cuidar la qualitat del son.

Consum de fentanil 

A l’Estat espanyol s’està registrant un augment del consum de fentanil o morfina. L’informe del 2023 de l’Observatori Espanyol de les Drogues i Addiccions, pertanyent al Ministeri de Sanitat mostra l’increment del consum d’aquests fàrmacs. Les dades mostren com va créixer el percentatge de persones entre 15 i 64 anys que van consumir en algun moment de la seva vida, el fentanil, un dels opioides més potents, que inicialment es prescrivia a pacients oncològics. El 2028 només havia provat aquest fàrmac algun cop un 1,9% de la població, mentre que el 2022, ja s’elevava fins al 14%. Tanmateix, segons l’informe del Ministeri de Sanitat els opioides més consumits a Espanya són el tramadol i la codeïna. 

https://www.elnacional.cat/ca/societat/augmenta-253-per-cent-us-antidepressius-entre-menors-15-anys-catalunya_1344787_102.html

Educació, Església Catòlica, medecina, pobresa, Política

EL SOMBRÍO LEGADO DE TERESA DE CALCUTA

Leave a comment
Biotecnologia, medecina, Nutrició, Política, psicologia, Sanitat, Societat, Tecnologia

L’Organització Mundial del Comerç té més poder que l’OMS. Les patents farmacèutiques són un atemptat als drets humans.

Leave a comment

Ricard Ustrell entrevista el catedràtic de Farmacologia Joan-Ramon Laporte arran de la publicació del seu llibre “Crònica d’una societat intoxicada”.

El doctor Laporte denuncia que s’ha deixat el control de la sanitat en mans de les farmacèutiques i que es mediquen símptomes que no són malalties, com el colesterol. En aquest cas, fins i tot assegura que el colesterol és bo per a la salut, sobretot en la gent més gran de 65 anys.

Laporte afirma que, en el camp de la salut, l’Organització Mundial del Comerç té més poder que l’OMS i que les patents farmacèutiques són un atemptat als drets humans.

https://www.ccma.cat/3cat/audio/1201715/embed/

biologia, Biotecnologia, medecina, medi ambient, Sanitat, Societat

Contaminants habituals a les cases perjudiquen el desenvolupament cerebral

Leave a comment
Les cèl·lules glials aporten mielina a les neurones
 ARTUR PLAWGO / SCIENCE PHOTO LIB / Getty

Dos tipus de compostos químics que es troben en productes d’ús domèstic perjudiquen el desenvolupament dels oligodendròcits, un tipus de cèl·lula imprescindible per a la maduració del cervell. Les dades epidemiològiques confirmen que els nens exposats a nivells més alts d’aquests compostos tenen un risc més elevat de tenir disfuncions motrius o necessitats educatives especials.

Els contaminants perjudicials per als oligodendròcits són els anomenats compostos quaternaris (que es troben en productes desinfectants i d’higiene personal) i els organofosfats (que s’utilitzen com a retardants de flama en mobles, productes electrònics i materials de construcció), segons una investigació de la Universitat Case de la Reserva Occidental a Cleveland ( EUA).

Els nens exposats a més organofosfats tenen més risc de tenir necessitats educatives especials

Els investigadors s’han centrat en els oligodendròcits, les cèl·lules que aporten la mielina a les neurones del cervell. L’objectiu és comprendre per què els trastorns de neurodesenvolupament, com el d’espectre autista ( TEA) o el dèficit d’atenció i hiperactivitat ( TDAH), estan augmentant. “Els factors genètics no són suficients per explicar aquest augment”, assenyalen a Nature Neuroscience , on avui presenten els resultats.

Per identificar factors ambientals, han avaluat 1.823 compostos químics contaminants. Han analitzat els seus efectes en cultius cel·lulars d’oligodendròcits que estaven en procés de formació. Entre les substàncies analitzades, les més tòxiques per als oligodendròcits pertanyen als grups dels compostos quaternaris i dels organofosfats.

Els investigadors han exposat ratolins que estaven en etapes de desenvolupament a aquests compostos. Han comprovat que els contaminants creuen la barrera hemato­encefàlica, accedeixen al cervell i, una vegada allà, afecten el desenvolupament del còrtex, el cerebel, el cos callós i l’hipocamp.

Pesticides i estrès oxidatiu

Han confirmat aquests efectes perjudicials en organoides de cervells humans. Finalment, han fet un estudi epidemiològic que ha revelat que el 99,4% dels nens i nenes d’entre 3 i 11 anys dels EUA tenen un metabòlit d’ organofosfats perceptible a l’orina.

