Desperfectes a les intal·lacions dels pous de Castelló d’Empúries. DIPUTACIÓ DE GIRONA
L’atac es produeix l’endemà de les protestes dels pagesos, que temen que els pous salinitzin els camps
Un sabotatge a tres pous de Castelló d’Empúries que havien de garantir l’aigua de boca a una desena de municipis del nord de les comarques gironines col·loca en una situació encara més alarmant una de les zones més colpejades pels efectes de la sequera. La denuncia de l’atac es produeix l’endemà de les protestes que els pagesos van fer dimarts passat a pocs metres d’on s’ha produït el sabotatge per denunciar la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i alertar que els tres pous acabats de recuperar produirien una salinització irreparable de l’aqüífer Fluvià-Muga. El Consorci d’Aigües de la Costa Brava, que és qui gestiona aquests pous, ha presentat denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, que ja estan investigant els fets.
El president de la Diputació de Girona, que també ho és del Consorci d’Aigües de la Costa Brava, Miquel Noguer, assegura que entén el malestar dels pagesos, però afegeix que no està gens d’acord amb l’atac que ha inutilitzat els pous. Precisa, però, que han de ser els Mossos els que investiguin els fets i n’aclareixin l’autoria.
Entre els municipis que es poden veure afectats per aquest sabotatge, especialment si la sequera persisteix en els propers mesos, hi ha Cadaqués, Llançà, Roses, Castelló d’Empúries-Empúriabrava, la Selva de Mar, el Port de la Selva i Colera. Alguns d’aquests pobles es troben actualment en el nivell 2 d’emergència per sequera.
Situació tràgica
El gerent del Consorci, Jordi Agustí, és molt crític amb els autors del sabotatge. “Han actuat en contra de l’interès públic. Si fins ara la situació era alarmant, ara és tràgica”, adverteix.
Ara no podem complir el que havíem previst en el pla d’emergència. Els pous eren la garantia de l’aigua que no tenim al pantà de Boadella, que està en una situació històrica, mai havia estat tan buit ” JORDI AGUSTÍ, Gerent del Consorci d’Aigües de la Costa Brava
Un dels tres pous no es podrà tornar a recuperar, però es confia poder reparar els altres dos en els propers mesos per tal que puguin contribuir a aportar aigua de boca als municipis de la zona. Tot i això, aquests dos pous no estaran a punt per a l’inici de la temporada turística. “Ara no podem complir el que havíem previst en el pla d’emergència. Els pous eren la garantia de l’aigua que no tenim al pantà de Boadella, que està en una situació històrica, mai havia estat tan buit”, alerta Agustí.
L’atac als pous posa en risc l’aigua de boca a diversos pobles del nord de les comarques gironines. GEMMA TUBERT /ACN
Els autors del sabotatge han trencat estructures dels pous i n’han cremat d’altres, fent que en alguns casos l’aigua brolli sense aturador.
El portaveu d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, assegura que el sindicat “no té cap constància” que en el sabotatge hi estiguin implicats els participants a la mobilització del passat dimarts a la nit. Poch destaca que els Mossos d’Esquadra van ser presents a la zona dels pous mentre va durar la protesta.
El portaveu d’Unió de Pagesos insisteix en denunciar la recuperació dels tres pous, ja que, al seu parer, causaran la salinització dels aqüífers de la zona, cosa que perjudicarà gregment el sector de la pagesia mentre beneficia el del turisme.
“Fa unes dècades aquests pous van provocar una salinització brutal de l’aqüífer de la Muga i ara no entenem per què es vol repetir aquell desastre”, lamenta Poch.
Més de 1.050 milions de tones d’aliments es van desaprofitar el 2022 al món, el 60% procedent de les llars
Més de 1.050 milions de tones d’aliments es van desaprofitar el 2022 al món, el 60% procedent de les llars, segons un informe del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), que assenyala que va passar en un any en què un terç de la humanitat s’enfrontava a la inseguretat alimentària.
“El malbaratament d’aliments és una tragèdia mundial. Milions de persones passaran fam a causa del malbaratament d’aliments a tot el món”, ha assenyalat aquest dimecres a la presentació de l’informe la directora executiva del PNUMA, Inger Andersen, i recull Efe. L’informe sobre l’Índex de Malbaratament d’Aliments 2024, realitzat conjuntament amb l’organització associada WRAP, es titula “Pensa, menja, estalvia. Seguiment dels avenços per reduir a la meitat el malbaratament mundial d’aliments”.
Objectiu: reduir el malbaratament a la meitat L’estudi presenta una estimació mundial sobre el malbaratament d’aliments i també suggereix unes millors pràctiques per reduir a la meitat el malbaratament per al 2030 d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides.
Segons el PNUMA, el 2022 es van generar 1.050 milions de tones de residus alimentaris (incloses les parts no comestibles), fet que suposa 132 kg per càpita i gairebé una cinquena part de tots els aliments disponibles per als consumidors. Del total d’aliments desaprofitats, el 60% (631 milions de tones) prové de les llars de tot el món, un 28% dels serveis d’alimentació i un 12% del comerç minorista.
79 kg desaprofitats per persona Cada persona va desaprofitar 79 quilograms de menjar a l’any, i a les llars es va desaprofitar cada dia l’equivalent a mil milions de menjars, o dit d’una altra manera, 1,3 menjars diaris per a les persones afectades per la fam al món. Alhora, la deixalla d’aliments, assenyala l’informe, genera entre un 8% i un 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI, en anglès), cosa que suposa gairebé cinc vegades més que les emissions totals del sector de l’aviació.
