Category Archives: Natura

Cuando el macho es un parásito interno

En la mayoría de organismos el sexo está determinado por el código genético, aunque se conocen casos en los que depende de factores ambientales externos, como es la temperatura en el caso de algunos reptiles. Hoy vamos a ir más allá, vamos a conocer dos casos en los que el sexo está determinado por la presencia o ausencia de una sustancia química. Ambos casos ocurren en gusanos marinos en los que además, los machos actúan como parásitos de las hembras.

Bonellia viridis

Bonellia viridis es un poliqueto marino perteneciente a la clase Echiura conocido por su peculiar aspecto y su inmenso dimorfismo sexual.

La hembra es de color verde y vive en fondos rocosos poco profundos en dónde puede esconderse en grietas, agujeros y madrigueras de otros animales. El cuerpo se divide en dos partes: El tronco, muy contráctil y con forma de pera, que puede alcanzar los 15 cm; y la trompa o probóscide, que utiliza para alimentarse y es hasta diez veces la longitud del propio cuerpo. Es un animal generalmente nocturno.

Hembra de Bonellia viridis.
Foto: Sylvain Le Bris
La probóscide extensible es, en muchas ocasiones, la parte del animal que nos permite localizarlo.
Foto: Bernat Espigulé

El macho es 200.000 veces más pequeño, con un tamaño de apenas 1-3mm. Tiene un cuerpo plano y sin color, y ha perdido todas las estructuras a excepción de los órganos reproductores. Se observan con muy poca frecuencia porque viven en el interior del cuerpo de las hembras y se alimentan de ellas a modo de parásitos.

Dimorfismo sexual de Bonellia viridis.
Autor: Vanessa González Ortiz

Las larvas de Bonellia viridis nacen asexuadas y viven libremente durante unas tres semanas. Según el lugar en el que la larva se asienta, se define su sexo.

Si no encuentran otro miembro de su especie, la larva se posa en el suelo para convertirse en una hembra. Una vez adulta, produce una hormona en la probóscide llamada bonelina, un químico altamente tóxico para muchos organismos, pero que también actúa en la reproducción de la especie ya que sirve para atraer a otras larvas.

Cuando una larva detecta esta sustancia, sufre diversos procesos fisiológicos por los que desarrolla gónadas masculinas funcionales, por lo que pasa a ser considerado un individuo macho. Tras esto, es absorbido por la probóscide y se asienta en el saco genital de la hembra, dónde pasará el resto de su vida con la única función de producir esperma para ella cuando así lo necesite. Dentro de una hembra puede haber hasta 85 machos.

No se conoce muy bien cómo tiene lugar este proceso y qué genes activa la bonelina para permitir que una larva sexuada pase a diferenciarse como macho.

Osedax sp.

Un caso muy similar ocurre en los gusanos del género Osedax, llamados comúnmente gusanos devoradores de huesos. Este género comprende 26 especies que viven a profundidades de hasta 4000 metros y se alimentan de los restos óseos de una amplia gama de animales. Una de las principales curiosidades de estos animales es que carecen de aparato digestivo y dependen de unas bacterias simbiontes para digerir los lípidos del interior de los huesos para poder absorberlos.

Al igual que en B. viridis, las larvas de Osedax son asexuadas y en lugar de nadar libremente, flotan en la columna de agua conservando su energía hasta encontrar un cadáver de ballena. Si encuentran un hueso sobre el que anclarse, las larvas se convierten en hembras y, si por el contrario, las larvas aterrizan sobre una hembra, se diferenciarán como machos y se desarrollan en el interior de los tubos gelatinosos que rodean el tronco de la hembra.

En el interior de una hembra se pueden albergar cientos de machos.

Osedax roseus hembras.
Foto: Yoshihiro Fujiwara
Dimorfismo sexual de Osedax roseus.
Fuente: reed.edu

Se desconoce por el momento cómo los machos encuentran a las hembras, no se sabe si interviene una sustancia con el mismo papel que la bonelina, y los desencadenantes moleculares para el desarrollo de los caracteres sexuales masculinos.