Els organofosfats “s’utilitzen com a additius en materials de construcció, aparells electrònics i mobles, però no estan químicament integrats al producte; per tant, poden alliberar-se a l’entorn i provocar una exposició humana per inhalació, absorció cutània o contacte mà-boca”, informa a La Vanguardia Paul Tesar, director de la investigació.

Els nens i nenes amb un nivell més alt d’exposició a organofosfats han resultat amb el doble de probabilitats de tenir necessitats educatives especials que els que en tenen un nivell més baix. Per a les disfuncions motrius, el risc es multiplica per sis. Els dos trastorns depenen d’un desenvolupament correcte dels oligodendròcits, ja que la mielinització del cervell influeix en la memòria, l’aprenentatge i les funcions motrius.

Amb els resultats obtinguts fins ara, “no recomanem que aquests compostos químics siguin completament eliminats del nostre entorn, ja que molts compleixen funcions importants”, declara Paul Tesar. “Abans de recomanar als ciutadans canvis de conducta, calen estudis dissenyats per investigar si nivells específics d’exposició poden iniciar o exacerbar malalties”.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20240326/9582402/contaminants-habituals-les-cases-perjudiquen-desenvolupament-cerebral.html

biologia, Biotecnologia, medecina, Sanitat, Societat

La FDA debe llegar hasta la raíz de los carcinógenos de los alisadores de cabello

Leave a comment

16 de diciembre, 2023

Una estilista con una máscara protectora seca el pelo de un cliente en un salón de Troy, Michigan, EE.UU. (Bloomberg/Emily Elconin)

Bloomberg — En el año 2020, tras un par de meses dejándome crecer el cabello durante la pandemia, mi estilista me propuso un tratamiento de queratina para suavizar y facilitar el peinado de mi melena. Me despediría de combatir los rizos y el frizz (encrespado) de la humedad y disfrutaría de una cabellera impecable y de aspecto más profesional.

La FDA (por sus siglas en inglés, Administración de Alimentos y Medicamentos de EE.UU.) ha anunciado en otoño que diversos tratamientos de uso común para alisar, estirar o relajar el cabello, entre ellos numerosos tratamientos de queratina, contienen formaldehído, un reconocido cancerígeno. En un primer momento, pensé que los tratamientos que me había hecho posiblemente no pertenecían a esta lista, pero tras investigar un poco, ahora no estoy tan segura.

En el 2024, la FDA podría prohibir el uso de este tipo de tratamientos. Sin embargo, prohibir el formaldehído puede no ser suficiente, puesto que un nuevo estudio apunta a que otro tipo de productos podría suponer un peligro más grave para el consumidor.

El cuerpo tolera cantidades pequeñas de formaldehído, que solemos hallar como un conservante en nuestros productos de cuidado individual. Sin embargo, cuando nos secamos el cabello con el secador o nos lo planchamos, nos resulta difícil no inhalarlo, lo que aumenta su peligrosidad. Para empeorar las cosas, algunos tratamientos para el cabello se comercializan de manera falsa como libres de formaldehído, a sabiendas de que lo que contienen es ácido glicólico, que se transforma en formaldehído al calentarlo, y los tratamientos del cabello generalmente conllevan la aplicación de calor.

El riesgo no es sólo para los consumidores: es aún más pronunciado para los estilistas que trabajan habitualmente con estos químicos tóxicos. La química Erika Milczek también se ha sometido a tratamientos de queratina. Me dijo que no estaba particularmente preocupada de que una sola exposición la dañara, pero sabía que su peluquero estaba recibiendo exposiciones repetidas. “No le habían dicho que me estaba untando formaldehído en la cabeza, vaporizándolo a 400 grados e inhalándolo”.

Y el formaldehído no es el único químico peligroso que se esconde en las peluquerías. Un alarmante estudio de 2022 mostró un aumento de 2,5 veces en el riesgo de cáncer de útero asociado con el uso frecuente de planchas, alisadores o alisadores para el cabello. El estudio insinuó que los productos con formaldehído podrían no ser los principales culpables.

