¿Qué son los árboles? Tendremos que contestar a esta pregunta aparentemente simple interesándonos directamente por ellos, pero también por las formas de vida con las que interactúan. No siempre han sido grandes y gruesos o han tenido un tamaño monumental. Tendremos que remontarnos en el tiempo.” Los árboles también tienen una historia, que cuentan a todos aquellos capaces de atender a las pequeñas señales inscritas en su corteza, a la forma de una de sus ramas o a la amistad que guardan con sus vecinos. Laurent Tillon nos introduce en esta historia apasionante a través de Quercus, un gran roble albar de doscientos cuarenta años, en una aventura repleta de giros impredecibles, batallas silenciosas, alianzas inesperadas, saqueadores y parásitos, tormentas y traiciones.
“És evident que, si Israel cau, Europa s’haurà de defensar davant d’aquesta nova invasió musulmana”
Durant la Primera Guerra Mundial Espanya va ser neutral. Una part de la població era aliadòfila i l’altra, germanòfila. Les discussions i enfrontaments eren tan aspres que molta gent portava un botó al trau de la jaqueta amb el lema “no em parli vostè de la guerra”. L’actual entre Israel i els àrabs desperta passions encara més enceses i provoca conflictes també més enverinats.
Els àrabs que es diuen palestins plantegen el conflicte com un alliberament nacional argumentant que la terra és seva per dret de conquesta des del segle VII. Pretenen aplicar la màxima llatina del prius in tempore, potior in jure (el primer que arriba té millor dret). Però això mateix poden dir els israelians, que van arribar-hi molt abans.
L’esquerra woke occidental diu que Israel està fent un genocidi a la zona. Però, per més que ho repeteixin amb esperit goebbelsià, l’acusació és falsa. Genocidis van ser els dels armenis a les mans dels turcs (un milió de morts), els hutus a Rwanda (un milió), Pol Pot a Cambodja (gairebé dos milions). Els morts en l’anomenada Palestina de cap manera arriben a aquestes xifres; ni tan sols a les dels bombardejos de Coventry o Dresden a la Segona Guerra Mundial i encara menys als produïts per les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. I ningú no parla ací de genocidi.
A més a més, parlar de “genocidi” quan la població àrab de “Palestina” s’ha duplicat els últims anys és simplement ridícul. Però del que es tracta és de justificar la permanent agressió dels àrabs a Israel que no és, de moment, tampoc un genocidi, però ho seria si aquesta agressió triomfés (que no ho farà) perquè el seu fi últim confés és destruir l’Estat d’Israel i llençar els nou milions de jueus al mar. I això sí que seria un genocidi, pitjor que el que va perpetrar Hitler.
L’esquerra woke manipula l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació a extrems ridículs i sense cap decòrum professional. Un articulista parla del parlament “sionista”, de manera que demostra que no coneix el Parlament d’Israel ni sap què és el sionisme. L’esquerra woke (i part de la democràtica) donen suport a l’islam fins a l’extrem que és capaç de multar arbitràriament un càrrec públic democràticament elegit per dir que l’islam és incompatible amb els valors occidentals, cosa que diuen els mateixos islamistes.
Els esquerrans de Podem, exigeixen al president Sánchez que trenqui relacions comercials i diplomàtiques amb Israel i que se li imposi un embargament d’armes. És d’una immoralitat i fanatisme colossals. El que es pretén és que Israel no es pugui defensar davant els atacs terroristes de bandes de delinqüents amb armament sofisticat o els bombardejos dels països islamofeixistes, com l’Iran o el Iemen als que ningú no demana que es desarmin. El que es pretén és destruir Israel, perquè és evident que els musulmans continuaran atacant-lo amb totes les armes, que són moltes.
L’esquerra woke cerca excuses per no encarar la realitat: que és ella qui ha portat l’islam i el protegeix amb una política immigratòria no només errònia, sinó molt injusta per a les poblacions autòctones que han de contemplar com la invasió islàmica gradual d’Europa està destruint l’estat del benestar a favor d’una gent que no s’ho mereix.