Víctor Alonso

SER UN ROBLE

La fascinante historia bajo la corteza de Quercus

¿Qué son los árboles? Tendremos que contestar a esta pregunta aparentemente simple interesándonos directamente por ellos, pero también por las formas de vida con las que interactúan. No siempre han sido grandes y gruesos o han tenido un tamaño monumental. Tendremos que remontarnos en el tiempo.” Los árboles también tienen una historia, que cuentan a todos aquellos capaces de atender a las pequeñas señales inscritas en su corteza, a la forma de una de sus ramas o a la amistad que guardan con sus vecinos. Laurent Tillon nos introduce en esta historia apasionante a través de Quercus, un gran roble albar de doscientos cuarenta años, en una aventura repleta de giros impredecibles, batallas silenciosas, alianzas inesperadas, saqueadores y parásitos, tormentas y traiciones.

https://www.casadellibro.com/libro-ser-un-roble/9788425235054/16317435?srsltid=AfmBOoqAHqE-BV6B5U1uEqNTMMfd4zNFCDZB5fi1GUkbiCBHNfQUxUia

Lhyfe, una empresa pionera en hidrógeno verde y renovable

Fundada en 2017 por Matthieu Guesné, Lhyfe es un grupo europeo dedicado a la transición energética, productor y proveedor de hidrógeno verde y renovable.

Sus centros de producción tienen como objetivo proporcionar acceso a hidrógeno verde y renovable en cantidades industriales y entrar en un modelo energético virtuoso que permita la descarbonización de secciones enteras de la industria y la movilidad.

La primera planta industrial de producción de hidrógeno verde del mundo


En 2021, Lhyfe inauguró la primera planta industrial de producción de hidrógeno verde del mundo conectada directamente a un parque eólico.

En 2022, Lhyfe inauguró la primera plataforma piloto del mundo para la producción de hidrógeno verde en el mar. Lhyfe está desplegando numerosas instalaciones en tierra y mar en toda Europa y se está consolidando como un actor clave.

Un equipo comprometido

Siendo pionero del hidrógeno, Lhyfe está presente en 11 países europeos y emplea hoy a más de 150 personas plenamente comprometidas con la construcción de un nuevo modelo energético.

Només 57 empreses emeten el 80% del CO₂ global

La majoria de grans petrolieres del món han incrementat la producció des de l’Acord de París

Les xemeneies emeten fum al cel a l’entrada de l’hivern, al nord de la Xina. ZHANG PENG/ GETTY IMAGES

Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l’anàlisi revela també que la majoria d’elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l’Acord de París que en els set anys anteriors.

Des de la signatura d’aquell acord, que va comprometre els governs del món a reduir les emissions responsables de l’escalfament global, el 65% de les empreses de combustibles fòssils públiques i el 55% de les privades han incrementat la seva producció. De les 10 empreses que més han emès des de llavors, de fet, vuit són estatals i dues són privades (la nord-americana Exxon, que se situa en el lloc número 8 de la llista, i Shell, en el 10è).

Aramco i Gazprom
L’empresa que més CO₂ ha emès entre el 2016 i el 2022, quan la lluita climàtica era un compromís global, ha estat la petroliera estatal saudita, Saudi Aramco. La segueixen, per ordre, l’empresa russa Gazprom, l’empresa de carbó de l’Índia Coal India, la petroliera pública de l’Iran, la també russa Rosneft i la xinesa CNPC.

Des de l’època preindustrial, però, l’empresa que més CO₂ ha emès fins ara ha estat la xinesa de carbó Coal China, responsable del 14% de les emissions anomenades històriques, segons aquest estudi. Però des de l’Acord de París, la Xina ha baixat al sisè lloc de la llista amb el seu gegant petrolier CNPC. En el rànquing de les 10 empreses que més emissions han fet històricament, també hi apareixen les grans petrolieres estatals russes, saudites, iranianes i índies, però n’hi ha més de privades, com Chevron, Exxon, BP i Shell.

Més enllà dels primers llocs de la llista, l’estudi determina que un total de 117 empreses de combustibles fòssils són les responsables del 88% de les emissions mundials de CO₂ des de la signatura de l’Acord de París el 2016, i entre elles també hi ha companyies com BP, Shell, Total Energies, Eni, RWE o l’espanyola Repsol. Totes aquestes dades s’extreuen de Carbon Majors, una base de dades històrica sobre els 122 principals productors mundials de petroli, carbó i gas des del 1854.