El malbaratament de menjar continua perjudicant l’economia mundial i alimentant el canvi climàtic, la pèrdua de naturalesa i la contaminació, malgrat que el PNUMA ha recordat que no és només un problema dels països rics. Així, de mitjana, els països de diferents nivells d’ingressos desaprofiten una quantitat similar d’aliments per persona.
D’altra banda, només quatre països del Grup dels Vint (G20, bloc d’economies riques i en desenvolupament), Austràlia, el Japó, el Regne Unit i els EUA, a més de la Unió Europea (UE), compten amb estimacions adequades sobre el malbaratament d’aliments per fer un seguiment dels progressos fins al 2030. Per això, la directora general de WRAP, Harriet Lamb, ha demanat “una major acció coordinada a tots els continents i cadenes de subministrament”. “Això és fonamental per garantir que els aliments alimentin les persones, no els abocadors”, ha afegit Lamb.
“QUAN LA LÒGICA DE MERCAT ENTRA PER LA PORTA, LA MORAL SURT PER LA FINESTRA”
Una economia que mata. Això és el capitalisme segons Imanol Zubero, professor de sociologia a la Universitat del País Basc, que ha estat l’encarregat d’inaugurar el curs del centre d’estudis de Cristianisme i Justícia. En la seva conferència ha parlat del capitalisme com una “necronomia”: una economia contra la vida.
La conferència inaugural de Cristianisme i Justícia, que ha tingut lloc aquest divendres a l’església de Casp, ha reivindicat la conversa actual del món que es desenvolupa entre benefici i interessos. “Això és un món atroç”, ha dit Imanol Zubero.
Zubero ha centrat el seu discurs a definir el capitalisme com “un sistema de vida” i no pas una “economia”. Per a ell es tracta d’una “revolució antropològica” que, entre d’altres, arracona “els treballs més necessaris”. Ha parlat de feines que estan “a tocar de la vida” i “feines allunyades de la vida”. “Tenim una societat mal plantejada perquè valora coses que no tenen tant de valor i menysprea aquelles feines més importants com la dels escombriaires, els cuidadors, els treballadors socials”, ha dit. Zubero ha subratllat que el capitalisme “té coses estranyes” com el fet que els treballs més remunerats sovint no generen benestar, sinó malestar.
En aquest sentit, el capitalisme és una manera bàsica de cosificació. “Les realitats materials ja no tenen valor d’ús sinó de canvi”, ha dit el conferenciant. “Quan la lògica de mercat entra per la porta, la moral surt per la finestra”, ha sentenciat.
EL PAPA, EL 2013, JA REMARCAVA QUE ECONOMITZAR SIGNIFICA “CUIDAR LA CASA COMUNA”
Imanol Zubero també ha destacat l’error de representar el capitalisme com una escala. “Això ens fa estar tranquils per la sensació que tothom pot pujar els esglaons dels privilegis”, ha explicat Zubero. Però ell creu que es tracta d’una piràmide: “Els de dalt només ens aguantem si tenim una gran base a sota”. Per això, el sociòleg ha defensat que el capitalisme “només pot funcionar com una economia de la mort”. “El capitalisme és un sistema que extreu més vida, naturalesa i riquesa de la que dona”, ha refermat.
El sociòleg també ha parlat de la importància de les dones en l’economia. De fet, el professor assegura que el problema és “tenir una economia que ha tingut pare, Adam Smith, però no mare”. Actualment, però hi ha dones que treballen sobre aquests temes per lluitar contra el pensament del seu dia de Smith. L’ecofeminisme és un focus d’això, però tenim un problema per conversar amb aquests discursos: “Som molt patriarcals”.
En la mateixa línia del canvi de paradigma, el professor té clar que això exigeix estar preparats per molts “des”: Descolonitzar-nos, descapitalitzar-nos, desradicalitzar-nos, entre d’altres. Zubero també ha demanat “sortir de la rotonda infinita sobre els canvis individuals o col·lectius”. “Si algú està en una estructura capitalista on pot començar a fer canvis, que ho faci”, ha recalcat. El socioleg ha subratllat que on realment la societat es pot autodeterminar és “amb les decisions personals”. “Com deixaran les empreses ‘de’ si tu no deixes ‘de’ amb les empreses?”, s’ha preguntat.
Imanol Zubero també ha donat algunes claus per intentar lluitar contra el capitalisme. Ha parlat de revisar els privilegis i qüestionar “la bona sort bruta” d’haver nascut on hem nascut. “Hem de desconnectar el pilot automàtic de les nostres decisions diàries per no reproduir les estructures de denominació”, ha dit. També s’ha referit a la importància d’actuar col·lectivament; reforçar les estructures públiques; i influir col·lectivament amb perspectiva de canvi estructural. “Crec sincerament que hem de ser obertament anticolonials i antipatriarcals perquè el capitalisme mata i no és acceptable”, ha dit. “Hem de posar la vida al centre”, ha conclòs.