En un pla més general, el del “xoc de les civilitzacions”, de Huntington, és evident que, si Israel cau, Europa s’haurà de defensar davant d’aquesta nova invasió musulmana. De fet, ja ha començat a fer-ho als Estats escandinaus i altres centreeuropeus que estan corregint les seves errònies polítiques immigratòries. I que és un intent d’invasió és evident. El tercer intent d’invasió, després del fracàs de les dues primeres, la que va arribar fins a Poitiers a França (732) i la que va arribar fins a Viena (1529). Aquesta és la tercera. Els musulmans sempre han volgut sotmetre Europa, i imposar-li la seva llei. Per a aquest tercer intent compten amb una cinquena columna, en la forma de l’esquerra woke i la menys woke. El suport de suposades feministes com Ione Belarra o Irene Montero a una cultura misògina els partidaris de la qual les obligarien a cobrir-se completament, les farien callar i els apallissarien després de violar-les només es pot explicar per un antisemitisme tradicional i visceral de l’esquerra.
Según una investigación iniciada en 1938 y que aún sigue activa, las relaciones humanas cálidas y estables son el mejor predictor de felicidad y salud a largo plazo.
Eso es lo que ha hecho Robert Waldinger, psiquiatra y director del Estudio del Desarrollo Adulto de Harvard, una investigación iniciada en 1938 y que aún sigue activa. Este estudio ha acompañado a más de 2.000 personas, primero a hombres jóvenes —algunos estudiantes de Harvard, otros provenientes de barrios vulnerables de Boston—, y ahora también a sus hijas e hijos. El objetivo no ha sido detectar enfermedades o desgracias, sino comprender qué ingredientes ayudan a tener una vida plena y saludable.
Y la conclusión es tan simple como poderosa: las relaciones humanas cálidas y estables son el mejor predictor de felicidad y salud a largo plazo.
Este hallazgo, respaldado por décadas de datos y por otros muchos estudios similares, puede sorprendernos en un mundo obsesionado con el éxito, el rendimiento, los logros o la acumulación de bienes. Pero según Waldinger, lo que más valoran las personas cuando llegan a la vejez no son sus títulos ni sus posesiones, sino la calidad de los vínculos que han construido: haber sido un buen amigo, una madre presente, una pareja confiable, un mentor generoso.
Las relaciones como medicina invisible
Una de las ideas más potentes que transmite la charla es que las relaciones no solo alimentan nuestra alma, sino también nuestro cuerpo. Las personas que viven conectadas emocionalmente con otras —aunque sea con una o dos personas significativas— presentan menor riesgo de enfermedades como diabetes, depresión o problemas cardíacos, y se recuperan más rápido cuando enferman. Su salud mental y física se ve protegida por una red invisible: la de los lazos humanos.
¿Y cómo ocurre esto? Waldinger explica que las buenas relaciones actúan como reguladores del estrés. Cuando atravesamos un mal día, una situación difícil o un miedo, contar con alguien que escuche y nos comprenda calma literalmente nuestro sistema nervioso. Baja la respuesta de lucha o huida, se reducen los niveles de cortisol y adrenalina, y el cuerpo recupera su equilibrio. En cambio, las personas que viven aisladas mantienen un estado crónico de alerta que desgasta su bienestar y debilita el organismo.
No importa cuántas personas, sino cómo son los vínculos
Muchas veces pensamos que para ser felices necesitamos una gran red social, pero no es así. No se trata de tener decenas de amigos, sino de contar con al menos una persona en quien confiar plenamente, alguien a quien llamar si estuviéramos enfermos o asustados a medianoche. Lo esencial no es la cantidad, sino la calidad del lazo.
Además, Waldinger recuerda que las relaciones no se cuidan solas. Igual que cuidamos nuestro cuerpo con ejercicio y alimentación, también debemos ejercitar nuestra “condición social”. Esto implica poner atención, dedicar tiempo, renovar vínculos y no dar por sentadas nuestras amistades o relaciones familiares.
Pequeños gestos, como invitar a alguien a caminar, retomar una amistad antigua o hablar con el vecino del ascensor, pueden tener un efecto multiplicador. Incluso las interacciones casuales, como conversar con el barista que te sirve el café o con un desconocido en el metro, mejoran el ánimo y fortalecen el sentido de pertenencia.
Una elección cotidiana que transforma la vida
Lo más esperanzador es que nunca es demasiado tarde para construir relaciones significativas. Waldinger cuenta casos de personas que vivieron solas o insatisfechas durante años, y que en la vejez encontraron nuevas comunidades, vínculos y motivos para sonreír. La felicidad, dice, no es un destino reservado a unos pocos afortunados: es el resultado de elecciones pequeñas, conscientes y constantes.
Cada día podemos elegir enviar un mensaje, hacer una llamada, mirar con atención a alguien, iniciar una conversación sincera. Cada día podemos volver a empezar. Porque al final, lo que da sentido a nuestra existencia no es lo que logramos, sino a quién amamos y quién nos ama.
