Category Archives: Societat

El Papa emèrit compara el matrimoni homosexual amb “l’Anticrist”

Benet XVI es queixa en una biografia autoritzada que teòlegs alemanys el volen fer callar

El papa Benet XVI, en una imatge d'arxiu / Franco Origlia / GETTY IMAGES

El papa emèrit, Benet XVI, carrega un altre cop contra el matrimoni entre persones del mateix sexe i l’equipara amb “l’Anticrist”. Conegut per les seves posicions ultraconservadores, Josep Ratzinger es queixa en una biografia autoritzada que es publica aquest dilluns a Alemanya que qualsevol persona que es mostri contrària a les unions homosexuals, l’avortament o les tècniques de reproducció assistides queda assenyalada. L’alemany Joseph Ratzinger, de 93 anys i que viu en un retir daurat després que el 2013 va renunciar al papat, s’inclou en aquest grup i critica que “fa cent anys a tothom li hauria semblat absurd parlar de matrimoni homosexual” i en canvi ara els que el critiquen pateixen una “excomunió social”.

Aprofundint en les  posicions ultraconservadores amb què va impregnar l’esperit del seu papat, a Ratzinger se l’acusa de voler boicotejar la tímida modernització del Vaticà que ha engegat el seu successor, l’argentí Francesc I. Per contra, el Papa emèrit assegura que tots dos mantenen una bona relació i aprofita les més de mil pàgines del llibre per passar comptes amb els seus detractors, el gruix dels quals són teòlegs de la seva Alemanya natal que li retreuen els seus comentaris sobre l’islam i les qüestions socials.

Així, Ratzinger es presenta com a víctima d’una “deformació malintencionada de la realitat” i assegura que els seus detractors s’esforcen a fer-lo “callar”. I posa com a exemple les reaccions que hi va haver a un article seu el 2018 a la revista Comunnio, sobre les relacions entre el cristianisme i el judaisme. “Prefereixo no analitzar les raons per les quals es vol silenciar la meva veu”, diu.

Segons Benet XVI, l’autèntica amenaça per a l’Església prové d’“una dictadura mundial d’ideologies aparentment humanistes”. L’autor del llibre, que també es publicarà en castellà, és Peter Seewald, un defensor de Ratinger que assegura que la imatge com a líder ultraconservador i reaccionari del Papa emèrit es deu en bona mesura a les “calúmnies” d’un dels seus principals crítics, el teòleg ecumènic alemany Hans Küng.

Al febrer Ratzinger va estar immers en una polèmica al Vaticà quan el seu secretari particular va ser apartat de l’entorn de Francesc I després de l’aparició d’un llibre signat pel papa emèrit i el cardenal guineà ultraconservador Robert Sarah en què defensaven el celibat dels sacerdots poc abans que l’actual Papa fes públic el seu posicionament sobre la qüestió. L’alemany finalment va decidir eliminar el seu nom d’alguns capítols de l’obra.

https://www.ara.cat/internacional/papa-emerit-joseph-ratzinger-benet-xvi-qualifica-matrimoni-homosexual-anticrist-queixa-detractors-volen-fer-callar-vatica_0_2447155390.html#comments

Els quatre reptes ètics de la intel·ligència artificial

En sectors com l’industrial, el de transports, de la salut o les finances, la presència de la intel·ligència artificial creixerà a un ritme molt àgil els anys vinents. Ho conclou l’empresa de robòtica col·laborativa i estructures intel·ligents Airtificial, que calcula que el 2025 el mercat de la intel·ligència artificial (IA) arribarà a 52.700 milions d’euros, 9 vegades més del que avui s’inverteix en aquest sector, en què es mouen gairebé 6.000 milions d’euros. Aquest augment progressiu de l’ús de la intel·ligència artificial ha portat la Comissió Europea a reunir 52 experts independents per a debatre unes directrius ètiques que caldrà seguir en el desenvolupament i l’ús de la intel·ligència artificial.