“QUAN LA LÒGICA DE MERCAT ENTRA PER LA PORTA, LA MORAL SURT PER LA FINESTRA”
Després de Zubero, ha estat el torn de persones properes a l’equip de Cristianisme i Justícia. Inma Naranjo, economista i administradora provincial de l’orde de la Companyia de Maria, ha remarcat la importància de la doctrina social de l’Església per donar eines per ser crítics davant les situacions actuals. Naranjo ha recordat que el Papa ja va utilitzar el terme de “l’economia que mata” el 2013 amb Evangeliuii Gaudium. Una exhortació en la qual especificava que economitzar significa “cuidar la casa comuna”. Per fer-ho, “hem de tenir els ulls entrenats i aprendre a mirar amb els ulls d’aquells qui estan exclosos”.
Per la seva banda, Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat que “l’economia que mata afecta amb més força les persones en situacions vulnerables”. Finalment, el professor de sociologia d’ESADE David Murillo ha parlat dels valors del capitalisme: l’individualisme, la quantificació o la maximització. “Cal comprometre’s amb el canvi i qüestionar-nos els àmbits de la vida”, ha recalcat.
Un 3 en 1 en l’acte del centre d’estudis El director de Cristianisme i Justícia, José Ignacio García, ha iniciat l’acte recordant les tres celebracions que han tingut lloc al centre d’estudis: la lliçó inaugural del curs; l’inici de les quartes Jornades de Justícia; i la primera sessió del curs dels dijous: ‘Alternatives a una economia que mata’.
Sobre l’inici de curs, García ha explicat que enguany el centre d’estudis s’ha centrat a millorar i augmentar l’oferta de l’aula virtual. Ha destacat la resposta positiva de l’àrea d’espiritualitat i la continuació dels quaderns de Cristianisme i Justícia.
En el seu discurs inicial, García també ha agraït la tasca dels voluntaris del centre d’estudis i ha recordat la proposta d’oració i dejuni del papa Francesc per tenir presents les guerres del món.
La inauguració de Cristianisme i Justícia ha comptat amb la presència del provincial dels Jesuïtes a Espanya, Enric Puiggròs; el delegat del provincial a Catalunya, Pau Vidal; el director d’Afers Religiosos, Carles Armengol; i el vicepresident de la Taula del tercer Sector de Catalunya, Jesús Delgado.
Més de 12.000 contribuents va declarar rendiments superiors als 601.000 euros
Més de 12.000 contribuents espanyols (un total de 12.178) va declarar rendiments de feina en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) superiors als 601.000 euros anuals l’any 2021, el que suposa un increment proper al 10% respecte a l’exercici anterior –any de l’esclat de la pandèmia–, segons l’última estadística de declarants de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent a l’exercici 2021 publicada aquest dilluns per l’Agència Tributària.
Malgrat suposar una xifra molt baixa respecte al total de declarants d’aquest impost al país (un grup molt reduït que copa el 0,06% de tots els declarants), entre l’inici de la crisi econòmica l’any 2007 i el passat 2021, els contribuents que han declarat rendes superiors als 600.000 euros han augmentat un 15% en comparació amb els 10.580 declarants que tenien aquestes rendes fa més d’una dècada.
Rendiments per trams
En canvi, la major part dels contribuents (4,5 milions, el 20,5% del total) va declarar uns rendiments d’entre 12.000 euros i 21.000 euros i uns altres 4,4 milions, rendiments d’entre 30.000 euros i 60.000 euros (20,04% del total).
A més, 3,7 milions de contribuents (el 16,96%) va declarar rendiments entre 21.000 euros i 30.000 euros, mentre que uns altres 3,3 milions (el 14,84%) van declarar entre 1.500 eros i 6.000 euros anuals en rendes de feina. Uns altres 2,2 milions de treballadors (el 10,02%), van declarar entre 6.000 euros i 12.000 euros.
Del seu costat, 1,4 milions de liquidacions d’IRPF (el 6,46% del total) es van situar en el tram més baix, entre 0 euros i 1.500 euros per a tot l’any, mentre que un total d’1,4 milions de declaracions, el 6,45% del total, va registrar un resultat de la declaració negatiu o zero, on s’inclouen els perceptors de l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
Contribuents amb rendes més altes
En la part més alta de la taula, els contribuents que van declarar entre 60.000 i 150.000 euros van ser un total de 906.910 persones (el 4,11% del total), i els que van tenir rendiments entre els 150.000 euros i els 600.000 van ser 123.314 (el 0,56% del total).
D’aquesta forma, i sumant també als que declaren més de 600.000 euros, el conjunt de contribuents amb rendes més altes als 60.000 euros va superar el 2021 el milió, després d’incrementar-se un 14% més respecte a l’any 2020. D’acord amb l’estadística dels declarants d’IRPF de l’any 2021, es van presentar un total de 22.048.548 liquidacions, la qual cosa suposa un 1,9% més, en un any marcat per la recuperació econòmica després de l’impacte de la pandèmia.
Les retribucions dineràries de rendiments del treball inclouen el percebut en concepte de salari, pensió o prestació de desocupació, però no altres ingressos com els procedents d’activitats econòmiques, rendiments del capital o guanys patrimonials.
Es perdran 1,6 milions de llocs de treball en professions físiques, manuals i d’habilitats cognitives bàsiques
Com sabem, cada vegada és més evident la robotització de l’economia i tot sovint van sortint estudis que ho corroboren. L’últim ha estat publicat per la Universitat Complutense de Madrid amb el títol Impacto en la robótica y la automatización en la productividad y el empleo.