Comprar roba i complements de segona mà ha passat en molt pocs anys de tenir un cert biaix social i econòmic negatiu a convertir-se en una “compra intel·ligent” en termes mediambientals i cada vegada més popular, ja que és un mercat que mou més de 5.500 milions d’euros anuals a Espanya. Però no tot seran partidaris de la sostenibilitat i detractors de la moda ràpida que han imposat les grans marques, sinó que cada vegada són més els que recorren a plataformes de segona mà per fer peces exclusives de marques de luxe que no podrien adquirir al seu preu normal.
Segons l’edició 2024 de l’estudi Life Trends de la consultora Accenture, una de les tendències que van en augment entre els aficionats a la moda és la preferència per la diferenciació, en contraposició a la massificació que caracteritza a la moda ràpida, una cosa a què aquest mercat respon “perfectament”. En declaracions a Efe, el responsable de Comerç en la consultora de màrqueting Accenture Song, José Luis Antolín, considera que l’entrada en aquesta activitat d’alguns gegants de la moda com Inditex, Mango, Nike o H&M també ha contribuït a impulsar i naturalitzar la revenda, batejada amb noms com “pre owned” o “pre loved”.
La presència d’aquests grans grups al mercat de segona mà va augmentar un 31% en l’àmbit global el 2023, segons l’estudi de 2024 de la plataforma digital de segona mà ThredUp, un ritme que s’accelera cada vegada més, afegit a la conscienciació social més important sobre les bondats de la circularitat i la sostenibilitat, i al canvi d’usos i costums capdavanter per les noves generacions.
Tendència
Les crisis econòmiques recents han tingut un impacte en l’arribada de la roba de segona mà, però el canvi és més profund, diu aquest expert, que considera que la compra responsable, tant mediambiental com social, ja és una realitat. Quant a la mida del mercat de segona mà a Espanya, encara no hi ha fonts oficials, però alguns informes com el de la plataforma Milanuncios asseguren que el 2023 es van moure uns 5.500 milions d’euros, una xifra que exclou automoció i immobiliari i situa a la moda com un dels segments més importants.
Segons aquesta mateixa enquesta, el 85% dels espanyols ja utilitza plataformes de segona mà de manera habitual i, segons dades de Wallapop, el 94% dels espanyols considera la segona mà com una opció en qualsevol compra. A més, això funciona en les dues direccions, ja que 8 de cada 10 usuaris revisen almenys una vegada a l’any productes que té a casa i podria vendre.
S’estima que el mercat de la moda de segona mà abastarà en l’àmbit mundial els 244.000 milions d’euros el 2025 (264.000 milions de dòlars) i representarà un 10% del total de les vendes de moda, segons dades de l’esmentat informe ThredUp 2024.
Grups tèxtils
Pre Owned és un recent projecte de Zara amb què el Grupo Inditex ha decidit apuntar-se a aquesta tendència. Inditex explica a Efe que Pre Owned encara no està disponible en altres marques del Grup i que es va estrenar l’octubre de 2022 al Regne Unit, d’on va passar a la resta de grans mercats europeus entre 2023 i 2024 i ara també està disponible als Estats Units. De moment, i atesa la fase inicial en què hi ha la iniciativa, Inditex no ha facilitat dades sobre les transaccions realitzades a través de la plataforma ni sobre les seves previsions de creixement.
Es tracta d’un servei de venda de peces de Zara entre particulars a través de la plataforma que facilita aquesta marca, que es limita a actuar de canal, exposant les fotos de la peça que puja el particular que desitja vendre-la. Zara Pre Owned forma part d’un projecte més gran per estendre el cicle de vida de les peces, ja que també inclou serveis com la reparació de peces de Zara i la donació, explica Inditex.
El 57% de les principals companyies de moda ja tenen en marxa programes de segona mà, 30 punts percentuals més que fa un any, explica el soci responsable de Consum i Retail de la consultora KPMG a Espanya, Enrique Porta, que cita l’informe “Global Fashion Drivers 2025”, elaborat per Modaes en col·laboració amb KPMG. Aquesta tendència s’està desenvolupant també en la moda d’alta gamma, un segment en el qual la segona mà contribueix a “democratitzar” el mercat, facilitant a nous perfils de consumidors (especialment les generacions més joves) noves maneres d’accedir a les seves marques més desitjades.