Llistat de principals emissors de CO₂ de Carbon Majors i InfluenceMap. 
INFLUENCEMAP / CARBON MAJORS

Tant la xarxa de científics de l’ONU, el prestigiós IPCC, com la mateixa Agència Internacional de l’Energia (AIE) remarquen la urgència de reduir les emissions de CO₂ i reclamen que no s’obrin noves explotacions de combustibles fòssils, si volem evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Però els gegants petroliers i gasístics del món segueixen incrementant les seves explotacions i obrint nous projectes, mentre el món s’aproxima cada cop més ràpidament al llindar dels 1,5 °C d’escalfament global que l’Acord de París demana no traspassar i que podria tenir conseqüències devastadores.

@Àlex – 04/04/2024
Les empreses d’extracció de combustibles fòssils, al final, subministren el combustible que li requereix la demanada global d’energia. El que cal identificar es a les empreses que, amb tecnologia alternativa disponible, segueixen demandant els combustibles fòssils. I també fora interessant conèixer les emissions del transport privat, que és responsabilitat de tots plegats

@josep sopena sisquella – 04/04/2024
A l’hora d’adquirir una bona consciència sobre les causes del canvi climàtic és molt convenient tenir en compte no només la producció d’energia també hem de pensar en el consum. És perillós no fer-ho. Aquestes empreses existeixen perquè hi ha consumidors que comprem els seus productes. El 80% de l’energia elèctrica mundial encara es genera amb combustibles fòssils (no amb plaques solars, aerogeneradors o nuclears). Els que consumim aquesta brutal quantitat d’electricitat, gas i combustibles som els ciutadans:

  • 1) el housing (el que tenim a casa: aire condicionat, calefacció, cuina, neveres, ..) és el causant del 30% del total d’emissions.
  • 2) Els cotxes a la UE causen el 12% del total d’emissions i als EUA el 17% del total d’emissions.
  • 3) La producció de carn causa el 14% del total d’emissions i així podria continuar fins al 100%.

Sense consum (productors de carn, usuaris de cotxes, aires condicionats) no hi ha producció. Segons els seus autors amb aquest estudi s’ha ajudat a canviar la narrativa sobre la responsabilitat de la crisi climàtica: són els productors de combustibles fòssils i no els ciutadans que després els cremen i generen les emissions, els responsables.

“No culpis als consumidors que s’han vist obligats a dependre del petroli i el gas a causa de la captura del govern per part de les companyies de petroli i gas”.

L’Ara hauria de deixar més clar que aquest és el plantejament. És perillós de cara a conscienciar-nos no deixar clar que aquest és el debat. Però és cert que els ciutadans no tenim cap responsabilitat? Es una posició molt paternalista. A mi em sembla molt clar que els ciutadans podem incidir fent coses com:

  • 1) votar partits que es preocupin del tema
  • 2) consumir menys carn
  • 3) fer un ús molt més racional dels termòstats
  • 4) fer anar el cotxe molt menys
  • 5) anar més en transport públic o a peu o en bicicleta …

Som tan culpables uns com els altres. Per no votar el que caldria votar o per no exigir als partits que facin el que han de fer i per consumir com consumim. Somtan culpables uns com els altres. Les energètiques no poden deixar de produir tota aquesta quantitat de combustibles fòssils perquè si ho fessin, el món s’aturaria: el housing (aire condicionat…), anar en cotxe, la producció de carn… . Hem de pressionar als polítics i fer coses nosaltres també. És que si no ho entenem bé, els uns pels altres acabarem no fen res.