Doncs bé, aquest estudi indica que la robotització de l’economia tindrà un impacte positiu en els llocs de treball de l’estat espanyol i calcula que fins al 2030 aquests augmentaran en 600.000. De tota manera, hi haurà professions que destruiran milers d’ocupacions, com són les físiques o que requereixen activitats manuals i les que impliquen habilitats cognitives bàsiques. Es calcula que es perdran 1,6 milions de llocs de treball en aquestes professions.
En el primer grup de les professions que quedaran més afectades amb la pèrdua d’aproximadament 1 milió de llocs hi trobem: conductors, cuiners, personal de neteja, guàrdies de seguretat i personal encarregat del control de qualitat. En el segon grup amb la pèrdua d’aproximadament 600.000 llocs hi trobem: caixers de supermercat, persones d’atenció al client i comptables.
Si mirem la part positiva, l’estudi també indica que a major automatització menor és la taxa d’atur i més es redueix la desigualtat entre països a mitjà termini. De fet, s’espera que gràcies a la robotització a Espanya es creïn més de 2 milions de llocs de treball qualificats.
Alguns empresaris contracten immigrants amb sous precaris per recol·lectar feixos d’aquesta planta silvestre i vendre’ls al mercat de la flor
Llentiscle comisat pels Agents Rurals. AGENTS RURALS
Arriben al bosc en furgoneta, d’estranquis, en grups de més de 10 persones i amb una ordre clara: recol·lectar el màxim nombre de feixos de llentiscle, una planta silvestre que creix al sotabosc de Catalunya i que té un valor econòmic molt preuat. Són treballadors precaris, la majoria immigrants en situació irregular, contractats sense assegurança i mal pagats per un empresari, que no trepitja el lloc dels fets i s’emporta tots els guanys.
Aquest arbust, amb un fruit vermell que conserva l’olor durant temps i una fulla verda perenne que aguanta molt bé sense caure, és un filó d’or. Es ven al voltant dels 15 euros el pom i està molt demanat al mercat de la flor, tant a Catalunya, per fer rams decoratius o corones mortuòries, com sobretot als països del nord d’Europa, com Holanda. A més, també té sortida al sector farmacèutic, perquè se n’extreuen els principis actius per fer-ne cosmètics, productes d’ortodòncia o complements alimentaris. És l’or verd dels boscos catalans, a l’abast de tothom, i per això molts grups organitzats l’espolien de manera indiscriminada i a l’engròs, sense demanar permís als propietaris de les finques ni tampoc tenint en compte l’impacte ambiental de l’estassada. És una pràctica que fa anys que dura i no para de créixer.
Les autoritats, alerta però limitades
Els Agents Rurals, l’àrea de medi ambient de Mossos d’Esquadra i el Seprona de la Guàrdia Civil són conscients de la problemàtica. Tant els Mossos com els Agents Rurals, però, matisen que el seu àmbit d’actuació és limitat, ja que no hi ha cap ordenança concreta de la Generalitat que reguli la recol·lecció professional de llentiscle. El departament d’Acció Climàtica admet que hi està treballant.
Fonts policials expliquen que, de moment, només poden actuar quan el propietari d’una finca els avisa que un grup ha entrat a la seva propietat sense permís. Llavors, quan els enganxen, requisen els feixos espoliats i els conviden a marxar, però no els poden denunciar ni aixecar una acta, de manera que és molt difícil tenir un registre i un perfil objectiu d’aquest tipus de situacions. Només poden procedir amb contundència quan enxampen un empresari que comet un delicte flagrant d’explotació laboral, tal com va passar fa un mes a Albons (Baix Empordà): la Policia Nacional va detenir un home que contractava immigrants sense papers per recol·lectar llentiscle en jornades de 10 hores i unes remuneracions que no pujaven dels 20 euros.
Imatge de l’operatiu en què es va detenir un empresari que explotava treballadors per recollir llentiscle a Albons
Marc C. de Sobregrau, enginyer de forests i propietari d’una finca al Vallès Oriental, va patir robatori de llentiscle a les seves terres fa tres anys. Va denunciar-ho, va anar a judici i ara està pendent de la resolució. Sobregrau acusa les forces de seguretat d’inacció: “S’excusen dient que falta una regulació explícita del llentiscle, però la legislació forestal ja els dona competències suficients per actuar”, defensa. “Oi que ningú pot venir a casa meva a talar un pi? Doncs amb el llentiscle passa el mateix”, certifica. “A més –continua el propietari– quan t’hi trobes, només pots denunciar la persona que entra a la teva propietat, que no té cap culpa que un explotador l’obligui a fer aquesta feina”.
De Sobregrau es pregunta per què ningú aixeca la manta dels negocis bruts que hi ha darrere del llentiscle: “Com és que no es fan inspeccions de treball a les empreses de floristeria de la zona, que envien immigrants sense permís de treball, pagats en negre, i llavors facturen 500 euros en un dia?” “Això és blanqueig de capital”, manifesta. El propietari creu que la solució justa seria acordar amb els empresaris un import a canvi de deixar-los recollir el seu llentiscle: “Seria la manera de reconèixer que la planta és meva i de dignificar la feina de la gent que hi treballa”, conclou.
