Tinc 43 anys. Soc de Torelló. Visc en parella i tinc dos fills. Llicenciada en Psicologia. Soc docent universitària i de màster i exerceixo com a psicòloga en una consulta privada. Soc d’esquerres i feminista. Vinc d’una educació catòlica però actualment no crec en res. (Foto: MartÍ Gelabert)
Elena Crespi, psicòloga perinatal, ha investigat sobre la gestació subrogada
Granges de mares? Sí, tenen totes les gestants juntes en un espai.
Per què? És una manera que les empreses de gestació subrogada economitzin despeses, s’assegurin que les dones compleixin el contracte i les normes, que s’alimentin adequadament i que no tinguin relacions sexuals.
Estan en bones condicions? Hi ha empreses que sí i d’altres que no. Als llocs en què costa trobar informació estan en condicions infrahumanes.
On són aquestes granges? Ucraïna és un dels països més utilitzats actualment i que econòmicament no és dels més cars.
Quant pot costar fabricar així un nadó? A Ucraïna, entre 50.000 i 80.000 euros. Als Estats Units per les vies legals pagues entre 150.000 i 180.000 euros i generalment les dones poden estar a casa seva.
Quin percentatge s’emporta la gestant? Entre 40.000 i 50.000 euros.
Part natural? Normalment per cesària programada.
Quins altres països es dediquen a aquest negoci? Aquells dels quals costa trobar informació: Xipre i les Filipines, i allà els drets humans no estan controlats.
És un negoci que creix? Sí, és un negoci a l’alça que el 2022 va generar uns 12 milions d’euros, el 2023, 15,76 milions, i per al 2031 s’espera un volum de negoci de 76.000 milions.
Quines són les conseqüències per als nens? És curiós, perquè es parla molt de l’explotació del cos femení, de fins a quin límit els diners poden comprar alguna cosa, però no es pensa en els nadons.
Doncs endavant. Està clar que un procés físic com una gestació, un part i una criança recent té un impacte molt potent en el nadó.
Quina mena d’impacte? És a través de l’olor de la mare que el porta al ventre, del seu batec, la seva veu, la seva temperatura, que el nadó quan neix aconsegueix la calma, sentir seguretat.
Estirat sobre la mare. En la majoria de processos de subrogada hi ha una separació immediata del nadó i de la seva mare gestant, d’un món càlid al desconegut, i això de cop i volta.
S’ha estudiat? Segons Michel Odent, un gran obstetre, causa el que es denomina ferida primal, la vulneració de l’aferrament. Són nadons gestats en un cos que no hi connecta, perquè no els desitja, parits conforme al calendari més convenient per ser recollits pels pares.
Aquest és el contracte. Els nadons són separats del cos que els ha gestat i entregats a uns braços estranys. I per a la majoria res de pit, res de cos matern.
Com capten les gestants? No crec que els expliquin tot el procés, i no sé si una persona que està en una situació vulnerable és conscient de fins a quin punt ven els seus drets firmant un document. També ens hauríem de plantejar fins a quin punt és ètic o no. Per mi la clau és quan ajuntem els tres elements.
Vostè dirà. Un: fins on es pot arribar amb diners?
Dos. Sempre acaben sent les dones en situació de pobresa les explotades en aquest sentit, perquè si tens diners per viure la teva vida no t’ho planteges.
Tres. Les conseqüències en els nadons.
N’hi ha més? Un oxímoron, una gran contradicció: jo et protegiré, et cuidaré i et donaré una llar, però jo he estat qui t’he causat la ferida primal. Ara està començant un moviment de fills de la subrogada –els que ho saben– que s’estan aixecant en contra d’aquesta pràctica. No en contra dels seus pares.
Com es creen aquests nadons? S’intenta que l’òvul o l’espermatozoide sigui d’un dels progenitors. A Espanya no és legal, però els nadons entren al país a través de la filiació: si l’esperma és del pare, és el seu fill i després la dona l’adopta.
La gestant és només el recipient. Sí, és un negoci i a qui més es protegeix en els contractes és a l’empresa, i la seva publicitat és increïble, quan entres als webs de gestació subrogada t’ofereixen: el paquet prèmium o el paquet low cost .
Hi ha gestació subrogada altruista? Per llei existeix al Brasil, el Canadà i Anglaterra, i, evidentment, les dones que es postulen per ser mares gestants són molt poques.
Normal. Els processos d’acollida i d’adopció haurien de ser més transparents i fàcils perquè hi ha un munt de nens i nenes que ja són al món i necessiten una llar.
Nadó a la carta
Psicòloga especialitzada en teràpia de parella i en altres models de relació no convencional, Crespi ha decidit investigar la gestació subrogada o ventre de lloguer, una pràctica en expansió, i ha plasmat les seves conclusions en un assaig: El negoci dels nadons. La gestació subrogada ( Raig Verd), deixant la seva posició clarament en contra d’aquest negoci: “Quan parlem de gestació subrogada, no estem parlant d’un producte o d’un servei, sinó d’explotació de dones amb capacitat gestant que habitualment no tenen alternatives i necessiten els diners per sobreviure o per viure”. Explica al llibre que ja existeix l’opció de crear un nadó a la carta: “La pràctica de la gestació subrogada permet escollir a la carta donants d’òvuls, esperma, embrions i gestants, des d’una visió altament eugenèsica”.
En un terreny, l’energètic, on les grans empreses i patronals tenen molts altaveus i tot i així les renovables troben una forta oposició al territori, les veus dels acadèmics tenen gran importància per agafar perspectiva. Potser per això, l’economista especializada en energia Mar Reguant (Súria, 1984), ha rebut el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove. Doctora en economia pel Massachussets Institute of Technology (MIT) i llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la investigadora de l’ICREA, del CSIC, va participar en el grup de treball sobre reptes econòmics del canvi climàtic que va encarregar el president de França, Emmanuel Macron, que va demanar canviar la part que deia que l’energia nuclear no tenia futur per un “potser”, tal com explica l’acadèmica en entrevista al plató d’ON ECONOMIA. Defensa les renovables, però fiscalitza les empreses.