@Francesc – 04/04/2024
Doncs el consum del tabac també és problema del consumidor i les tabacaleres no tenen cap responsabilitat, oi? La gent no pensa i segueix la inèrcia del sistema on vivim. Calen mesures i lleis valentes q regulin i protegeixin la salut planetària per sobre dels interessos econòmics d’uns pocs.

https://www.ara.cat/medi-i-crisi-climatica/transicio-energetica/nomes-57-empreses-emeten-80-co2-global_1_4987548.html

Un sabotatge a tres pous posa en risc l’aigua de boca en pobles de l’Empordà a l’estiu

Desperfectes a les intal·lacions dels pous de Castelló d’Empúries. 
DIPUTACIÓ DE GIRONA

L’atac es produeix l’endemà de les protestes dels pagesos, que temen que els pous salinitzin els camps

Un sabotatge a tres pous de Castelló d’Empúries que havien de garantir l’aigua de boca a una desena de municipis del nord de les comarques gironines col·loca en una situació encara més alarmant una de les zones més colpejades pels efectes de la sequera. La denuncia de l’atac es produeix l’endemà de les protestes que els pagesos van fer dimarts passat a pocs metres d’on s’ha produït el sabotatge per denunciar la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i alertar que els tres pous acabats de recuperar produirien una salinització irreparable de l’aqüífer Fluvià-Muga. El Consorci d’Aigües de la Costa Brava, que és qui gestiona aquests pous, ha presentat denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, que ja estan investigant els fets.

El president de la Diputació de Girona, que també ho és del Consorci d’Aigües de la Costa Brava, Miquel Noguer, assegura que entén el malestar dels pagesos, però afegeix que no està gens d’acord amb l’atac que ha inutilitzat els pous. Precisa, però, que han de ser els Mossos els que investiguin els fets i n’aclareixin l’autoria.

Entre els municipis que es poden veure afectats per aquest sabotatge, especialment si la sequera persisteix en els propers mesos, hi ha Cadaqués, Llançà, Roses, Castelló d’Empúries-Empúriabrava, la Selva de Mar, el Port de la Selva i Colera. Alguns d’aquests pobles es troben actualment en el nivell 2 d’emergència per sequera.

Situació tràgica

El gerent del Consorci, Jordi Agustí, és molt crític amb els autors del sabotatge. “Han actuat en contra de l’interès públic. Si fins ara la situació era alarmant, ara és tràgica”, adverteix.

Ara no podem complir el que havíem previst en el pla d’emergència. Els pous eren la garantia de l’aigua que no tenim al pantà de Boadella, que està en una situació històrica, mai havia estat tan buit ”
JORDI AGUSTÍ, Gerent del Consorci d’Aigües de la Costa Brava

Un dels tres pous no es podrà tornar a recuperar, però es confia poder reparar els altres dos en els propers mesos per tal que puguin contribuir a aportar aigua de boca als municipis de la zona. Tot i això, aquests dos pous no estaran a punt per a l’inici de la temporada turística. “Ara no podem complir el que havíem previst en el pla d’emergència. Els pous eren la garantia de l’aigua que no tenim al pantà de Boadella, que està en una situació històrica, mai havia estat tan buit”, alerta Agustí.

L’atac als pous posa en risc l’aigua de boca a diversos pobles del nord de les comarques gironines. GEMMA TUBERT /ACN

Els autors del sabotatge han trencat estructures dels pous i n’han cremat d’altres, fent que en alguns casos l’aigua brolli sense aturador.

El portaveu d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, assegura que el sindicat “no té cap constància” que en el sabotatge hi estiguin implicats els participants a la mobilització del passat dimarts a la nit. Poch destaca que els Mossos d’Esquadra van ser presents a la zona dels pous mentre va durar la protesta.

El portaveu d’Unió de Pagesos insisteix en denunciar la recuperació dels tres pous, ja que, al seu parer, causaran la salinització dels aqüífers de la zona, cosa que perjudicarà gregment el sector de la pagesia mentre beneficia el del turisme.

“Fa unes dècades aquests pous van provocar una salinització brutal de l’aqüífer de la Muga i ara no entenem per què es vol repetir aquell desastre”, lamenta Poch.

https://www.ara.cat/girona/sabotatge-tres-pous-posa-risc-l-aigua-boca-pobles-l-emporda-l-estiu_1_4986955.html

Els microplàstics s’amunteguen a les venes augmentant el risc d’ictus i atac de cor

Els microplàstics s'amunteguen a les venes augmentant el risc d'ictus i atac de cor

Els microplàstics estan a tot arreu, des del gel de l’Antàrtida fins als aliments, Els cossos humans no són una excepció d’aquesta crisi ecològica promoguda per les mateixes mans humanes. La presència de microplàstics al cos representa molts riscos, per exemple, l’acumulació a les venes i artèries dispara el risc de patir un ictus o un atac de cor. Així ho exposa un estudi liderat per la Universitat de Campania Luigi Vanvitelli (Italia).