La inseguretat al camp
Rosa Calsina, coordinadora territorial d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central i masovera d’una finca, també ha viscut aquesta situació de prop. “En una masia d’un veí de la zona, van entrar cinquanta o seixanta persones per collir brots de llentiscle, van trencar els cables del bestiar amb les furgonetes i es van enfrontar amb els propietaris quan els van intentar fer fora”, explica. Calsina, que no vol posar el focus en “la pobra gent maltractada sinó en la màfia que els mana”, sosté que aquesta situació genera molta sensació d’inseguretat al sector agrari: “És horrible. A vegades, de nit, veus llumetes de lluny o es produeixen robatoris a les masies o conreus”, manifesta. A més, “també malmeten les collites perquè es posen amb la furgoneta sobre els sembrats o deixen els boscos plens de porqueria”, afegeix. Per això, des d’Unió de Pagesos, demanen una llei específica per evitar l’extracció massiva de llentiscle i, també, una ordenança general que protegeixi la propietat del sòl agrícola. “La gent de ciutat no entén que els boscos i els camps són casa meva i que, per tant, s’han de respectar”, certifica.
Imatge del llentiscle DACC
Per donar a conèixer aquesta problemàtica, el 2021 va néixer el Grup de Treball del Llentiscle, dins de l’associació de la Flora Catalana, que té suport de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya. Més enllà del problema social de la recol·lecta clandestina, Francesc Caralt, responsable del grup, també posa l’accent en l’amenaça mediambiental de l’espoli: “En aquestes estassades massives es tallen les flors i això evita que la planta es reprodueixi, així que, tot i que de moment és un arbust abundant, a la llarga pot ser un perill per a la seva supervivència”. Des del grup de treball no defensen que es prohibeixi l’extracció amb fins econòmics, sinó que se’n faci un ús sostenible: “S’hauria de fer poda selectiva, deixant branques perquè puguin fer floració i no repetir un mateix bosc fins al cap de tres anys”, afirma.
COMENTARIS
@Lluis Puig 20/03/2023 vulnerables, en el món, son amplia majoria… i aixó no deuria de justificar que ens carreguem la natura impunement …
ele bar@ele bar 19/03/2023 Mentre hi hagi persones amb economies vulnerables hi haurà negocis indecents que faran malbé el que sigui, per molt que ens ho estimem.
A @adolfcandela 19/03/23 Un dels problemes és que molt gent no coneix la flora i plantes silvestres del nostre país. De ben segur que la majoria no sap distingir qué és un llentiscle. Per tant tampoc saben -de bona voluntat- veure quin és el vegetal que s’utilitza per a les corones i rams. Cal més cultura vegetal dels nostres boscos.
A@Albert Coll Bayé 19/03/2023 Crec que l’article és una exageració. Visc en una zona on es cull llentiscle i veig a les colles d’immigrants que ho fan amb molta cura.
A @Algú com tu 19/03/2023 Pinyes, castanyes, garrofes, llentiscle…
D @David 19/03/23 tenim el poder de deixar de comprar corones de flors amb llentiscle o de no comprar flors a les floristeries que no puguin certificar-ne l’origen. És un primer pas, segur que entre tots podem trobar més maneres d’aturar aquests robatoris descontrolats.
Pedro Gonzàlez @Pedro Gonzàlez 19/03/2023 Dons la solució es ben senzilla. Si com apunten mes abaix (Salvador Tarradas) es pot treure un benefici econòmic: Que es conreï de forma professional en grans extensions tant per farmacèutiques i floristeria, i que es protegeixi la planta. Ara mateix anar multant a les floristeries que en tinguin a la venda i fer seguiment d´on han tret la planta.
A @August2 19/03/2023 Un tema que tractat des-de el punt de vista del medi ambient , segur seria perseguit amb força .. però la Generalitat es molt lenta ( ineficaç ) també en aquest camp …
S @salvador tarradas 19/03/23 La gran explotació del llentiscle es va produïr al segle XIX. Gairebé tots els arbres-llentiscle van desaparèixer degut al seu gran poder calorífic. En queden ben pocs de catalogats o amagats. Les resines de les baies es van fer servir com a combustible per a les làmpades d’oli, que feien una flama molt intensa. Els empastos odontològics es feien amb resines de llentiscle, així com el màstic per segellar els vidres a les finestres. A la cosmètica, es fabricaven laques i perfums amb les resines i essències de llentiscle. Per acabar-ho de rematar, ara se l’enduen per fer rams i corones funeràries.
L @Lluis Puig 19/03/2023 Es un problema ecològic molt mes gros del que es apunta, el llentiscle es dels pocs aliments que tenen molts ocells de casa nostra, en molts mesos de penuria alimentària per a ells. Els ocells son molt necesaris per controlar de una forma molt mes acurada que amb pestivides, les plagues del camp i del bosc, fan una gran tasca continua i intensa, a part de donar-nos les emocions dels seus cants …Per favor, que algú posi fré i conciència dels mals irreparables …
P @Pere18/03/2023 Això és la mata que es posava abans a les nanses per agafar sèpies no? @Pau Macià i Masó 18/03/2023 Doncs se´ls retorna cap a casa seva i que no tornin.
A la espera de que las políticas demográficas funcionen, el pronóstico para la región es que la tendencia de envejecimiento se agrave
Unos vecinos pasean por una de las calles del centro de Zamora, una de las provincias más envejecidas de Europa
“No hay ningún tipo de industria, nuestros hijos no se pueden quedar aquí a trabajar. La gente mayor se muere y la juventud no se puede quedar porqué no hay pie de vida” vociferaba una vecina del pueblo zamorano de Otero de Bodas a una decena de micrófonos que se arremolinaban a su alrededor. Era junio de 2022 y los periodistas acudían atraídos por las llamas del incendio de Sierra Culebra, que a esas alturas ya habían devorado algunas casas del pueblo.