Ese estudio siguió a más de 30.000 mujeres durante más de una década. Mientras que la mujer promedio tiene un 1,64% de posibilidades de desarrollar cáncer de útero a los 70 años, el uso frecuente de planchas, alisadores o alisadores para el cabello elevó esta probabilidad al 4%. Las mujeres negras tienen muchas más probabilidades de recibir estos tratamientos con frecuencia: más de cuatro veces al año. (El estudio no encontró ningún riesgo asociado con el tinte para el cabello, las permanentes o las body waves (ondas corporales).

El estudio señaló que los usuarios frecuentes suelen ser tratados con una clase diferente de productos que dependen de lejía (hidróxido de sodio) o productos químicos igualmente agresivos que pueden quemar el cuero cabelludo. La irritación haría que la piel fuera más permeable a los químicos que alteran el sistema endocrino, que a menudo se encuentran en estos productos.

Ese mecanismo ha sido sugerido en estudios previos que asocian estos productos con el cáncer. Estos productos a menudo se denominan relajantes en lugar de alisadores, y es más probable que se utilicen en tratamientos caseros y se comercialicen para mujeres negras.

Por lo tanto, la FDA puede estar lidiando con dos problemas diferentes: una clase de productos para el cabello de uso frecuente que están relacionados con el cáncer en los consumidores, y otra clase de productos que contienen formaldehído que representan un riesgo para los trabajadores de los salones de belleza.

Milczek dijo que cuando los químicos trabajan con formaldehído en un laboratorio, siempre trabajan en una campana ventilada con gafas de seguridad, una bata de laboratorio y guantes. Su peluquero no estaba tomando ninguna de esas precauciones. En 2017, dejó su trabajo en Merck para iniciar su propio negocio, CurieCo , que desarrolla moléculas biológicas llamadas enzimas para reemplazar ingredientes químicos peligrosos o prohibidos en cosméticos y productos de cuidado personal. Se inspiró, en parte, en su experiencia en ese salón.

Milczek explicó que el formaldehído es lo que une las nuevas proteínas de queratina al cabello. El alisado con plancha forma enlaces covalentes que mantienen el cabello liso a largo plazo. Esa propiedad similar al pegamento es una de las razones por las que no conviene inhalar formaldehído. Es, como dicen los químicos, promiscuo: también puede penetrar en las células y causar estragos.

Cuando llamé a la FDA, no pude obtener ninguna explicación de por qué estos productos no habían sido prohibidos hace años. Mark Jones, un ex químico industrial que ahora trabaja como consultor, señala que la agencia conoce el problema del formaldehído desde hace más de una década. Incluso enviaron cartas de advertencia a un importante fabricante allá por 2011, pero nada cambió. Ya es hora de rectificar este error.

No necesariamente tenemos que renunciar a los tratamientos para controlar el frizz. Existen otros tratamientos de alisado y alisado que probablemente sean más seguros. Uno es el tratamiento con ácido tioglicólico , también conocido como método japonés. También existe un tratamiento llamado Botox capilar, que no contiene formaldehído ni lejía (ni la toxina del botulismo utilizada en el popular tratamiento para suavizar la piel). Los peluqueros que estén preocupados por el riesgo (o que se sientan enfermos después de usar productos con formaldehído, como dijo la mía) podrían cambiar a estos.

Pero aún así, los productos que contienen formaldehído deben retirarse del mercado, y sólo la FDA puede lograr que eso suceda. Un monitoreo reciente de OSHA (Administración de Seguridad y Salud Ocupacional, por sus siglas en inglés) reveló que algunos salones exceden los límites seguros de formaldehído en el aire. Pero OSHA no tiene el poder de prohibir un producto ni siquiera exigir advertencias. La FDA lo hace.

https://www.bloomberglinea.com/2023/12/16/la-fda-debe-llegar-hasta-la-raiz-de-los-carcinogenos-de-los-alisadores-de-cabello

biologia, Biotecnologia, Educació, medecina, Sanitat, Societat

Els cosmètics i pesticides que confonen les hormones també augmenten el risc de càncer d’endometri

Leave a comment

Estudien per primer cop si la combinació de compostos tòxics per al sistema endocrí s’associa al tumor

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han constatat que l’exposició a determinats contaminants ambientals, que podem trobar en pesticides, cosmètics i productes de cura personal, però també que continuen presents en l’aire malgrat la seva prohibició, augmenten el risc de patir càncer d’endometri. Aquest tumor apareix a la cara interna de l’úter, i cada any se’n diagnostiquen més de 5.000 casos nous a Espanya. En col·laboració amb centres de recerca de Granada, els investigadors han descobert que una exposició moderada a aquests compostos nocius, que actuen com a disruptors endocrins perquè desestabilitzen el sistema hormonal, incrementa en un 45% la probabilitat de desenvolupar la patologia.