Catalunya té un baixíssim percentatge de l’electricitat coberta per renovables (15%), en contrast amb Espanya que avança molt bé i arriba al 57,6% . Ha d’afectar l’economia? Sí, renunciar a les renovables és una mala decisió climàtica, perquè és contrària a les recomanacions que tenim per descarbonitzar l’energia, però també econòmica. Estàs renunciant a una energia que avui dia és, en particular a la península Ibèrica, molt barata i molt bona. Afecta la indústria? Sens dubte, hi ha indústries que reclamen permisos per poder tenir la garantia d’energia barata i, si no ho aconsegueixen aquí, aniran a una altra part. Si no volem les plaques aquí ni les línies que portin energia de l’Aragó, renunciem a energia més neta i més barata.
És interessant que mencioni l’Aragó amb la línia de Molt Alta Tensió que ha de venir de l’Aragó. Realment és tan mala notícia? És més car perquè aquestes línies d’alta tensió valen diners, i té impacte ambiental també. L’Aragó no crec que ens deixi d’enviar energia, com podria passar amb el Putin i el gas, o sigui que no es tracta d’un tema de seguretat com pot ser a Alemanya amb el gas natural, però és més car portar-la i evacuar aquesta energia és més difícil. A Catalunya, ni tan sols la xarxa no està pensada per posar-hi renovables. Hi ha tants límits per fer parcs, que allà on es pot tampoc no pots evacuar aquella energia. Llavors, és una pena que gastem els diners de la inversió en connectar-ho a fora, en comptes de millorar la xarxa elèctrica i instal·lar-ne aquí. Ara mateix és un guirigall i no fem res.
I de qui n’és la culpa? És difícil atribuir responsabilitats, perquè són compartides. Catalunya és un territori més dens que altres llocs d’Espanya i l’oposició social és molt elevada. Però l’endarreriment administratiu és pitjor que a altres comunitats, amb una burocràcia i uns permisos especialment lents. Les empreses no volen venir perquè si aconsegueixen el permís per connectar-se potser al final no els aproven el pla urbanístic municipal o fins i tot si els hi aproven, la gent es queixa. Troben tans obstacles que marxen a un altre lloc.
Les empreses no volen fer renovables a Catalunya perquè hi ha més obstacles
Juguem amb desavantatge en la reindustrialització? Sí, ara veiem com tecnològiques i centres de dades se’n van a altres llocs, tot i que centres de dades importants se n’ha aprovat algun a Catalunya. Sembla que els cotxes elèctrics com Chery i semiconductors com Lotte sí que venen a Catalunya, però es donen casos d’empreses que volien venir i no ho fan perquè no els aproven la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
Quin paper ha de tenir l’eòlica marina a Catalunya? Jo crec que és més important que enlloc, perquè ens calen més renovables i tenim menys espai terrestre, però l’oposició torna a aparéixer. Jo el futur el veig negre perquè no es vol fer. L’eòlica marina és molt limitada perquè només hi ha vent bo a l’Empordà i malgrat això no es vol aprofitar. La mateixa planta eòlica pot servir de connexió amb França, que pels Pirineus és difícil de creuar. Les nuclears fan el 40% de l’electricitat que consumim i quan les tanquin, que els queda poc, si no has volgut fer eòlica marina, no has volgut fer plaques i no has volgut fer parcs eòlics, no sé com ho faran sumar.
Quin és el seu posicionament envers les nuclears? A aquestes centrals ja els toca tancar-les. Em sembla bé que les acabin d’esprémer, però no els hi queda gaire per donar. Fins i tot ignorant el tema que és tenir una bomba de rellotgeria al costat de casa, no surten els números perquè les renovables son més barates. Aixó ho vam dir a l’informe que vam fer per al Macron i no li va agradar gens, ens va fer canviar l’informe per dir que potser pintava malament, però que potser la nuclear tenia futur.
El president Macron ens va fer canviar un informe per dir que potser la nuclear tenia futur
Un dels sectors més importants per electrificar és l’automobilístic. Per què va tan tard Europa? La indústria automobilística és un dels grans sectors puntals a Europa que encara tenien molt de pes, però han fet molt poc els deures. No s’ha apostat pel vehicle elèctric i quan s’ha apostat pel vehicle elèctric s’ha apostat per un vehicle de gama alta que la gent no pot pagar. Llavors és natural que la gent vulgui cotxes barats i també barats de conduir, que no siguin tan grans ni luxosos. La indústria automobilística, per protegir-se, ha anat endarrerint l’electrificació apostant per la gamma alta elèctrica. I ha quedat obsoleta.
Europa va aprovar fa unes setmanes de posar aranzels a la importació de cotxes elèctric xinesos per protegir-ne els seus. Servirà? Estic una mica escèptica de si faran gaire feina els aranzels. Ja va passar una mica amb les plaques solars: si hi ha algú que fa cotxes molt barats que a sobre són molt més nets, la gent els voldrà comprar i hi haurà aquest ball d’aviam si els deixaran entrar o quan en fan un de barato a Europa. Cotxes en seguirem tenint, però el model de com més gran millor no funciona, perquè la gent no ho pot pagar.
Aquesta frase connecta amb una part important de l’ecologisme i, més petita, dels economistes, que defensen que cal decréixer. Hi està d’acord? Crec que s’ha crescut molt, però és difícil dir que alguns sectors de la població estan millor que abans. De fet, als Estats Units la desigualtat és enorme i aquí els índexs de pobresa, d’obesitat infantil, de malestar, la qualitat de la sanitat no estan bé. No podem dir ben contents que les coses milloren i encara menys que milloren per tothom. Creixem, però no d’una manera inclusiva. Hi ha qui li diu decréixer, jo li dic créixer millor, i hi ha marge per fer-ho i replantejar-nos objectius.
La transició energètica que vivim reactivarà l’economia i ens farà viure millor? Jo crec que sí, que és una oportunitat. Europa sempre ha estat pobra en recursos energètics i com que som pobres en recursos energètics, estem fent els deures una mica abans que la resta. Els Estats Units està al capdavant del combustible fòssil i han sigut els grans guanyadors d’aquesta revolució tecnològica. Al Regne Unit hi havia el carbó i allà estava la revolució industrial. Dins d’Europa, tenim un recurs privilegiat a l’estat espanyol, que és el sol, que sumat a l’ecosistema universitari de recerca ens farà millorar tecnològicament i tenir una energia més barata.