Los vecinos aprovecharon el foco mediático para gritar a los cuatro vientos la falta de oportunidades para la juventud. Otero de Bodas tiene 150 habitantes y ninguno es menor de 20 años. Lo que ocurre en este pueblo es extrapolable al resto de la provincia: Zamora es el territorio con menos jóvenes de Europa. Le sigue Lugo, el Alto Támega —en Portugal— y Ourense. En conjunto estas cuatro provincias colindantes conforman un agujero juvenil de más de 30.000 kilómetros cuadrados, el más grande de toda Europa: tan sólo entre el 13 y el 13,5% de la población tiene menos de 20 años, según Eurostat.
Sin jóvenes y muchos ancianos, estos territorios comparten una realidad parecida: entorno rural, un PIB per cápita que se encuentra en la mitad baja de sus respectivos países y una crisis de población. “Somos la España vaciada, quemada y olvidada de todo” esgrimía la misma vecina.
La España vaciada a favor de Madrid que funciona como aspiradora de talento juvenil. “La situación ha llegado hasta el punto que ya hay más zamoranos viviendo en Madrid que en la ciudad de Zamora”, argumenta Paco Requejo, presidente de la Diputación de Zamora.
Hay más zamoranos viviendo en Madrid que en la ciudad de Zamora
Tanto en Madrid como en Barcelona, París, Berlín o Viena, que cuentan con un tejido empresarial que ofrece puestos de trabajo, la proporción de menores de 20 años oscila entre el 17 y el 21%. Todas ellas se sitúan alrededor de la media de la UE que es del 20%.
Frente a la despoblación y el envejecimiento cada provincia inventa su propia receta para retener a los jóvenes y atraer de vuelta a los que se marcharon. Desde la Diputación de Zamora han apostado por convertir su mayor debilidad, el envejecimiento de la población, en uno de sus mayores activos para crear puestos de trabajo.
“Nuestra estrategia se llama Silver Economy y pretende crear nuevos puestos de trabajo promocionando las nuevas tecnologías para un mejor cuidado de nuestros mayores: atraer empresas de I+D+I para crear puestos de trabajo calificados y retener el talento joven” detalla Requejo.
A este plan se suman otras políticas como incrementar las partidas de ayuda a la natalidad, la emprendeduría o promocionar la casa de Zamora en Madrid para vender los productos de la región. Aún es temprano para evaluar el efecto de este tipo de políticas demográficas, que no empiezan a tener un retorno hasta medio y largo plazo.
Los pronósticos para estas regiones auguran que el agujero todavía se hará más amplio Desde la diputación de Ourense, que se encuentra en una situación similar, también han apostado por facilitar ayudas a la natalidad, promover la digitalización de la provincia y facilitar el autoempleo. En Lugo insisten que a pesar de mantener una red de colaboración con los ayuntamientos para garantizar el acceso a los servicios esenciales, una gran parte de la responsabilidad recae en los presupuestos de la comunidad.
“Si la administración autonómica no garantiza la presencia de médicos, escuelas y cobertura a internet, las personas más jóvenes abandonan estas zonas”, detallan.
Además, si las políticas contra la despoblación no revierten la dinámica, estas provincias también seguirán vaciándose. Los mismos datos de Eurostat que vaticinan que la población se desplomará más de un 25% para esa fecha.
Desde los pueblos señalan las instituciones. En Otero de Bodas, los vecinos alarmados por las llamas gritaban a los políticos: “me da igual el color y la bandera, son todos iguales. Que se unan todos para cuidar esto.”. La respuesta la tendrán que dictaminarán las urnas en los comicios municipales y autonómicos. Próxima cita: mayo de 2023.
Las recetas
La lucha contra el envejecimiento
Zamora enfrenta el reto más arduo para los próximos años: evitar que los jóvenes se vayan y atraer de vuelta a los viven fuera. La diputación tiene la mayoría de sus esperanzas depositadas en el plan ‘Silver Economy’ para ser pioneros en la implementación de tecnología para el cuidado de los mayores.
La idea es atraer empresas que puedan facilitar soluciones tecnológicas para mejorar la vida de los mayores tanto a nivel cultural, de turismo, deportivo y de asistencia en casa. Y que a su vez estos nuevos negocios que van a responder una necesidad del territorio, creen puestos de trabajo de calidad para los jóvenes que quieran quedarse o volver a formar una familia en su provincia.
Les terres rares són metalls indispensables per fabricar bateries de cotxes elèctrics i híbrids, telèfons mòbils o turbines d’aerogeneradors
La seu de la companyia minera sueca LKAB a Kiruna (EFE / Jonas Ekstromer)
Suècia ha trobat el jaciment de terres rares més important d’Europa al nord del país. La companyia minera estatal LKAB ha anunciat la troballa de més d’un milió de tones d’òxid d’aquests metalls a Kiruna, una ciutat minera a l’extrem nord del país escandinau.
Tot i que el descobriment representa menys de l’1% de les reserves mundials de terres rares, concentrades a la Xina i els Estats Units, aquest petit percentatge és una notícia molt esperançadora per a la Unió Europea.