Segons els resultats de la investigació, publicada aquest dimecres a la revista Environmental Health Perspectives, la majoria dels contaminants analitzats estan prohibits –alguns fins i tot fa més de 30 anys que no es troben al mercat–, però n’hi ha que continuen presents a l’ambient perquè són de tipus persistent. L’estudi també posa el focus en la barreja química entre diferents compostos nocius i alerta que genera un efecte combinat que impacta negativament en les dones i incrementa el risc de desenvolupar càncer d’endometri.

La investigadora de l’Idibell i de l’ICO, Laura Costas, explica a l’ARA que aquests contaminants alteren el sistema endocrí, que és el responsable d’alliberar les hormones al cos humà. Són uns compostos nocius que interfereixen en la funció de les hormones o la imiten quan la dona hi entra en contacte en dosis mitjanes. El cos utilitza les hormones perquè les cèl·lules i els òrgans es comuniquin entre ells i quan un disruptor endocrí, que també és una substància química, actua com si fos una hormona natural sense ser-ho confon el sistema i en bloqueja les funcions normals.

“Aquesta relació segurament està vinculada amb la mateixa naturalesa del tumor, ja que és un càncer dependent d’hormones”, afegeix. De fet, aquesta investigació és la primera que posa el focus en la combinació de contaminants. “Quan els mirem un a un no trobem la relació amb el càncer d’endometri i ara, en canvi, sí que hem identificat aquesta relació”, detalla Costas.

Estudiar l’efecte en el pronòstic
Per fer aquest estudi –en què també han participat l’Hospital de Bellvitge i el Consorci de Recerca Biomèdica a la Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp)–, els investigadors han avaluat la càrrega hormonal total a la sang de més de 300 dones amb càncer d’endometri i sense. Com que aquests contaminants alteren el sistema hormonal, els autors expliquen que actuen com a xenoestrògens, és a dir, compostos sintètics que fabriquem influïts per aquests compostos externs i que s’oposen a la funció hormonal del cos, cosa que afavoreix l’aparició del tumor.

Amb aquests resultats els autors ara volen saber si la presència d’aquests elements nocius implicaria una pitjor evolució del càncer en les dones que ja han emmalaltit, és a dir, si a l’estar en contacte amb aquests químics el pronòstic de les pacients empitjoraria.

De disruptors n’hi ha de diversos tipus, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) –que no ha participat en l’estudi–. Els de llegat tòxic, com el DDT, que encara que va ser prohibit als anys setanta persisteix i s’acumula en el greix dels animals, des d’on passa a la cadena alimentària humana. I els plaguicides actuals, com els insecticides organofosforats, molt usats.

Les substàncies PFAS, també conegudes com a químics eterns per la seva llarga durada en el medi ambient (fins a milers d’anys), que són grans repel·lents de l’aigua i l’oli i resisteixen temperatures extremes. És el motiu pel qual es troben en materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents i en productes de neteja.

En aquest sentit, també mencionen els bisfenols, com el famós bisfenol A (BPA), utilitzat àmpliament en el revestiment de llaunes metàl·liques de menjar i begudes, ampolles i tàpers de plàstic; els parabens, que es troben en infinitat de productes cosmètics d’ús diari, i el triclosan, utilitzat en productes d’higiene, com ara pastes de dents, gels hidroalcohòlics o desodorants. En l’àmbit de la cosmètica, destaquen les benzofenones, usades com a filtre de raigs UV en la majoria de les cremes solars i maquillatges, i els ftalats, utilitzats en cosmètica, perfums, pintures i en la fabricació d’envasos de plàstic.