Els investigadors van analitzar les plaques de greix extretes dels vasos sanguinis de pacients amb malalties arterials i van trobar que més de la meitat tenien dipòsits contaminats amb partícules diminutes de polietilè o clorur de polivinil (PVC). Els pacients que tenien plaques amb microplàstics o nanoplastics tenien gairebé cinc vegades més probabilitats de patir un ictus, un atac cardíac o la mort per qualsevol causa durant els següents 34 mesos, en comparació als que no.

Tanmateix, els investigadors apunten que la seva recerca no demostra que els microplàstics causin els accidents cerebrovasculars o els atacs cardíacs, sinó que la seva presència dispara el risc. “Les nostres dades afectaran dramàticament la salut cardiovascular si es confirmen perquè estem indefensos contra la contaminació per plàstic”, ha afirmat el doctor Raffaele Marfella, primer autor de l’estudi, en declaracions a The Guardian.

Hi ha defensa davant els microplàstics?
Pràcticament invisibles, distribuïts per tot el planeta i lligats a l’actual estil de consum, així són els microplàstics. Una trampa per tot el planeta parada pel consum de plàstics humà i l’impacte dels quals encara no és clar. Davant d’això, que s’hi pot fer? “L’única defensa que tenim disponible avui és la prevenció reduint la producció de plàstic”, ha subratllat Marfella, qui remarca la necessitat de prendre consciència de la gravetat d’aquesta amenaça per a la salut i la vida al planeta.

“Espero que el missatge d’alarma del nostre estudi aixequi la consciència dels ciutadans, especialment dels governs, per prendre consciència finalment de la importància de la salut del nostre planeta. Per posar-ho en un eslògan que pugui unir la necessitat de salut dels humans i del planeta; un món sense plàstic és saludable per al cor i la Terra”, ha exposat Marfella, qui també alerta que si ara mateix la societat pogués reduir massivament la contaminació per microplàstics, els beneficis sobre la salut trigarien anys a fer-se patents. És a dir, per ara, no es pot esquivar aquest verí, però si es pot prevenir per generacions futures si hi ha un canvi radical.

https://www.elnacional.cat/ca/salut/microplastics-amunteguen-venes-augmentant-risc-ictus-atac-cor_1173462_102.html

Alerta científica: superats 7 dels 9 límits “segurs” i “justos” de deteriorament mediambiental

Un grup de 40 científics ha creat una base científica sòlida i números quantificables per avaluar la salut del planeta

Els límits “segurs i justos” pel que fa al deteriorament del medi ambient han estat establerts per primera vegada per la ciència, i els resultats indiquen que moltes d’aquestes línies vermelles ja s’han creuat, la qual cosa fa que molts dels impactes en el benestar humà siguin inevitables. Un grup de 40 científics internacionals pertanyents a la Comissió de la Terra, convocats per l’organització internacional Future Earth, ha publicat avui a la revista Nature les conclusions del seu estudi. Els científics han creat 9 límits de deteriorament mediambiental considerats “segurs” i “justos”, dels quals 7 ja han estat sobrepassats, almenys parcialment.

Segons aquests investigadors, s’ha fixat en 1,5 graus Celsius el límit “segur” per a l’augment de la temperatura mitjana de la Terra, que evitaria una alta probabilitat de punts d’inflexió climàtics. Afortunadament, aquest límit encara no s’ha sobrepassat. No obstant això, s’ha incomplert el límit considerat “just” d’1 grau Celsius, que busca evitar una alta exposició a danys significatius causats pel canvi climàtic.