El descobriment suposa un primer pas cap a un augment de l’autonomia energètica de la UE i, segons l’executiu suec, pot tenir un paper clau en la transició verda al continent. Amb el dipòsit descobert a Kiruna, la Unió redueix la dependència de la Xina, que n’és el principal subministrador mundial.
LKAB creu que un milió de tones del dipòsit són òxids, entre els quals hi ha praseodimi o neodimi, que serveixen per produir imants permanents que després s’incorporen als vehicles elèctrics.
La troballa ha arribat en un moment en què Suècia acaba d’estrenar la presidència rotatòria de la Unió. Aquest dijous ha presumit del descobriment davant d’una delegació de la Comissió Europea, encapçalada per la presidenta, Ursula von der Leyen.
La importància de les terres rares
Les terres rares són disset elements que es troben a l’escorça terrestre, entre els quals hi ha l’itri, l’escandi, el neodimi i el samari. S’anomenen terres rares perquè són difícils de trobar i perquè la seva extracció és complicada.
El seu camp d’aplicació és molt ampli: són indispensables per fabricar les bateries de cotxes elèctrics i híbrids, els telèfons mòbils o les turbines d’aerogeneradors, però també additius, màquines de raigs X portàtils o làsers, i fins i tot identificar falsificacions de bitllets d’euro.
Es tracta de metalls que poden ajudar a la transició energètica, però paradoxalment l’extracció comporta un gran impacte ambiental. Actualment la Unió Europea depèn de les importacions d’aquests elements, que es troben principalment a la Xina.
Al setembre, en el discurs sobre l’estat de la Unió, la presidenta de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, va assenyalar l’accés a aquestes matèries primeres com un element “decisiu per a l’èxit de la nostra transformació cap a una economia sostenible i digital”:
“El liti i les terres rares aviat seran més importants que el petroli i el gas. Només la nostra demanda de terres rares es multiplicarà per cinc d’aquí al 2030. (…)
L’únic problema és que actualment un únic país controla gairebé tot el mercat. Hem d’evitar caure altra vegada en una situació de dependència, com en el cas del petroli i el gas. (…)
Tanmateix, assegurar els subministraments només és el primer pas. El processament d’aquests metalls és igual d’essencial. Actualment la Xina controla la indústria transformadora mundial. Gairebé el 90% de les terres rares i el 60% del liti es processen a la Xina”.
En aquest sentit, la ministra d’Energia sueca, Ebba Busch, ha afirmat que el dipòsit trobat aquest dijous ajudarà a l’autosuficiència de la Unió.
L’extracció no serà immediata
El procés per extreure aquests materials és a llarg termini. Primer cal sol·licitar una autorització per tenir una concessió d’explotació, després de la qual es podrà investigar en profunditat les condicions.
El conseller delegat de LKAB, Jan Moström, pronostica que caldrà esperar “un o dos anys” per saber quan es podran començar a explotar les reserves. Amb el ritme actual, aquest procés requeriria “deu o quinze anys”, però confia que es pugui accelerar.
La companyia minera ha començat a preparar les galeries per accedir al dipòsit, situat a uns 700 metres de la mina de ferro de Kiruna, per poder-ho investigar amb detall.
Segons els càlculs de LKAB, amb aquest dipòsit n’hi haurà prou per satisfer gran part de la demanda d’imants permanents de la Unió.
A la cimera de la biodiversitat de Mont-real es vol aconseguir que es prohibeixin i que els diners es destinin a protegir el medi i frenar la crisi climàtica
Una vista aèria mostra un arbre mort en un bosc de l’Amazònia (REUTERS/Amanda Perobelli)
Cada any es financen activitats que són perjudicials per a la natura amb subvencions que arriben a 1,8 bilions de dòlars amb diners públics a tot el món, xifra que suposa el 2% del PIB mundial.
Dels 1,8 bilions de dòlars gastats cada any, la majoria financen l’extracció de combustibles fòssils; en concret, se’ls dona quatre cops més diners que els destinats a combatre la crisi climàtica, però també es paga per sistemes agrícoles destructius de la biodiversitat, la desforestació, la pesca insostenible que contribueix a l’esgotament de les espècies, la construcció o el transport.
📣 Reforming environmentally harmful subsidies would unlock business opportunities and incentivize companies to pursue #NaturePositive models.
El 90% dels ajuts a l’agricultura fan empitjorar l’escalfament global i augmenten les desigualtats excloent els petits agricultors, que sí que fan agricultura sostenible.
També es donen subsidis per a la desforestació de l’Amazones, per exemple, per produir farratge per a animals de granja.
Resistència a eliminar aquestes subvencions
A la COP15 de biodiversitat de Mont-real es vol aconseguir que es prohibeixin i que els diners es destinin a protegir la natura i frenar la crisi climàtica.
En declaracions a TV3, la ministra de Medi Ambient de Xile, Maisa Rojas, apunta que hi ha molta resistència a canviar el sistema econòmic.
“Aquests subsidis existeixen perquè ens hem muntat una estructura econòmica els darrers 100 anys que ho permet i per això hi ha moltes resistències a eliminar-los, perquè ens fiquem al cor del nostre sistema econòmic.”
L’any 2010 es van fixar els objectius per a la biodiversitat per al 2020, els coneguts com a objectius d’Aichi, i ja es va incloure aquesta qüestió. Lucía Ruiz, coordinadora de biodiversitat de WWF, explica que es persegueix des de fa anys, però que no s’acaba d’aconseguir.