Regulació
L’impacte econòmic de l’exposició a aquestes substàncies a la Unió Europea supera els 160.000 milions d’euros anuals. Així es desprèn d’un estudi que ha analitzat el cost econòmic i sanitari que es pot atribuir a aquests disruptors endocrins. Tot i l’elevada despesa que suposen no hi ha un consens mundial sobre la seva regulació, ja que és difícil establir un llindar segur d’exposició donades les seves propietats particulars de toxicitat i la seva diversitat entre diferents productes químics. Pel que fa a Europa, la seva regulació s’ha debatut en els darrers anys i, de fet, la Comissió Europea els ha reconegut com a substàncies potencialment perilloses per a la salut. També ha demanat elaborar un estudi exhaustiu per tal de millorar les regulacions en els pròxims anys tot i la pressió de la indústria, així com minimitzar l’exposició humana i ambiental.

https://www.ara.cat/societat/salut/cancer-endometri-recerca-salut-investigacio-contaminacio_1_4950990.html

biologia, Biotecnologia, ecologisme, gastronomia, medecina, medi ambient, Nutrició, Societat

Els disruptors endocrins, associats amb més risc de càncer d’endometri: què són i com evitar-los

Leave a comment

Un estudi científic relaciona l’exposició a aquests compostos químics que es troben en productes d’ús diari amb un dels càncers ginecològics més freqüents.

A Espanya, cada any es diagnostiquen 5.000 nous casos de càncer d’endometri, el més freqüent entre els càncers ginecològics en països desenvolupats.

És un tipus de tumor que es desenvolupa a la cara interna de l’úter, i generalment apareix després de la menopausa. Ara, un nou estudi científic d’investigadors de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, i la Universitat de Granada demostra que els disruptors endocrins poden augmentar-ne el risc.  

Els autors de l’estudi han analitzat mostres de sang de 300 dones, la meitat d’elles amb càncer d’endometri, i han mirat la càrrega estrogènica i el nivell de diferents disruptors endocrins que tenen a la sang.

Què són els disruptors endocrins?

Es tracta de compostos químics que es troben en productes que fem servir diàriament i que afecten la regulació hormonal. Es troben en molts productes químics industrials, cosmètics i productes de neteja.

També n’hi ha en envasos de plàstic alimentaris, revestiments de llaunes de conserva, roba sintètica, estris de cuina d’alumini i antiadherents. Són tan perjudicials per al medi ambient com per a la salut de les persones. 

“Aquests compostos es barallen amb les hormones naturals per ocupar els receptors hormonals i això fa que hi hagi més efecte estrogènic”, explica Laura Costas Caudet, epidemiòloga de l’Institut Català d’Oncologia i de l’IDIBELL i una de les investigadores principals de l’estudi.

Per la seva banda, Marieta Fernández, catedràtica de la Universitat de Granada i investigadora de l’Institut de Recerca Biosanitària de Granada, afirma que han pogut comprovar com aquests compostos químics afecten l’endometri:

“Són capaços de fer que les cèl·lules de l’endometri proliferin inadequadament desenvolupant un tumor”.  

Quines substàncies químiques són perjudicials?

L’Agència de Protecció Mediambiental europea estima que actualment convivim amb més de 120.000 substàncies químiques artificials, però no totes són nocives.

Els més preocupants són els plaguicides que porten organoclorats i organofosforats, que són els que han trobat en la sang de les participants en aquest estudi. Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides i, malgrat que ja fa trenta anys que es van prohibir, a Espanya continuen presents en el medi ambient. 

Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides, però ja fa 30 anys que estan prohibits

Fernández explica que són compostos que s’han dissenyat per ser persistents i que s’acumulen en el greix dels éssers vius. La catedràtica assegura que els més preocupants són els perfluorats, i se’n troben a tot arreu.

Per exemple, a la roba, per la seva capacitat de fer-la impermeable, o en els estris de cuina amb un recobriment antiadherent. També parla amb preocupació dels organobromats, que són retardants de flama. 

“Hem vist que les dones amb càncer tenen més compostos químics, una barreja més proliferativa que les que no han desenvolupat cap tumor.”  

En aquest sentit, Costas explica que en l’estudi han vist que tenir un nivell molt baix d’aquests disruptors endocrins ja pot ser problemàtic per desenvolupar malalties dependents de les hormones, com ara el càncer d’endometri. Anteriorment, ja els havien relacionat amb el càncer de mama.

Com podem estar-hi menys exposats?
Els disruptors endocrins entren al cos a través de l’alimentació. Els científics recomanen reduir-hi l’exposició tant com es pugui, perquè un cop els bioacumulem ja és impossible eliminar-los. Recomanen prioritzar els envasos de vidre, acer inoxidable o ceràmica per conservar i escalfar, tant aliments com begudes.

Aconsellen evitar els envasos de plàstic o enllaunats perquè poden contenir bisfenols i ftalats. S’ha demostrat que aquestes substàncies poden passar als aliments, sobretot quan són àcids, tenen greix o s’escalfen.