I és que aquesta nova forma de coneixement pot presentar conflictes als quals els experts pensen que la societat s’ha d’anticipar. «Tot descobriment, nova creació o nova capacitat que desenvolupem per a generar un nou poder o una nova possibilitat de fer les coses comporten la pregunta de qui en farà ús i quina direcció els volem donar, perquè tot es pot emprar per a generar benestar o per a destruir», explica Miquel Seguró Mendlewicz, professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

Per això es considera necessària una reflexió ètica sobre la intel·ligència que es plantegi preguntes com «què és la intel·ligència, què és artificial, qui fa aquest artifici, per què, per a què, si l’objectiu és generar més justícia social i més benestar o generar una competència neocapitalista per a veure qui es desenvolupa més bé per mitjà de les capacitats que aquesta intel·ligència pot oferir, si és per al bé públic i, per tant, quedarà en mans de l’estat o no… L’ètica de la intel·ligència artificial es queda, més que en la resposta, en la pregunta. Des de la filosofia hem d’eixamplar l’espai de la pregunta», assenyala el professor expert en filosofia política i ètica, que considera que els principals reptes per a l’ètica de la intel·ligència artificial es poden resumir en quatre:

  1. La intel·ligència artificial no és neutral, respon a uns interessos i a uns usos, i són aquests els que cal definir per a concretar en quina direcció van.
  2. Darrere de qualsevol tipus d’artifici que es generi hi ha la responsabilitat humana, i, per tant, també darrere de la idea d’intel·ligència artificial, aquesta responsabilitat no és ineludible.
  3. La idea d’intel·ligència, per un pòsit positivista i neopositivista, s’ha reduït col·loquialment a la capacitat de càlcul, de racionalitzar, de dur a terme operacions de precisió, i s’ha deixat fora d’aquesta noció altres possibilitats que tenen més a veure amb les humanitats, l’art, etc. Però d’intel·ligències n’hi ha moltes: caldria definir quin tipus d’intel·ligències volem generar.
  4. Cal concretar l’ús polític que es farà d’aquesta intel·ligència i qui vigilarà que es faci de manera equitativa.

Controlar el que és incontrolable

L’atracció que el desenvolupament de la intel·ligència artificial exerceix en la societat ha portat els experts a preguntar-se què és el que ens la fa tan fascinant. I la resposta sembla apuntar a l’anhel de control. Com explica Miquel Seguró, hi ha la il·lusió que per mitjà de la intel·ligència artificial «tindrem més control de les nostres vides i dels problemes que les nostres vides contenen. Però això és només una cara de l’experiència, perquè hi ha abraçades, somriures, silencis… que no hi ha manera de programar ni de predir, ja que depenen del context i d’unes habilitats que no són simplement quantitatives, sinó que exigeixen un desenvolupament personal, una audàcia personal i assumir la capacitat d’errar», assenyala.

Evitar les discriminacions

De fet, el control total no sembla possible. La intel·ligència artificial fa servir algoritmes per a extreure conclusions i prendre decisions. I tot aquest procés utilitza dades que, de vegades, poden ser discriminatòries. Va ser el que va passar amb l’algoritme Compas, creat per ajudar els jutges dels Estats Units a decidir sobre la llibertat provisional. Després de les primeres proves es va concloure que es tractava d’un algoritme racista perquè feia servir dades de departaments policials en què la majoria dels detinguts eren negres, de manera que l’algoritme va establir que el risc de ser criminal era més elevat entre aquestes persones.

Un col·lectiu amb moltes probabilitats de ser discriminat en els programes d’intel·ligència artificial és el de la gent gran, que corre el risc de ser invisibilitzada. Com expliquen les investigadores de la UOC Andrea Rosales i Mireia Fernández Ardèvol, expertes en persones grans i TIC, els sistemes d’intel·ligència artificial utilitzats per a recollir i analitzar dades sovint s’obliden d’aquest col·lectiu. «Quan s’investiguen els usos dels espais públics d’una ciutat, s’analitzen les dades dels mòbils que tenen el wifi activat: des del temps que les persones destinen a travessar un carrer per un semàfor fins al temps que necessiten per a pujar les escales de metro. Però en l’anàlisi d’aquests estudis no es tenen en compte minories que o bé no tenen wifi al mòbil o bé, si en tenen, el porten sempre desactivat», assenyalen com a exemple de les possibles discriminacions que es poden cometre en l’ús de la intel·ligència artificial.

https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/296-reptes-etics-intelligencia-artificial.html

Ho tornarem a fer, però com?