Els científics han establert aquests límits “segurs” i “justos” no només amb relació al clima, sinó també en termes de biodiversitat, aigua dolça i diferents formes de contaminació de l’aire, sòl i aigua. Lamentablement, han conclòs que en la majoria dels casos aquests límits s’han superat, i això implica que els éssers humans assumeixen riscos “colossals” i posen en perill l’estabilitat i resiliència del planeta. Per exemple, els investigadors assenyalen que entre el 50% i el 60% de la natura global hauria de mantenir-se intacta, però aquest límit no s’ha complert. A més, el percentatge d’alteració del cabal de l’aigua superficial no hauria de superar el 20%, però també s’ha incomplert aquest límit. L’aprofitament de l’aigua subterrània no ha de superar la capacitat de recàrrega dels aqüífers, però una vegada més, aquest límit s’ha sobrepassat.

A més, els cicles de fertilitzants com el nitrogen i el fòsfor també superen els límits considerats segurs i justos. Les activitats humanes estan alterant els fluxos naturals de l’aigua i alliberant quantitats excessives de nutrients de fòsfor i nitrats als rius, la qual cosa planteja serioses amenaces per als ecosistemes i el benestar de les persones.

Algunes de les conseqüències seran “irreversibles”
Entre els investigadors que han participat en aquest treball hi ha la científica Noealia Zafra, del Basque Center for Climate Change (BC3), qui ha destacat la rellevància d’aquesta investigació. Per primera vegada, s’han tingut en compte “aspectes de justícia social i intergeneracional, així com la consideració de tots els éssers vius a la Terra” en realitzar aquests càlculs dels límits biofísics del planeta. Zafra ha emfatitzat que molts d’aquests límits “ja s’han sobrepassat” i que algunes de les conseqüències seran “irreversibles”. No obstant això, també ha subratllat la importància de “treballar àrduament” per minimitzar les conseqüències negatives de creuar aquests límits. A més de complir estrictament amb l’Acord de París per abordar la crisi climàtica i de biodiversitat, Zafra ha defensat nous acords socials per implementar mesures.

El treball fet per aquests científics proporciona una base científica sòlida i números quantificables per avaluar la salut del planeta en termes d’estabilitat, resiliència, benestar humà, equitat i justícia. Establir objectius justos per prevenir danys significatius i garantir l’accés als recursos és “fonamental per tenir un planeta biofísicament segur”, segons Johan Rockström, copresident de la Comissió de la Terra i autor principal de l’estudi.

https://www.elnacional.cat/ca/societat/alerta-cientifica-superats-7-9-limits-segurs-justos-deteriorament-mediambiental_1036677_102.html

Un informe del ICIP y Novact documenta 235 experiencias de resistencia noviolenta en Ucrania

Desde el inicio de la invasión rusa en Ucrania, la sociedad civil ucraniana se ha organizado de forma espontánea y valiente para contrarrestar la ocupación militar mediante cientos de acciones no violentas, que incluyen actos de desobediencia civil, bloqueo de carreteras, tareas de evacuación de civiles o campañas comunicativas. El informe La resistencia civil noviolenta ucraniana ante la guerra, elaborado por el profesor Felip Daza en el marco de un proyecto conjunto del ICIP y Novact, examina la resistencia civil noviolenta ucraniana entre febrero y junio de 2022 con el objetivo de identificar las dinámicas organizativas y las características de las diferentes acciones, su evolución y los impactos y soportes que han logrado.

El documento analiza un total de 235 acciones de resistencia civil no violenta, plasmadas en un mapa interactivo, e incluye un decálogo de recomendaciones dirigidas a gobiernos y sociedad civil ucraniana e internacional para reforzar la no violencia como vía de transformación de los conflictos.

El trabajo constata que algunas acciones de resistencia contribuyeron a frenar la invasión en el norte del país y obstaculizaron el proceso de institucionalización de la ocupación militar en sus primeras etapas. Asimismo, la noviolencia ha creado condiciones y estrategias para mantener la cohesión social y la resiliencia comunitaria ante el miedo y la incertidumbre provocadas por la invasión. También ha reforzado la gobernanza local, gracias al empoderamiento de los actores sociales y a una mejor coordinación con las autoridades locales.

La sociedad civil organizada también ha permitido construir un amplio sistema para el desarrollo de labores de evacuación, transporte y reubicación de personas afectadas por la violencia. Asimismo, la labor de monitoreo de crímenes de guerra desarrollada por las organizaciones de defensa de los derechos humanos ha evitado la indefensión jurídica de la población y ha empoderado a las comunidades a denunciar abusos.