Els experts recomanen fer servir recipients de vidre per escalfar els aliments (iStock)

També recomanen beure aigua de l’aixeta sempre que sigui de bona qualitat, i si no és possible, recórrer a l’aigua filtrada o embotellada en vidre.

Una altra recomanació important és incrementar, en la mesura del possible, el consum d’aliments ecològics per tal d’evitar compostos químics de risc, com ara plaguicides, antibiòtics i additius artificials.  

A més, és preferible, segons els experts, fer servir teixits poc tractats com, per exemple, el cotó o el lli. Una altra recomanació important és utilitzar cosmètics i productes d’higiene personal lliures de substàncies com ara parabens, metalls tòxics, benzofenones, nitrosamines i ftalats, ja que s’absorbeixen fàcilment a través de la pell i de les mucoses, i es fan servir diàriament. 

Evitar totalment els disruptors endocrins és missió impossible perquè la llista és inacabable. Però intentar no estar-hi tan exposats és més factible.

A més, hi ha evidència científica sobre el fet que aquests contaminants poden potenciar-se entre si. La catedràtica Marieta Fernández emfatitza que és especialment important intentar reduir els nivells d’exposició als disruptors endocrins durant l’embaràs, la lactància i la infantesa.  

https://www.ccma.cat/324/els-disruptors-endocrins-associats-amb-mes-risc-de-cancer-dendometri-que-son-i-com-evitar-los/noticia/3278967

biologia, Biotecnologia, ecologisme, Educació, medecina, medi ambient, Natura, Sanitat, Societat

Els microplàstics s’amunteguen a les venes augmentant el risc d’ictus i atac de cor

Leave a comment
Els microplàstics s'amunteguen a les venes augmentant el risc d'ictus i atac de cor

Els microplàstics estan a tot arreu, des del gel de l’Antàrtida fins als aliments, Els cossos humans no són una excepció d’aquesta crisi ecològica promoguda per les mateixes mans humanes. La presència de microplàstics al cos representa molts riscos, per exemple, l’acumulació a les venes i artèries dispara el risc de patir un ictus o un atac de cor. Així ho exposa un estudi liderat per la Universitat de Campania Luigi Vanvitelli (Italia).

Els investigadors van analitzar les plaques de greix extretes dels vasos sanguinis de pacients amb malalties arterials i van trobar que més de la meitat tenien dipòsits contaminats amb partícules diminutes de polietilè o clorur de polivinil (PVC). Els pacients que tenien plaques amb microplàstics o nanoplastics tenien gairebé cinc vegades més probabilitats de patir un ictus, un atac cardíac o la mort per qualsevol causa durant els següents 34 mesos, en comparació als que no.

Tanmateix, els investigadors apunten que la seva recerca no demostra que els microplàstics causin els accidents cerebrovasculars o els atacs cardíacs, sinó que la seva presència dispara el risc. “Les nostres dades afectaran dramàticament la salut cardiovascular si es confirmen perquè estem indefensos contra la contaminació per plàstic”, ha afirmat el doctor Raffaele Marfella, primer autor de l’estudi, en declaracions a The Guardian.

Hi ha defensa davant els microplàstics?
Pràcticament invisibles, distribuïts per tot el planeta i lligats a l’actual estil de consum, així són els microplàstics. Una trampa per tot el planeta parada pel consum de plàstics humà i l’impacte dels quals encara no és clar. Davant d’això, que s’hi pot fer? “L’única defensa que tenim disponible avui és la prevenció reduint la producció de plàstic”, ha subratllat Marfella, qui remarca la necessitat de prendre consciència de la gravetat d’aquesta amenaça per a la salut i la vida al planeta.

“Espero que el missatge d’alarma del nostre estudi aixequi la consciència dels ciutadans, especialment dels governs, per prendre consciència finalment de la importància de la salut del nostre planeta. Per posar-ho en un eslògan que pugui unir la necessitat de salut dels humans i del planeta; un món sense plàstic és saludable per al cor i la Terra”, ha exposat Marfella, qui també alerta que si ara mateix la societat pogués reduir massivament la contaminació per microplàstics, els beneficis sobre la salut trigarien anys a fer-se patents. És a dir, per ara, no es pot esquivar aquest verí, però si es pot prevenir per generacions futures si hi ha un canvi radical.

https://www.elnacional.cat/ca/salut/microplastics-amunteguen-venes-augmentant-risc-ictus-atac-cor_1173462_102.html