Concedit el permís per sortir de presó a Sànchez i Cuixart | betevé

La lluita per les llibertats no s’acaba mai, …

La lluita per les llibertats no s’acaba mai, ni aquí ni a la Xina Popular. Mobilitzar-se contra la injustícia, contra l’atropellament de drets fonamentals, contra la discriminació, contra l’explotació és un dret que algunes persones heroicament compromeses s’ho prenen com una obligació.

Fins ara, la causa sobiranista catalana s’havia especialitzat en manifestacions i protestes multitudinàries.

Tanmateix, la “nova normalitat” que ens trobarem quan la pandèmia s’apaivagui ens obligarà a mantenir el distanciament social, així que l’exercici dels drets de reunió i manifestació es veuran, de fet ja es veuen, alterats.

I amb una taxa d’atur superior al 20% i la desaparició de milers de petites i mitjanes empreses, les desigualtats portaran inexorablement a un esclat social.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-tornarem-fer-com_496629_102.html

Urgències

Per Antoni Puigvert. La Vanguardia, 22 d’abril del 2020

Economia: "Sempre es diu que el turisme genera molts llocs de ...
El turisme destrueix el teixit social i empobreix el territori

Figueres era una ciutat moderna. Dalí o Pallach no són fruits ocasionals. Tenia institut quan només en tenien les capitals de província i, a més, la burgesia del XIX enviava els fills a estudiar a França. Aquesta burgesia va modernitzar la ciutat (per higienitzar-la va enderrocar el nucli medieval). Exemples representatius del clima innovador són el federalisme d’Abdó Terrades i les genialitats de Narcís Monturiol, inventor del primer submarí tripulat. La rambla de Figueres, senyorívola, no es pot comparar amb la de Girona, ciutat aleshores molt tancada i trista. Però d’aquella força modernitzadora sembla que no en quedi res. Fa un any o dos, molt abans de la pandèmia, la premsa local titulava: “El 50% dels figuerencs en risc de pobresa”. La meitat de la població!

L’Alt Empordà té totes les infraestructures que, suposadament, dinamitzen l’economia: AVE, tren, autopista, aeroport (Empuriabrava), port (Roses), zona logística de la Jonquera, parcs d’empreses. Però hi predomina la indústria turística i la construcció. L’Alt Empordà ha estat comparat amb la Garrotxa, comarca amb plena ocupació i en creixement constant gràcies a una dinàmica indústria exportadora. Paradoxalment, la Garrotxa no té infraestructures: no té ni tren. Les connexions per carretera amb Vic, Bar­celona, Girona i la frontera no són ideals. Com s’expliquen l’èxit de la Garrotxa i el fracàs de l’Empordà, comarques veïnes?

L’industrial Joan Vila, estudiós de l’economia, ha suggerit la resposta: allò que ha distingit la Garrotxa és l’alt nivell educatiu i la poca rellevància del turisme. A Olot des de fa 40 anys hi ha una excel·lent Escola Professional, que ha generat bons tècnics i ha inspirat moltes empreses. Pel que fa al turisme, si bé cal lamentar-ne la paràlisi, genera llocs de treball poc qualificats, no fomenta la innovació i contribueix a la passivitat social i econòmica. La meva amiga descriu com estan els pobles turístics de l’Alt Empordà (tota la costa espanyola deu ser igual): un altíssim nombre de famílies amb treball de temporada, ara sobtadament a l’atur, sense formació, sense alternativa. …

https://www.lavanguardia.com/politica/20200422/48674926191/urgencies.html

Una aplicación para salvar comida de la basura y dinero del bolsillo

Frenar el malbaratament alimentari per salvar el planeta - Diari ...
aliments de rebuig

Un tercio de la comida lista para ser consumida en el mundo termina en la basura y para acabar con este despilfarro y sus consecuencias medioambientales la aplicación Too Good to Go pone en contacto a restaurantes, pastelerías o fruterías con comensales para un beneficio común.