Según el autor del informe Felip Daza “la respuesta civil noviolenta del pueblo ucraniano es una experiencia única que puede servir de inspiración para otros conflictos armados, pero sobre todo es la semilla para reconstruir el país y tejer alianzas regionales para detener la barbarie de la guerra”.

Metodología y tipología de acciones

La investigación se basa en un trabajo de campo sobre el terreno, efectuado entre los días 2 y 18 de abril de 2022, por parte del autor Felip Daza y la fotógrafa y operadora de cámara Lorena Sopena. Durante la estancia se recogieron datos y testigos a partir de entrevistas con 55 actores políticos y sociales del país, entre ellos representantes de instituciones públicas, ONG, activistas, académicos e instituciones religiosas.

La recogida de información ha permitido elaborar un mapa interactivo con 235 acciones noviolentas verificadas y sistematizadas, desde el 24 de febrero hasta el 30 de junio de 2022. Las acciones registradas se dividen en tres tipologías: acciones de protesta y disuasión (148), acciones de intervención noviolenta (51) y acciones de no cooperación (36). Las acciones más numerosas fueron las de protesta, entre las que se incluyen las manifestaciones y concentraciones públicas, registradas sobre todo en el sur del país, en las zonas bajo ocupación rusa, y durante las primeras semanas de la invasión.

A partir de abril, las manifestaciones se redujeron de forma drástica fruto de la represión, con detenciones arbitrarias y secuestros de activistas. Por el contrario, la resistencia adoptó una estrategia basada en acciones clandestinas, de desobediencia y no cooperación. Destacan, por ejemplo, iniciativas como las de colgar lazos de colores en los municipios, campañas de comunicación vía redes sociales, las cartas de dimisión firmadas por las direcciones de escuelas de Melitopol o la negativa de algunos docentes de dar clases con programas rusos.

Las acciones de intervención noviolenta se popularizaron al inicio de la invasión, con el bloqueo de tanques rusos por parte de la ciudadanía ucraniana y la construcción de barricadas. Estas acciones tuvieron un impacto directo, al hacer retroceder los objetivos militares de Rusia. El informe también constata que la resistencia civil no violenta contribuyó a frenar la invasión en el norte del país.

Recomendaciones

El informe incluye un decálogo de recomendaciones para gobiernos, organismos y sociedad civil de Ucrania y a nivel internacional, entre las que, apoyar material y financiero a las acciones de resistencia, crear programas de protección para activistas y de investigación de los crímenes de guerra, o incidir en el diseño de una seguridad que ponga en el centro a las personas y las comunidades.

El informe La resistencia civil noviolenta ucraniana ante la guerra (colección Informes ICIP) es fruto de un proyecto conjunto con Novact y con la colaboración de la Friedrich-Schiller-University Jena y la ONG alemana Corridors. El trabajo está disponible en formato electrónico en cataláncastellanoinglés y ucraniano.

Como parte del mismo proyecto, se ha publicado una serie de videos sobre algunas de las experiencias de resistencia noviolenta, disponibles en la web del ICIP y en el canal ICIPTube.

Catalunya perd una quarta part de la seva aigua potable

Catalunya perd una quarta part de la seva aigua potable per culpa de les fuites, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Una dada especialment preocupant atesa la greu situació de sequera que viu el país. Així, segons ha avançat RAC1, l’any passat es van deixar escapar 134.300 milions de litres. És a dir, 134 hectòmetres cúbics. Una quantitat amb la qual gairebé es podria omplir el Pantà de Sau.

Sens dubte, aquestes fuites són un problema que cal resoldre urgentment. I és que, sense elles, Catalunya tindria el doble de reserves d’aigua que té ara. I, per tant, no estaríem en alerta per sequera. Però el cas català no és una excepció, ja que Espanya perd una quantitat d’aigua molt similar.  

Un problema que té el seu origen en el mal estat de les canonades

Principalment, Catalunya perd tanta aigua per culpa del mal estat de les seves canonades. N’és un bon exemple el cas de Badalona, on fa dues dècades que desapareixen 180.000 litres cada dia. També ho és el cas d’Olot, que ha admès que perd el 40% de l’aigua que li arriba.