Educació, medecina, Nutrició, Sanitat, Societat

Amb mil milions d’afectats, l’obesitat és ja la forma de malnutrició més comuna al món

Leave a comment

Un estudi publicat a ‘The Lancet’ assenyala els “factors econòmics” i els aliments processats

Amb mil milions d'afectats, l'obesitat és ja la forma de malnutrició més comuna al món

El que es coneix com a doble càrrega de la malnutrició, és a dir, la presència simultània d’obesitat i desnutrició, s’ha convertit en un problema de salut pública capital arreu del món. Amb mil milions d’afectats, l’obesitat associada a uns hàbits alimentaris deficients ja s’ha convertit en la forma de malnutrició més comuna a la majoria de països del món, segons un estudi publicat aquest dijous a la prestigiosa revista científica The Lancet. El fenomen de la malnutrició per obesitat, segons indica l’estudi, ha augmentat en 162 països en el cas de les dones i en 140 en el cas dels homes. En el cas dels nens i adolescents en edat escolar, l’obesitat per malnutrició és més prevalent que la primesa per desnutrició en 133 països del món en el cas de les nenes, i en 125 en el cas dels nens. Per contra, el cas contrari només es dona en una trentena de països, principalment del sud-est asiàtic i l’Àfrica subsahariana. “Aquesta transició cap al predomini de l’obesitat ja era evident en adults en 1990 en gran part del món, i ha continuat en nenes i adolescents”, assenyala la recerca, que alhora fa una crida als governs del món a executar polítiques socials i agrícoles i programes alimentaris que posin fre a l’augment de l’obesitat millorant l’accés a aliments saludables i nutritius.

Amb una mostra de 3663 estudis poblacionals amb 222 milions de participants d’arreu del món, d’uns 197 països, la recerca mostra com des de 1990 a 2020 tant l’obesitat com el baix pes per malnutrició han estat fenòmens creixent en la majoria de països del món, amb l’excepció dels països del sud-est asiàtic i de l’Àfrica subsahariana. Una malnutrició que, segons l’estudi, s’ha donat una “transició del predomini del baix pes al predomini de l’obesitat en molts països”. I s’assenyala específicament a països “d’ingressos baixos i mitjans” com la Polinèsia, el Carib, Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica o Xile, amb dades d’obesitat per sobre de “països industrialitzats amb alts ingressos”. 

Els factors econòmics i la industrialització són claus

L’altura i el pes es veuen afectats per la quantitat i qualitat de la nutrició, la despesa energètica de l’individu i algunes possibles malalties, assenyala la recerca. En aquest sentit, els investigadors subratllen que a mesura que ha canviat la producció, distribució i emmagatzematge d’aliments s’ha passat d’aliments locals a aliments comercials transportats, alhora que també s’ha reduït el temps dedicat a obtenir i preparar aliments. Alhora també assenyalen que els ingressos més alts permeten gastar més en aliments nutritius. Unes particularitats econòmiques i tecnològiques, assenyalen, que “afecten tant la quantitat com els tipus d’aliments que es consumeixen” i que fan que el consum d’aliments d’origen animal, sucre i olis siguin més comuns en països amb ingressos baixos, mentre que, per exemple, el consum de sucre o d’origen animal ha disminuït en països més rics.

Els ultraprocessats en el punt de mira

A més, també s’assenyala a l’estudi el creixent consum d’aliments processats amb la “creixent industrialització dels aliments“, cosa que, tal com apunten els científics que han elaborat la investigació, “porta a una major ingesta calòrica i un augment de pes“. Aquesta vinculació relativa que es fa entre obesitat i la desnutrició amb la industrialització dels aliments no és casual: un altre estudi publicat aquesta setmana a la revista BMJ alerta que el creixent consum d’aliments ultraprocessats té nombroses conseqüències negatives per a la salut física i mental, augmentant el risc de patir càncer, afeccions cardíaques i pulmonars i trastorns de salut mental com la depressió. Els ultraprocessats —refrescs, pizzes de súper, certes carns i plats preparats, fideus instantanis, brioixeria industrial— són aquests aliments manipulats industrialment i amb químics com aromes, colorants, emulsionants que solen tenir un alt contingut calòric i poc aliment nutritiu.

https://www.elnacional.cat/ca/societat/mil-milions-afectats-obesitat-es-ja-forma-malnutricio-mes-comuna-mon_1169692_102.html