La nutrició a taula: Malbaratament alimentari

Este instrumento creado en 2016 por la emprendedora danesa Mette Lykke funciona ya en Madrid, Barcelona y Bilbao y el objetivo para este año es “llevarlo a gran parte del mercado nacional antes de cerrar 2019”, con el reto de evitar que acaben en el vertedero 6.000 paquetes de comida y 1.200 toneladas de CO2 “derivadas del desperdicio de comida sólo en España”, explica en una entrevista con Efe su responsable en nuestro país, Oriol Reull.

Una app lluita contra el malbaratament alimentari venent productes ...
malbaratament alimentari

Para la conversión de comida desperdiciada en emisión de CO2 se basan en los cálculos de la EPA (United States Environmental Protection Agency) y, según sus cálculos, gracias a los 52.000 usuarios actuales en España se han salvado más de 12.000 paquetes de comida, “el equivalente a haber ahorrado ya más de 120.000 kilos de CO2”. …

https://www.lavanguardia.com/ocio/20190126/4611533722/una-aplicacion-para-salvar-comida-de-la-basura-y-dinero-del-bolsillo.html

Las apps de desperdicio alimentario que siguen funcionando en tiempos de coronavirus

Tiendas y supermercados siguen colaborando con estas aplicaciones móviles para no desechar el excedente de alimentos

Las apps de desperdicio alimentario que siguen funcionando en tiempos de coronavirus

El confinamiento ha traído con él imágenes que todos tenemos ya clavadas en la retina: supermercados llenos de gente y largas colas para acceder a ellos, estanterías vacías, productos agotados… Pero esa es solamente una parte de la realidad. En muchos establecimientos de alimentación sigue sobrando comida y las aplicaciones móviles contra el desperdicio alimentario siguen funcionando en pescaderías, carnicerías, fruterías o panaderías.

Apps anti-desperdicio como Too Good to Gocon un millón de usuarios en España, no han parado de funcionar, pese a haber bajado su actividad, dado que la hostelería está cerrada y ese es su mayor segmento de negocio. Siguen activos, por ejemplo, los supermercados ecológicos Obbio, que siguen agotando en cuestión de minutos sus cajas de fruta y verdura a 5 euros (un tercio del precio de venta, dado que, si no le dieran salida de esa forma, lo tendrían que tirar).

Otra aplicación dedicada a la venta de excedentes, Phenix, también sigue operando. Por ejemplo, la pequeña tienda de comida italiana Delize, situada en la calle Balmes de la capital catalana, ofrece packs a través de esta App casi a diario, al final de la jornada. Se puede conseguir pasta fresca o dulces a menos de la mitad del precio de venta.

El jefe de ventas de Too Good to Go en España, Pol Bernat, explica a Comer que siguen trabajando con “aquellos comercios de alimentación cuya actividad esté autorizada por el Gobierno, como supermercados o pequeños comercios como panaderías, fruterías, carnicerías o pescaderías, aunque también, en menor medida, establecimientos de comida preparada”. Los primeros días de confinamiento, notaron una disminución importante de las transacciones, pero asegura que ya se están recuperando.

https://www.lavanguardia.com/comer/tendencias/20200421/48636325046/desperdicio-alimentario-aplicaciones-moviles-too-good-to-go-packs-alimentos-crisis-coronavirus.html

«Ex Libris: La Biblioteca Pública de Nueva York», el documental que define perfectamente a las bibliotecas públicas

Las bibliotecas públicas son espacios de acercamiento a la información, a la formación y al entretenimiento. Llenas de contenidos físicos y digitales en forma de libros, audiovisuales, documentos de toda índole y actividades, su objetivo final es ofrecerlos a las personas para que sean utilizados y aprovechados, tanto de manera individual como de manera colectiva.

Quizás la mayoría de personas solamente conozcan un mínimo porcentaje de lo que es una biblioteca pública y qué puede ofrecer a cada persona como individuo y a la sociedad como conjunto. Es por eso por lo que no se pueden perder el documental «Ex Libris: La Biblioteca Pública de Nueva York».

https://www.julianmarquina.es/ex-libris-la-biblioteca-publica-de-nueva-york-el-documental-que-define-perfectamente-a-las-bibliotecas-publicas

Que pasa cuando el coronavirus ataca tu cuerpo

¿Cómo este diminuto agente infeccioso, de apenas 125 nanómetros de diámetro y en el limbo entre la vida y la muerte, ha sido capaz de provocar tal gigantesco efecto sobre el mundo? 