“Els objectius d’Aichi es van comprometre a atendre i eliminar per complet per al 2020 els subsidis nocius per a la biodiversitat. I aquests objectius no s’han aconseguit.”
El document final estableix el propòsit d’eliminar gradualment les subvencions nocives per a la biodiversitat fins a arribar, el 2030, a una reducció de 500.000 milions de dòlars a l’any.
El Col·lectiu Ronda y el Sindicat de Llogateres sientan por primera vez a un fondo buitre en el banquillo por la inclusión de una serie de “cláusulas abusivas” en el contrato de una vecina de Granollers cuyo alquiler subió de 385 a 897 euros.
Silvia Torres lleva casi seis años viviendo en un piso en Granollers (Barcelona) que al principio le costaba 385 euros mensuales. El propietario era Banco Sabadell, pero cuando faltaba poco para acabar el contrato, el banco lo vendió al fondo buitre Azora. Si quería renovar y quedarse en su casa, la empresa notificó a Silvia que su alquiler subiría a 690 euros en los siguientes tres años, y a 897 euros los cuatro que quedarían hasta su finalización. “Yo era consciente de que habría una subida, pero triplicar el alquiler es otra cosa. Este piso no lo vale”, explica Silvia por teléfono a Público.
Todo el proceso de renovación estuvo marcado por la “poca transparencia” del fondo. Silvia no pudo ver el contrato hasta el día de la firma, y tampoco podía sacarlo de la oficina si no era firmado. Ya sellado, lo llevó a un abogado, que constató que había una serie de “cláusulas abusivas” y estaba “totalmente desequilibrado” en cuanto a las obligaciones de arrendador y arrendatario.
Por eso Silvia, junto con el Col·lectiu Ronda y el Sindicat de Llogateres, ha sentado a Azora en el banquillo de los acusados en un juicio pionero que se llevó a cabo en noviembre y que ha quedado visto por sentencia. “Coger las maletas y marcharse sería lo más fácil, y es lo que tuvieron que hacer otros vecinos. Pero pensé que esto era una injusticia y que había que denunciarlo”, explica la demandante.
Hace más de dos años que interpusieron la demanda, pero el proceso se ha alargado más de lo habitual debido a la pandemia. El juicio ha llegado en un momento en el que los precios de los alquileres están en máximos históricos mientras el Gobierno debate si regularlos o no.
La abogada Montse Serrano (izquierda) junto a la denunciante, Silvia Torres. FOTO CEDIDA POR EL SINDICAT DE LLOGATERES
Este juicio podría marcar un precedente ante unos abusos inmobiliarios que no afectan sólo a Silvia, sino también a miles de arrendatarios de Azora y otros fondos buitre, propietarios de buena parte de los pisos de alquiler a raíz de su entrada en el mercado de la vivienda posterior a la crisis de 2008. “Son muchos los contratos de arrendamiento en manos de estos fondos, y si no se paran estas prácticas, se pueden ir generalizando”, advierte en una llamada con Público Montse Serrano, abogada del Col·lectiu Ronda. De este juicio esperan que salga una sentencia que pueda disuadirles a la hora de incluir este tipo de cláusulas.
Hasta diez cláusulas “abusivas” y “fraudulentas” No se trata sólo de la subida del alquiler. Los colectivos han denunciado hasta diez cláusulas “abusivas y fraudulentas” incluidas en el contrato de Silvia que denuncian que atentan contra los derechos de los inquilinos. Una de ellas es, por ejemplo, que el inquilino deba asumir el seguro de impago.
También que se declare que el contrato ha sido negociado libremente entre ambas partes, cuando Silvia no pudo siquiera acceder al texto antes de su firma. La posibilidad de que se queden la fianza, el cobro de una penalización muy alta por la demora en el retorno de las llaves o la autorización para incluir al inquilino en el registro de morosos son otras de las cuestiones.
“Se trata de cláusulas que pueden ser nulas, y sucede en mayor medida en fondos buitre porque no hay capacidad de negociación“, sostiene Serrano. “No tuve opción de negociar nada ni hablar con ningún interlocutor”, confirma Silvia.
Se trata de unas prácticas que normalmente no se denuncian por los costes que supone, a distintos niveles, y el sector inmobiliario lo sabe: “Si son abusos que no tienen gran relevancia económica, piensan que habrá arrendatarios que no lo tirarán por la vía judicial”. Esto hace que se sigan aplicando: “Animamos a que se denuncien estas prácticas porque es la manera de erradicarlas”, afirma Serrano.
Ronda está preparando ya otras demandas similares. No saben cuándo saldrá la sentencia, pero están satisfechas con el desarrollo del juicio: “Las sensaciones son buenas, porque estoy convencida de que tenemos razón”, dice la abogada.
Si se gana el juicio, se anularán las cláusulas abusivas de Silvia y no se podrá efectuar la subida de enero, debiendo también devolverle la cuota del seguro de impago. Pero lo importante es la posibilidad de que genere un precedente de cara a la firma de nuevos contratos. “Estas empresas juegan con el desconocimiento de miles de personas sin recursos, pero yo no quiero pasar por el aro. No pido un regalo, reclamo un precio coherente y según el precio por metro cuadrado”, concluye la inquilina.
gutta cavat lapidem 