Malgrat aquests darrers casos que han transcendit a l’esfera pública, l’ACA assenyala que es tracta d’un problema generalitzat. Davant d’aquest escenari, l’ACA reclama als ajuntaments del país que arreglin com més aviat millor les canonades.

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el director de l’ACA, Samuel Reyes, en una roda de premsa després de la cimera sobre la sequera / ACN

Jordà admet que a Catalunya “tenim un problema” amb les canonades

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha admès que a Catalunya “tenim un problema” amb el mal estat de les canonades. En una entrevista a RAC1, ha afirmat que “a Catalunya tenim el problema que som deficitaris en el tema de l’aigua”.

D’altra banda, la consellera també ha parlat sobre el punt de la cimera contra la sequera que ha impossibilitat l’acord entre Govern i els partits de l’oposició, el règim sancionador. “No és normal que pivotem tot el debat de l’aigua al voltant del terreny on alguns han volgut portar-lo, el del règim sancionador, que en realitat només serveix per dissuadir”, ha declarat.

Finalment, Jordà ha lamentat que en la cimera d’aquest divendres el PSC “s’encaparrés amb el tema de la sanció als municipis”. “Per la resta, hi ha l’acord”, ha reblat. I ha criticat l’actitud dels socialistes per “jugar amb la calculadora i amb el calendari electoral”. “Hauríem d’estar molt per sobre de la calculadora. Les urgències són les que són. No sé com ens en sortirem, però ens en sortirem”, ha afirmat.

https://www.elnacional.cat/ca/societat/alarma-fuites-aigua-catalunya-perd-quarta-part-aigua-potable_1000575_102.html

Què és el bisfenol i com afecta la salut?

El bisfenol A és una substància química industrial utilitzada per fabricar alguns plàstics i resines des dels anys 50; es troba en plàstics de policarbonat i resines epoxi. La preocupació més gran|important d’utilitzar bisfenol A en envasos de productes alimentaris és que alguns estudis han demostrat que el BPA es pot filtrar als aliments o begudes que s’inclouen a l’interior d’aquests recipients.

El 2004, el Centre de Control de Malalties dels Estats Units va llançar l’alerta a la resta del món després de trobar-se restes d’aquesta substància en orina humana. Des d’aleshores, EE. UU. ha limitat les seues quantitats a diversos productes.

La exposició al BPA pot tenir efectes negatius al cervell i la pròstata de fetus, nadons i nens, i induir a posteriori un augment del risc de malalties relacionades amb la diabetis i el cor. Això sí, altres investigacions apunten que el bisfenol A és segur si s’utilitza en nivells molt baixos, com és l’habitual en la indústria alimentària.

L’última revisió científica de la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), publicada el mes de febrer passat, ha rebaixat el llindar d’ingesta diària tolerable en el cas del bisfenol A, en vista dels efectes adversos que té en el sistema immunitari. L’autoritat al·lega que l’exposició actual al químic és “motiu d’inquietud en matèria de salut”.

Alguns països han prohibit totalment o temporalment l’ús de materials plàstics que continguin bisfenol A en la fabricació d’envasos destinats a l’alimentació infantil, en concret, els destinats a nens de zero a tres anys.

Respecte a Espanya, la futura llei de residus, que era la que plantejava la seua prohibició en envasos alimentaris, ara s’enfronta a una esmena acceptada pel Govern que podria paralitzar el final|finalitat de l’ús del bisfenol A i els ftalats. Durant la negociació a la Cambra Alta, el PSOE i el PP han introduït una esmena que elimina la prohibició i que condicionen l’ús d’aquestes substàncies perilloses al que es dicti des de la Unió Europea que, encara que continua estudiant els possibles riscos, actualment continua permetent el seu ús, encara que de forma limitada.

La indústria ha començat a substituir el bisfenol A per altres substàncies, en moltes ocasions un altre tipus de bisfenols que no són tòxics i perjudicials per a la salut humana.

La Llei de Residus i Terres Contaminats també va vetar els plàstics d’un sol ús com les palles, bastonets o joc de coberts d’un sol ús, crearà, segons ha informat, un impost al plàstic.

https://www.segre.com/noticies/guia/2022/03/15/que_bisfenol_com_afecta_salut_164645_1111.html