Quant hauria de pagar el ciutadà per la llum amb les renovables guanyant pes? Algun dia es pagaran zero euros? S’ha d’estudiar qui es queda els beneficis de l’energia barata. Durant la crisi d’Ucraïna hi va haver algú que va fer molts diners, perquè teníem energia renovable molt barata i el preu de l’energia era caríssim, però no van ser els consumidors. També veiem que qui pot posar plaques fotovoltaiques o una bomba de calor per estar millor a l’estiu i a l’hivern són les rendes altes. Cal que aquests avenços es traslladin a rendes més baixes que tenen habitatges més precaris, amb contractes amb les elèctriques que de vegades no són justos. Les comunitats energètiques són una via. Però el preu hauria de baixar per tothom, no a zero, perquè s’ha de pagar la placa.
Potser els fons europeus haurien d’haver anat més cap a les famílies vulnerables perquè puguin instal·lar plaques, i rehabilitacions energètiques, més que cap a les empreses? Els estudis mostren que és molt difícil focalitzar els fons econòmics als consumidors més vulnerables i als Estats Units també passa. És molt difícil que estiguis per accedir a aquests fons o per posar-te a una comunitat energètica quan estàs pendent de com pagues la llum i aconsegueixes els 20 euros d’aquell mes. Hi ha ajuntaments que tenen iniciatives de treballar amb comunitats de veïns bloc a bloc, però és lent. Les famílies vulnerables també tenen molta més mobilitat, estàs de lloguer en un pis i quan l’arregles a l’any següent et mudes perquè et pugen el preu.
Deixant de banda les inversions, si només comptem amb les renovables, podem dir que aviat s’hauria d’acabar la pobresa energètica? És difícil de dir, perquè el consum energètic a Espanya pujarà molt i la pobresa energètica fins ara la mesuràvem amb passar fred a l’hivern. Però la pobresa energètica ja és també no tenir aire condicionat a l’estiu i la mesurarem amb la gent passant molta calor. L’electricitat serà més barata, però no es pot dir que s’acabarà la pobresa energètica.
I quan s’hagin amortitzat les inversions els preus no poden caure encara més? Sempre hi ha inversions a fer, les xarxes, reciclar les plaques. Ara, s’ha d’anar amb compte perquè és un model de negoci que canvia molt ràpid. I empreses que han crescut molt, com pot ser Holaluz, de cop han crescut massa i és com un Dragon Khan, és normal en indústries noves.
Les grans energètiques sabran com sortir guanyant de la transició? Tenen una posició còmoda perquè ho coneixen tot des de dins. Són els que saben millor com saltar per exemple obstacles. De vegades posem obstacels per anar contra l’oligopoli, però com més poses, més oligopoli, perquè són els únics que saben com saltar-ho. Però estan enfadats amb el món, perquè el seu model de negoci era cremar petroli, gas i cremar carbó i veuen que s’acaba. Intenten replantejar el negoci i mantenir el gas tant com puguin, tot i que ja contribueix molt poc a la producció elèctrica.
La transició energètica i l’agenda 2030 són dos grans enemics dels extremistes. Per què? Qualsevol canvi fort a la societat, que al principi sempre s’adopta des de les classes altes i després va baixant, són material incendiari per als discursos populistes que distorsionen. La transició energètica beneficiarà tothom, les renovables van fer que els impactes socials de la crisi d’Ucraïna fossin més baixos. Alguns beneficis ja els hem tingut.
Però els petits paguen més car, en el cas de les petites empreses i agricultors, l’adaptació a aquests canvis, pels costos, per la burocràcia. Sí, estic d’acord. Ara hi haurà un tema important amb la maquinària agrícola perquè es vol descarbonitzar, el mateix. Suposo que anirem cap a cooperatives que encara comparteixin més el material.Però sempre quedaran petits agricultors, que el que té més sentit és fer pels petits, fer algunes excepcions, i allargar la vida dels tractors. Però la maquinària elèctrica ja és més barata, tot i que cal una inversió inicial.
Les regulacions que s’apliquen als europeus, a més, no s’apliquen fora i això també atia els discursos crítics. Sí, és un tema que preocupa tant en la regulació ambiental com de canvi climàtic, que quan poses regulacions fortes, poden marxar les indústries fora. Es va parlar molt amb el mercat de carboni, que es va aplicar aquí el 2005. Ara s’estan posant unes taxes a la frontera per intentar nivellar alguns d’aquests impostos, però sempre hi ha fugues, i encara que diguis que la regulació és la mateixa hi ha una diferència.
Quin paper han de jugar els gasos renovables i l’hidrogen verd en la descarbonització? Crec que es pensava que jugarien un paper més important, per exemple per a camions, però s’està veient que serà majoritàriament elèctric. Serà molt important, especialment per grans combustions industrials i per a la indústria. Pel que fa al biogàs, aquí tenim molta merda, de porc i de vaca. I és bo aprofitar-ho, perquè aquests fems si no els cremes són pitjors pel canvi climàtic.
Hi ha un debat dins el sector sobre si els gasos renovables serviran també per escalfar les llars. Això ho estan intentant colar, però els números no surten per enlloc perquè no té cap mena de sentit ambiental ni econòmic tenint les renovables i les aerotèrmies o bombes de calor. Veuen un altre model que s’esgota i si diuen que faran biogàs potser ho poden allargar una mica més. La xarxa de gas de ciutat ja no té sentit, però hi ha certs problemes, com es veu a Califòrnia, on molts edificis estan electrificats però tenen la cuina de gas. La gent està deixant el gas i els que es queden enrere paguen cada cop factures més altes. Li diuen espiral de la mort, perquè les llars que no poden sortir del gas cada cop han de pagar més per un capital no amortitzat, que si es reparteix entre més gent surt a un preu més raonable.
I creus que pot passar aquí? Caldria un desplegament públic directament casa a casa perquè no passi una cosa així, potser a l’Estat també li val la pena invertir en tenir gent anant porta per porta a fer subvencions per tal de transformar energèticament les cases, però no es fa, o no es fa suficient. S’està fent una transició energètica basada en els projectes i no en els ciutadans.
Amb l’hidrogen verd està havent-hi milers de milions d’euros en inversions i molts dubtes sobre si tindrà tanta utilitat o si l’hidroducte es farà servir finalment per gas natural. Com ho veu? És important invertir-hi, però estic bastant en desacord amb la magnitud del pastís. Jo li donaria una mica de pastís a l’hidrogen verd perquè té sentit investigar-ho. Només amb la substitució de l’hidrogen gris (a la indústria, a l’amoníac, als fertilitzants), ja descarbonitzem una mica. Però ja sabem que l’hidrogen verd són moltes conversions energètiques i que els números no donen per a moltíssimes aplicacions.