Los presidentes de Mercosur abordarán medidas contra el coronavirus el miércoles

Infección

Todo comienza en el interior del cuerpo humano, cuando el coronavirus entra en contacto con las mucosas de la nariz, de los ojos o de la boca a partir de secreciones respiratorias de una persona infectada o por el contacto con las manos contaminadas por el virus. Es allí, principalmente en las células de la mucosa de las vías respiratorias superiores, donde el virus tiene la oportunidad de introducirse como si fuera un caballo de Troya. La infiltración microscópica ocurre gracias a que este virus ha desarrollado “llaves” específicas (proteínas) que le sirven para abrir las “cerraduras” de estas células humanas y tener vía libre para infiltrarse en ellas. Una de las llaves que utiliza, la proteína S, encaja muy bien con una cerradura, la proteína ACE2, que está presente en la superficie de una gran variedad de células del cuerpo humano. …

Incubación

Una vez que el coronavirus ha logrado entrar en las células, este se adueña de las maquinarias celulares para usarlas en su propio beneficio. Obliga a las propias células del cuerpo humano a fabricar millones y millones de copias del virus mediante la síntesis de su ARN (su material genético) y sus proteínas que se ensamblan para crear nuevos virus. Estos nuevos virus salen de las células, destruyéndolas, y se dirigen a las células vecinas para repetir el ciclo indefinidamente.

Fase clínica

La expansión del coronavirus por el cuerpo pone en alerta al sistema inmunitario, que responde a través de múltiples y complejos mecanismos para detener su proliferación y atacar a las células infectadas. Es el comienzo de la fase clínica de la enfermedad, donde los síntomas y signos que padece una persona están provocados no solo por la acción del coronavirus, sino también por los sistemas de defensa del cuerpo humano contra este, a través de mecanismos como la inflamación. Los síntomas suelen comenzar en las vías respiratorias superiores y van bajando progresivamente, pasando por los bronquios hasta que, en algunas personas, llega hasta los pulmones.

En realidad, síntomas como la fiebre o el dolor de cabeza no están provocados por el virus, sino por la respuesta inmunitaria del cuerpo humano para luchar contra éste. Algo similar ocurre con la muerte, no es solo el coronavirus el que provoca el fallecimiento (a los parásitos no les suele interesar matar a sus hospedadores), sino que, en algunos casos, está también causado por una respuesta inmunitaria descontrolada (llamada “tormenta de citoquinas”) que puede provocar fallo multiorgánico. Aunque aún no se sabe cómo, el coronavirus puede desencadenar una inflamación desproporcionada que causa más daño que beneficio en el paciente.

https://www.eldiario.es/sociedad/ataca-coronavirus-SARS-CoV-2-cuerpo-humano_0_1008599325.html

Explicación psicológica de la lista de compra en cuarentena: cerveza, aceitunas y patatas

La primera y segunda semana del confinamiento ha dado un giro en los hogares de entre 5 y 40 grados… alcohólicos. La compra de cerveza se ha disparado un 77,65% con respecto a la semana anterior, seguida del vino con un 62,7% y de un 36,58% de otras bebidas alcohólicas,  …

¿Hay alguna razón psicológica a este incremento? “Esto refleja el poder de darnos recompensas y caprichos en estos tiempos”. Carmelo Vázquez es catedrático de Psicopatología en la Universidad Complutense Madrid. Tras el 11-S y el 11-M elaboró numerosos estudios sobre el estrés postraumático que vivieron los neoyorquinos y los madrileños aquellos días. Unos hechos que, según él y salvando las distancias, tienen una cierta semejanza con los actuales. “Pese al pensamiento generalizado de que todo va a ir mal, el ciudadano de a pie es extraordinariamente resiliente …

https://elpais.com/espana/madrid/2020-04-01/la-explicacion-psicologica-a-la-lista-estrella-de-la-compra-en-cuarentena-cerveza-anchoas-aceitunas-y-patatas-fritas.html