Per què genera tant d’interès? Com a indústria és la més complementària al combustible fòssil, pel tipus d’inversions i el tipus de tecnologia. Llavors, dins de la indústria fòssil es veu com una cosa molt més amable, on tu ja tens molta més experiència. I és una mica llop vestit d’ovelleta, que colen inversions en hidrogen verd per fer-hi passar gas natural de tota la vida. Per això hi ha lobbing per fer-ho més gran del que és.
Hi ha alguns, com ArcelorMittal, que ja ho estan fent: van prometre una nova planta amb hidrogen i la faran amb gas amb els fons europeus. A mi em preocupava el Barmed perquè ho veig com una inversió en gas natural. I per mi és una de les línies vermelles que li vam dir al Macron: zero diners públics en noves grans infraestructures de combustible fòssil. I aquí s’ho estan saltant. Diuen que és per hidrogen verd i no el tenim. Si acaben aquella obra i no hi ha hidrogen verd, clar que hi faran passar gas.
I si això passa, si el gas passa per allà, serà un escàndol o gairebé no ens en adonarem? Aquesta és la pena, que no, que te la colen i ja està, és una mica depriment amb la recerca. És una mica desesperant.
Fundada en 2017 por Matthieu Guesné, Lhyfe es un grupo europeo dedicado a la transición energética, productor y proveedor de hidrógeno verde y renovable.
Sus centros de producción tienen como objetivo proporcionar acceso a hidrógeno verde y renovable en cantidades industriales y entrar en un modelo energético virtuoso que permita la descarbonización de secciones enteras de la industria y la movilidad.
La primera planta industrial de producción de hidrógeno verde del mundo
En 2021, Lhyfe inauguró la primera planta industrial de producción de hidrógeno verde del mundo conectada directamente a un parque eólico.
En 2022, Lhyfe inauguró la primera plataforma piloto del mundo para la producción de hidrógeno verde en el mar. Lhyfe está desplegando numerosas instalaciones en tierra y mar en toda Europa y se está consolidando como un actor clave.
Un equipo comprometido
Siendo pionero del hidrógeno, Lhyfe está presente en 11 países europeos y emplea hoy a más de 150 personas plenamente comprometidas con la construcción de un nuevo modelo energético.
La majoria de grans petrolieres del món han incrementat la producció des de l’Acord de París
Les xemeneies emeten fum al cel a l’entrada de l’hivern, al nord de la Xina. ZHANG PENG/ GETTY IMAGES
Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l’anàlisi revela també que la majoria d’elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l’Acord de París que en els set anys anteriors.
Des de la signatura d’aquell acord, que va comprometre els governs del món a reduir les emissions responsables de l’escalfament global, el 65% de les empreses de combustibles fòssils públiques i el 55% de les privades han incrementat la seva producció. De les 10 empreses que més han emès des de llavors, de fet, vuit són estatals i dues són privades (la nord-americana Exxon, que se situa en el lloc número 8 de la llista, i Shell, en el 10è).
Aramco i Gazprom L’empresa que més CO₂ ha emès entre el 2016 i el 2022, quan la lluita climàtica era un compromís global, ha estat la petroliera estatal saudita, Saudi Aramco. La segueixen, per ordre, l’empresa russa Gazprom, l’empresa de carbó de l’Índia Coal India, la petroliera pública de l’Iran, la també russa Rosneft i la xinesa CNPC.
Des de l’època preindustrial, però, l’empresa que més CO₂ ha emès fins ara ha estat la xinesa de carbó Coal China, responsable del 14% de les emissions anomenades històriques, segons aquest estudi. Però des de l’Acord de París, la Xina ha baixat al sisè lloc de la llista amb el seu gegant petrolier CNPC. En el rànquing de les 10 empreses que més emissions han fet històricament, també hi apareixen les grans petrolieres estatals russes, saudites, iranianes i índies, però n’hi ha més de privades, com Chevron, Exxon, BP i Shell.
Més enllà dels primers llocs de la llista, l’estudi determina que un total de 117 empreses de combustibles fòssils són les responsables del 88% de les emissions mundials de CO₂ des de la signatura de l’Acord de París el 2016, i entre elles també hi ha companyies com BP, Shell, Total Energies, Eni, RWE o l’espanyola Repsol. Totes aquestes dades s’extreuen de Carbon Majors, una base de dades històrica sobre els 122 principals productors mundials de petroli, carbó i gas des del 1854.
Llistat de principals emissors de CO₂ de Carbon Majors i InfluenceMap. INFLUENCEMAP / CARBON MAJORS
Tant la xarxa de científics de l’ONU, el prestigiós IPCC, com la mateixa Agència Internacional de l’Energia (AIE) remarquen la urgència de reduir les emissions de CO₂ i reclamen que no s’obrin noves explotacions de combustibles fòssils, si volem evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Però els gegants petroliers i gasístics del món segueixen incrementant les seves explotacions i obrint nous projectes, mentre el món s’aproxima cada cop més ràpidament al llindar dels 1,5 °C d’escalfament global que l’Acord de París demana no traspassar i que podria tenir conseqüències devastadores.
@Àlex – 04/04/2024 Les empreses d’extracció de combustibles fòssils, al final, subministren el combustible que li requereix la demanada global d’energia. El que cal identificar es a les empreses que, amb tecnologia alternativa disponible, segueixen demandant els combustibles fòssils. I també fora interessant conèixer les emissions del transport privat, que és responsabilitat de tots plegats
@josep sopena sisquella – 04/04/2024 A l’hora d’adquirir una bona consciència sobre les causes del canvi climàtic és molt convenient tenir en compte no només la producció d’energia també hem de pensar en el consum. És perillós no fer-ho. Aquestes empreses existeixen perquè hi ha consumidors que comprem els seus productes. El 80% de l’energia elèctrica mundial encara es genera amb combustibles fòssils (no amb plaques solars, aerogeneradors o nuclears). Els que consumim aquesta brutal quantitat d’electricitat, gas i combustibles som els ciutadans:
1) el housing (el que tenim a casa: aire condicionat, calefacció, cuina, neveres, ..) és el causant del 30% del total d’emissions.
2) Els cotxes a la UE causen el 12% del total d’emissions i als EUA el 17% del total d’emissions.
3) La producció de carn causa el 14% del total d’emissions i així podria continuar fins al 100%.
Sense consum (productors de carn, usuaris de cotxes, aires condicionats) no hi ha producció. Segons els seus autors amb aquest estudi s’ha ajudat a canviar la narrativa sobre la responsabilitat de la crisi climàtica: són els productors de combustibles fòssils i no els ciutadans que després els cremen i generen les emissions, els responsables.
“No culpis als consumidors que s’han vist obligats a dependre del petroli i el gas a causa de la captura del govern per part de les companyies de petroli i gas”.
L’Ara hauria de deixar més clar que aquest és el plantejament. És perillós de cara a conscienciar-nos no deixar clar que aquest és el debat. Però és cert que els ciutadans no tenim cap responsabilitat? Es una posició molt paternalista. A mi em sembla molt clar que els ciutadans podem incidir fent coses com:
1) votar partits que es preocupin del tema
2) consumir menys carn
3) fer un ús molt més racional dels termòstats
4) fer anar el cotxe molt menys
5) anar més en transport públic o a peu o en bicicleta …
Som tan culpables uns com els altres. Per no votar el que caldria votar o per no exigir als partits que facin el que han de fer i per consumir com consumim. Somtan culpables uns com els altres. Les energètiques no poden deixar de produir tota aquesta quantitat de combustibles fòssils perquè si ho fessin, el món s’aturaria: el housing (aire condicionat…), anar en cotxe, la producció de carn… . Hem de pressionar als polítics i fer coses nosaltres també. És que si no ho entenem bé, els uns pels altres acabarem no fen res.
@Francesc – 04/04/2024 Doncs el consum del tabac també és problema del consumidor i les tabacaleres no tenen cap responsabilitat, oi? La gent no pensa i segueix la inèrcia del sistema on vivim. Calen mesures i lleis valentes q regulin i protegeixin la salut planetària per sobre dels interessos econòmics d’uns pocs.
Ricard Ustrell entrevista el catedràtic de Farmacologia Joan-Ramon Laporte arran de la publicació del seu llibre “Crònica d’una societat intoxicada”.
El doctor Laporte denuncia que s’ha deixat el control de la sanitat en mans de les farmacèutiques i que es mediquen símptomes que no són malalties, com el colesterol. En aquest cas, fins i tot assegura que el colesterol és bo per a la salut, sobretot en la gent més gran de 65 anys.
Laporte afirma que, en el camp de la salut, l’Organització Mundial del Comerç té més poder que l’OMS i que les patents farmacèutiques són un atemptat als drets humans.
Les cèl·lules glials aporten mielina a les neurones ARTUR PLAWGO / SCIENCE PHOTO LIB / Getty
Dos tipus de compostos químics que es troben en productes d’ús domèstic perjudiquen el desenvolupament dels oligodendròcits, un tipus de cèl·lula imprescindible per a la maduració del cervell. Les dades epidemiològiques confirmen que els nens exposats a nivells més alts d’aquests compostos tenen un risc més elevat de tenir disfuncions motrius o necessitats educatives especials.
Els contaminants perjudicials per als oligodendròcits són els anomenats compostos quaternaris (que es troben en productes desinfectants i d’higiene personal) i els organofosfats (que s’utilitzen com a retardants de flama en mobles, productes electrònics i materials de construcció), segons una investigació de la Universitat Case de la Reserva Occidental a Cleveland ( EUA).
Els nens exposats a més organofosfats tenen més risc de tenir necessitats educatives especials
Els investigadors s’han centrat en els oligodendròcits, les cèl·lules que aporten la mielina a les neurones del cervell. L’objectiu és comprendre per què els trastorns de neurodesenvolupament, com el d’espectre autista ( TEA) o el dèficit d’atenció i hiperactivitat ( TDAH), estan augmentant. “Els factors genètics no són suficients per explicar aquest augment”, assenyalen a Nature Neuroscience , on avui presenten els resultats.
Per identificar factors ambientals, han avaluat 1.823 compostos químics contaminants. Han analitzat els seus efectes en cultius cel·lulars d’oligodendròcits que estaven en procés de formació. Entre les substàncies analitzades, les més tòxiques per als oligodendròcits pertanyen als grups dels compostos quaternaris i dels organofosfats.
Els investigadors han exposat ratolins que estaven en etapes de desenvolupament a aquests compostos. Han comprovat que els contaminants creuen la barrera hematoencefàlica, accedeixen al cervell i, una vegada allà, afecten el desenvolupament del còrtex, el cerebel, el cos callós i l’hipocamp.
Pesticides i estrès oxidatiu
Han confirmat aquests efectes perjudicials en organoides de cervells humans. Finalment, han fet un estudi epidemiològic que ha revelat que el 99,4% dels nens i nenes d’entre 3 i 11 anys dels EUA tenen un metabòlit d’ organofosfats perceptible a l’orina.
Els organofosfats “s’utilitzen com a additius en materials de construcció, aparells electrònics i mobles, però no estan químicament integrats al producte; per tant, poden alliberar-se a l’entorn i provocar una exposició humana per inhalació, absorció cutània o contacte mà-boca”, informa a La Vanguardia Paul Tesar, director de la investigació.
Els nens i nenes amb un nivell més alt d’exposició a organofosfats han resultat amb el doble de probabilitats de tenir necessitats educatives especials que els que en tenen un nivell més baix. Per a les disfuncions motrius, el risc es multiplica per sis. Els dos trastorns depenen d’un desenvolupament correcte dels oligodendròcits, ja que la mielinització del cervell influeix en la memòria, l’aprenentatge i les funcions motrius.
Amb els resultats obtinguts fins ara, “no recomanem que aquests compostos químics siguin completament eliminats del nostre entorn, ja que molts compleixen funcions importants”, declara Paul Tesar. “Abans de recomanar als ciutadans canvis de conducta, calen estudis dissenyats per investigar si nivells específics d’exposició poden iniciar o exacerbar malalties”.
Més de 1.050 milions de tones d’aliments es van desaprofitar el 2022 al món, el 60% procedent de les llars
Més de 1.050 milions de tones d’aliments es van desaprofitar el 2022 al món, el 60% procedent de les llars, segons un informe del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), que assenyala que va passar en un any en què un terç de la humanitat s’enfrontava a la inseguretat alimentària.
“El malbaratament d’aliments és una tragèdia mundial. Milions de persones passaran fam a causa del malbaratament d’aliments a tot el món”, ha assenyalat aquest dimecres a la presentació de l’informe la directora executiva del PNUMA, Inger Andersen, i recull Efe. L’informe sobre l’Índex de Malbaratament d’Aliments 2024, realitzat conjuntament amb l’organització associada WRAP, es titula “Pensa, menja, estalvia. Seguiment dels avenços per reduir a la meitat el malbaratament mundial d’aliments”.
Objectiu: reduir el malbaratament a la meitat L’estudi presenta una estimació mundial sobre el malbaratament d’aliments i també suggereix unes millors pràctiques per reduir a la meitat el malbaratament per al 2030 d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides.
Segons el PNUMA, el 2022 es van generar 1.050 milions de tones de residus alimentaris (incloses les parts no comestibles), fet que suposa 132 kg per càpita i gairebé una cinquena part de tots els aliments disponibles per als consumidors. Del total d’aliments desaprofitats, el 60% (631 milions de tones) prové de les llars de tot el món, un 28% dels serveis d’alimentació i un 12% del comerç minorista.
79 kg desaprofitats per persona Cada persona va desaprofitar 79 quilograms de menjar a l’any, i a les llars es va desaprofitar cada dia l’equivalent a mil milions de menjars, o dit d’una altra manera, 1,3 menjars diaris per a les persones afectades per la fam al món. Alhora, la deixalla d’aliments, assenyala l’informe, genera entre un 8% i un 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI, en anglès), cosa que suposa gairebé cinc vegades més que les emissions totals del sector de l’aviació.
El malbaratament de menjar continua perjudicant l’economia mundial i alimentant el canvi climàtic, la pèrdua de naturalesa i la contaminació, malgrat que el PNUMA ha recordat que no és només un problema dels països rics. Així, de mitjana, els països de diferents nivells d’ingressos desaprofiten una quantitat similar d’aliments per persona.
D’altra banda, només quatre països del Grup dels Vint (G20, bloc d’economies riques i en desenvolupament), Austràlia, el Japó, el Regne Unit i els EUA, a més de la Unió Europea (UE), compten amb estimacions adequades sobre el malbaratament d’aliments per fer un seguiment dels progressos fins al 2030. Per això, la directora general de WRAP, Harriet Lamb, ha demanat “una major acció coordinada a tots els continents i cadenes de subministrament”. “Això és fonamental per garantir que els aliments alimentin les persones, no els abocadors”, ha afegit Lamb.
Una estilista con una máscara protectora seca el pelo de un cliente en un salón de Troy, Michigan, EE.UU. (Bloomberg/Emily Elconin)
Bloomberg — En el año 2020, tras un par de meses dejándome crecer el cabello durante la pandemia, mi estilista me propuso un tratamiento de queratina para suavizar y facilitar el peinado de mi melena. Me despediría de combatir los rizos y el frizz (encrespado) de la humedad y disfrutaría de una cabellera impecable y de aspecto más profesional.
La FDA (por sus siglas en inglés, Administración de Alimentos y Medicamentos de EE.UU.) ha anunciado en otoño que diversos tratamientos de uso común para alisar, estirar o relajar el cabello, entre ellos numerosos tratamientos de queratina, contienen formaldehído, un reconocido cancerígeno. En un primer momento, pensé que los tratamientos que me había hecho posiblemente no pertenecían a esta lista, pero tras investigar un poco, ahora no estoy tan segura.
En el 2024, la FDA podría prohibir el uso de este tipo de tratamientos. Sin embargo, prohibir el formaldehído puede no ser suficiente, puesto que un nuevo estudio apunta a que otro tipo de productos podría suponer un peligro más grave para el consumidor.
El cuerpo tolera cantidades pequeñas de formaldehído, que solemos hallar como un conservante en nuestros productos de cuidado individual. Sin embargo, cuando nos secamos el cabello con el secador o nos lo planchamos, nos resulta difícil no inhalarlo, lo que aumenta su peligrosidad. Para empeorar las cosas, algunos tratamientos para el cabello se comercializan de manera falsa como libres de formaldehído, a sabiendas de que lo que contienen es ácido glicólico, que se transforma en formaldehído al calentarlo, y los tratamientos del cabello generalmente conllevan la aplicación de calor.
El riesgo no es sólo para los consumidores: es aún más pronunciado para los estilistas que trabajan habitualmente con estos químicos tóxicos. La química Erika Milczek también se ha sometido a tratamientos de queratina. Me dijo que no estaba particularmente preocupada de que una sola exposición la dañara, pero sabía que su peluquero estaba recibiendo exposiciones repetidas. “No le habían dicho que me estaba untando formaldehído en la cabeza, vaporizándolo a 400 grados e inhalándolo”.
Y el formaldehído no es el único químico peligroso que se esconde en las peluquerías. Un alarmante estudio de 2022 mostró un aumento de 2,5 veces en el riesgo de cáncer de útero asociado con el uso frecuente de planchas, alisadores o alisadores para el cabello. El estudio insinuó que los productos con formaldehído podrían no ser los principales culpables.
Ese estudio siguió a más de 30.000 mujeres durante más de una década. Mientras que la mujer promedio tiene un 1,64% de posibilidades de desarrollar cáncer de útero a los 70 años, el uso frecuente de planchas, alisadores o alisadores para el cabello elevó esta probabilidad al 4%. Las mujeres negras tienen muchas más probabilidades de recibir estos tratamientos con frecuencia: más de cuatro veces al año. (El estudio no encontró ningún riesgo asociado con el tinte para el cabello, las permanentes o las body waves (ondas corporales).
El estudio señaló que los usuarios frecuentes suelen ser tratados con una clase diferente de productos que dependen de lejía (hidróxido de sodio) o productos químicos igualmente agresivos que pueden quemar el cuero cabelludo. La irritación haría que la piel fuera más permeable a los químicos que alteran el sistema endocrino, que a menudo se encuentran en estos productos.
Ese mecanismo ha sido sugerido en estudios previos que asocian estos productos con el cáncer. Estos productos a menudo se denominan relajantes en lugar de alisadores, y es más probable que se utilicen en tratamientos caseros y se comercialicen para mujeres negras.
Por lo tanto, la FDA puede estar lidiando con dos problemas diferentes: una clase de productos para el cabello de uso frecuente que están relacionados con el cáncer en los consumidores, y otra clase de productos que contienen formaldehído que representan un riesgo para los trabajadores de los salones de belleza.
Milczek dijo que cuando los químicos trabajan con formaldehído en un laboratorio, siempre trabajan en una campana ventilada con gafas de seguridad, una bata de laboratorio y guantes. Su peluquero no estaba tomando ninguna de esas precauciones. En 2017, dejó su trabajo en Merck para iniciar su propio negocio, CurieCo , que desarrolla moléculas biológicas llamadas enzimas para reemplazar ingredientes químicos peligrosos o prohibidos en cosméticos y productos de cuidado personal. Se inspiró, en parte, en su experiencia en ese salón.
Milczek explicó que el formaldehído es lo que une las nuevas proteínas de queratina al cabello. El alisado con plancha forma enlaces covalentes que mantienen el cabello liso a largo plazo. Esa propiedad similar al pegamento es una de las razones por las que no conviene inhalar formaldehído. Es, como dicen los químicos, promiscuo: también puede penetrar en las células y causar estragos.
Cuando llamé a la FDA, no pude obtener ninguna explicación de por qué estos productos no habían sido prohibidos hace años. Mark Jones, un ex químico industrial que ahora trabaja como consultor, señala que la agencia conoce el problema del formaldehído desde hace más de una década. Incluso enviaron cartas de advertencia a un importante fabricante allá por 2011, pero nada cambió. Ya es hora de rectificar este error.
No necesariamente tenemos que renunciar a los tratamientos para controlar el frizz. Existen otros tratamientos de alisado y alisado que probablemente sean más seguros. Uno es el tratamiento con ácido tioglicólico , también conocido como método japonés. También existe un tratamiento llamado Botox capilar, que no contiene formaldehído ni lejía (ni la toxina del botulismo utilizada en el popular tratamiento para suavizar la piel). Los peluqueros que estén preocupados por el riesgo (o que se sientan enfermos después de usar productos con formaldehído, como dijo la mía) podrían cambiar a estos.
Pero aún así, los productos que contienen formaldehído deben retirarse del mercado, y sólo la FDA puede lograr que eso suceda. Un monitoreo reciente de OSHA (Administración de Seguridad y Salud Ocupacional, por sus siglas en inglés) reveló que algunos salones exceden los límites seguros de formaldehído en el aire. Pero OSHA no tiene el poder de prohibir un producto ni siquiera exigir advertencias. La FDA lo hace.
Estudien per primer cop si la combinació de compostos tòxics per al sistema endocrí s’associa al tumor
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han constatat que l’exposició a determinats contaminants ambientals, que podem trobar en pesticides, cosmètics i productes de cura personal, però també que continuen presents en l’aire malgrat la seva prohibició, augmenten el risc de patir càncer d’endometri. Aquest tumor apareix a la cara interna de l’úter, i cada any se’n diagnostiquen més de 5.000 casos nous a Espanya. En col·laboració amb centres de recerca de Granada, els investigadors han descobert que una exposició moderada a aquests compostos nocius, que actuen com a disruptors endocrins perquè desestabilitzen el sistema hormonal, incrementa en un 45% la probabilitat de desenvolupar la patologia.
Segons els resultats de la investigació, publicada aquest dimecres a la revista Environmental Health Perspectives, la majoria dels contaminants analitzats estan prohibits –alguns fins i tot fa més de 30 anys que no es troben al mercat–, però n’hi ha que continuen presents a l’ambient perquè són de tipus persistent. L’estudi també posa el focus en la barreja química entre diferents compostos nocius i alerta que genera un efecte combinat que impacta negativament en les dones i incrementa el risc de desenvolupar càncer d’endometri.
La investigadora de l’Idibell i de l’ICO, Laura Costas, explica a l’ARA que aquests contaminants alteren el sistema endocrí, que és el responsable d’alliberar les hormones al cos humà. Són uns compostos nocius que interfereixen en la funció de les hormones o la imiten quan la dona hi entra en contacte en dosis mitjanes. El cos utilitza les hormones perquè les cèl·lules i els òrgans es comuniquin entre ells i quan un disruptor endocrí, que també és una substància química, actua com si fos una hormona natural sense ser-ho confon el sistema i en bloqueja les funcions normals.
“Aquesta relació segurament està vinculada amb la mateixa naturalesa del tumor, ja que és un càncer dependent d’hormones”, afegeix. De fet, aquesta investigació és la primera que posa el focus en la combinació de contaminants. “Quan els mirem un a un no trobem la relació amb el càncer d’endometri i ara, en canvi, sí que hem identificat aquesta relació”, detalla Costas.
Estudiar l’efecte en el pronòstic Per fer aquest estudi –en què també han participat l’Hospital de Bellvitge i el Consorci de Recerca Biomèdica a la Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp)–, els investigadors han avaluat la càrrega hormonal total a la sang de més de 300 dones amb càncer d’endometri i sense. Com que aquests contaminants alteren el sistema hormonal, els autors expliquen que actuen com a xenoestrògens, és a dir, compostos sintètics que fabriquem influïts per aquests compostos externs i que s’oposen a la funció hormonal del cos, cosa que afavoreix l’aparició del tumor.
Amb aquests resultats els autors ara volen saber si la presència d’aquests elements nocius implicaria una pitjor evolució del càncer en les dones que ja han emmalaltit, és a dir, si a l’estar en contacte amb aquests químics el pronòstic de les pacients empitjoraria.
De disruptors n’hi ha de diversos tipus, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) –que no ha participat en l’estudi–. Els de llegat tòxic, com el DDT, que encara que va ser prohibit als anys setanta persisteix i s’acumula en el greix dels animals, des d’on passa a la cadena alimentària humana. I els plaguicides actuals, com els insecticides organofosforats, molt usats.
Les substàncies PFAS, també conegudes com a químics eterns per la seva llarga durada en el medi ambient (fins a milers d’anys), que són grans repel·lents de l’aigua i l’oli i resisteixen temperatures extremes. És el motiu pel qual es troben en materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents i en productes de neteja.
En aquest sentit, també mencionen els bisfenols, com el famós bisfenol A (BPA), utilitzat àmpliament en el revestiment de llaunes metàl·liques de menjar i begudes, ampolles i tàpers de plàstic; els parabens, que es troben en infinitat de productes cosmètics d’ús diari, i el triclosan, utilitzat en productes d’higiene, com ara pastes de dents, gels hidroalcohòlics o desodorants. En l’àmbit de la cosmètica, destaquen les benzofenones, usades com a filtre de raigs UV en la majoria de les cremes solars i maquillatges, i els ftalats, utilitzats en cosmètica, perfums, pintures i en la fabricació d’envasos de plàstic.
Regulació L’impacte econòmic de l’exposició a aquestes substàncies a la Unió Europea supera els 160.000 milions d’euros anuals. Així es desprèn d’un estudi que ha analitzat el cost econòmic i sanitari que es pot atribuir a aquests disruptors endocrins. Tot i l’elevada despesa que suposen no hi ha un consens mundial sobre la seva regulació, ja que és difícil establir un llindar segur d’exposició donades les seves propietats particulars de toxicitat i la seva diversitat entre diferents productes químics. Pel que fa a Europa, la seva regulació s’ha debatut en els darrers anys i, de fet, la Comissió Europea els ha reconegut com a substàncies potencialment perilloses per a la salut. També ha demanat elaborar un estudi exhaustiu per tal de millorar les regulacions en els pròxims anys tot i la pressió de la indústria, així com minimitzar l’exposició humana i ambiental.
Un estudi científic relaciona l’exposició a aquests compostos químics que es troben en productes d’ús diari amb un dels càncers ginecològics més freqüents.
A Espanya, cada any es diagnostiquen 5.000 nous casos de càncer d’endometri, el més freqüent entre els càncers ginecològics en països desenvolupats.
És un tipus de tumor que es desenvolupa a la cara interna de l’úter, i generalment apareix després de la menopausa. Ara, un nou estudi científic d’investigadors de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, i la Universitat de Granada demostra que els disruptors endocrins poden augmentar-ne el risc.
Els autors de l’estudi han analitzat mostres de sang de 300 dones, la meitat d’elles amb càncer d’endometri, i han mirat la càrrega estrogènica i el nivell de diferents disruptors endocrins que tenen a la sang.
Què són els disruptors endocrins?
Es tracta de compostos químics que es troben en productes que fem servir diàriament i que afecten la regulació hormonal. Es troben en molts productes químics industrials, cosmètics i productes de neteja.
També n’hi ha en envasos de plàstic alimentaris, revestiments de llaunes de conserva, roba sintètica, estris de cuina d’alumini i antiadherents. Són tan perjudicials per al medi ambient com per a la salut de les persones.
“Aquests compostos es barallen amb les hormones naturals per ocupar els receptors hormonals i això fa que hi hagi més efecte estrogènic”, explica Laura Costas Caudet, epidemiòloga de l’Institut Català d’Oncologia i de l’IDIBELL i una de les investigadores principals de l’estudi.
Per la seva banda, Marieta Fernández, catedràtica de la Universitat de Granada i investigadora de l’Institut de Recerca Biosanitària de Granada, afirma que han pogut comprovar com aquests compostos químics afecten l’endometri:
“Són capaços de fer que les cèl·lules de l’endometri proliferin inadequadament desenvolupant un tumor”.
Quines substàncies químiques són perjudicials?
L’Agència de Protecció Mediambiental europea estima que actualment convivim amb més de 120.000 substàncies químiques artificials, però no totes són nocives.
Els més preocupants són els plaguicides que porten organoclorats i organofosforats, que són els que han trobat en la sang de les participants en aquest estudi. Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides i, malgrat que ja fa trenta anys que es van prohibir, a Espanya continuen presents en el medi ambient.
Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides, però ja fa 30 anys que estan prohibits
Fernández explica que són compostos que s’han dissenyat per ser persistents i que s’acumulen en el greix dels éssers vius. La catedràtica assegura que els més preocupants són els perfluorats, i se’n troben a tot arreu.
Per exemple, a la roba, per la seva capacitat de fer-la impermeable, o en els estris de cuina amb un recobriment antiadherent. També parla amb preocupació dels organobromats, que són retardants de flama.
“Hem vist que les dones amb càncer tenen més compostos químics, una barreja més proliferativa que les que no han desenvolupat cap tumor.”
En aquest sentit, Costas explica que en l’estudi han vist que tenir un nivell molt baix d’aquests disruptors endocrins ja pot ser problemàtic per desenvolupar malalties dependents de les hormones, com ara el càncer d’endometri. Anteriorment, ja els havien relacionat amb el càncer de mama.
Com podem estar-hi menys exposats? Els disruptors endocrins entren al cos a través de l’alimentació. Els científics recomanen reduir-hi l’exposició tant com es pugui, perquè un cop els bioacumulem ja és impossible eliminar-los. Recomanen prioritzar els envasos de vidre, acer inoxidable o ceràmica per conservar i escalfar, tant aliments com begudes.
Aconsellen evitar els envasos de plàstic o enllaunats perquè poden contenir bisfenols i ftalats. S’ha demostrat que aquestes substàncies poden passar als aliments, sobretot quan són àcids, tenen greix o s’escalfen.
Els experts recomanen fer servir recipients de vidre per escalfar els aliments (iStock)
També recomanen beure aigua de l’aixeta sempre que sigui de bona qualitat, i si no és possible, recórrer a l’aigua filtrada o embotellada en vidre.
Una altra recomanació important és incrementar, en la mesura del possible, el consum d’aliments ecològics per tal d’evitar compostos químics de risc, com ara plaguicides, antibiòtics i additius artificials.
A més, és preferible, segons els experts, fer servir teixits poc tractats com, per exemple, el cotó o el lli. Una altra recomanació important és utilitzar cosmètics i productes d’higiene personal lliures de substàncies com ara parabens, metalls tòxics, benzofenones, nitrosamines i ftalats, ja que s’absorbeixen fàcilment a través de la pell i de les mucoses, i es fan servir diàriament.
Evitar totalment els disruptors endocrins és missió impossible perquè la llista és inacabable. Però intentar no estar-hi tan exposats és més factible.
A més, hi ha evidència científica sobre el fet que aquests contaminants poden potenciar-se entre si. La catedràtica Marieta Fernández emfatitza que és especialment important intentar reduir els nivells d’exposició als disruptors endocrins durant l’embaràs, la lactància i la infantesa.
gutta cavat lapidem 