En aquest sentit, la fundadora i propietària de la plataforma en línia Vintage & Go, especialitzada en moda i complements “prèmium”, Natalia Varela, explica a Efe que la conscienciació social sobre les bondats de la segona mà ha augmentat molt en l’última dècada i en totes les generacions, que trien apostar per la qualitat i l’atemporalitat “en comptes de tanta moda ràpida”. “Estem en un punt de no retorn i cal canviar la manera de consumir” i evitar la compra compulsiva, és “absolutament necessari per a la nostra supervivència”, diu aquesta experta en moda “vintage” de luxe. ç
La felicidad no depende solo de la suerte ni de tener una vida sin complicaciones. Es el resultado de las decisiones que tomamos en nuestro día a día. Aunque no podemos controlar lo que sucede a nuestro alrededor, sí podemos gestionar nuestras emociones y elegir con quién refugiarnos cuando atravesamos una mala etapa.
Arthur Brooks, académico, escritor y orador estadounidense, es mundialmente reconocido por su trabajo e investigación sobre la felicidad, el liderazgo y la política pública. Como profesor en la Harvard Business School, se dedica a estudiar qué realmente hace felices a las personas, combinando estudios de psicología, neurociencia y filosofía. Recientemente, ha visitado un pódcast para hablar sobre algunos de sus últimos hallazgos. Entre ellos, explicó los cuatro factores comunes que observa en todas las personas realmente felices y destacó que este grupo de personas presta atención a cuatro cosas todos los días.
Arthur Brooks, académico, escritor y orador estadounidense, es mundialmente reconocido por su trabajo e investigación sobre la felicidad
En primer lugar, Brooks destaca que lo más importante para ellos es su fe o filosofía de vida, es decir, los aspectos más trascendentales que guían su existencia. Mientras él obtiene su fe a través de la religión, señala que otras personas se centran en la meditación, el estudio o caminar por la naturaleza. “Da igual lo que hagas, pero tienes que hacerlo”, insiste el catedrático. Según Brooks, hacer algo que te haga sentir pequeño, mientras el universo es inmenso, te proporciona paz y perspectiva.
Es realmente importante no ser utilitario con las amistades
Arthur Brooks, catedrático de Harvard
Lo segundo imprescindible para las personas más felices, según el catedrático, es la familia. “La familia es un lazo y si no tienes eso, vas a tener problemas”, afirma. Las relaciones familiares sólidas proporcionan un sentido de pertenencia y seguridad, dos factores cruciales para mantener el bienestar emocional.
Por último, pero no menos importante, Arthur Brooks subraya la relevancia del trabajo. Según el profesor, el trabajo brinda a las personas la oportunidad de medir su éxito, tanto cualitativa como cuantitativamente, permite generar valor con su vida y ser evaluado de forma justa según el impacto que están creando. “Es precisamente esto lo que otorga sentido a la vida”, concluye Brooks.
En tercer lugar, Brooks señala que la amistad es un factor clave en la felicidad de las personas. No cualquier amistad, sino aquellas en las que no esperas nada a cambio. “Es realmente importante no ser utilitario con las amistades. Necesitas dedicar tiempo y esfuerzo para tener personas que simplemente te quieran, que no te sean ‘útiles’ ni tú a ellas”. El profesor remarca que nunca podrás obtener la felicidad que proviene de una amistad verdadera, íntima y basada en el amor si solo buscas utilidad en los demás.
En els últims anys, més de 1.700 centres educatius han adoptat Innovamat, un programa que promet modernitzar l’aprenentatge de les matemàtiques amb tecnologia, gamificació i metodologies competencials. Però rere aquest discurs innovador s’hi amaguen greus problemes legals, pedagògics i ètics que haurien d’encendre totes les alarmes en el sistema públic d’ensenyament.
Un dels punts més preocupants és la vulneració del principi de gratuïtat. El programa exigeix a les famílies el pagament d’una quota per accedir a una plataforma digital (EVA) per al seguiment de les activitats a l’aula. Això entra en clara contradicció amb l’article 88 de la Llei Orgànica d’Educació, que prohibeix els serveis obligatoris de pagament vinculats als ensenyaments ordinaris. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat aquesta pràctica, en una sentència recent que ordena garantir la gratuïtat efectiva de l’escolarització.
També hi ha preocupació pel tractament de dades personals dels alumnes. Innovamat, com a empresa privada, gestiona informació acadèmica sense que les famílies hagin estat degudament informades de com es gestionen les dades dels seus fills. Segons el Reglament General de Protecció de Dades, aquest fet pot suposar una infracció greu. A més, l’empresa va publicar un estudi basat en dades de les proves de competències bàsiques, afirmant que tenia permís de les escoles participants, mentre que els centres neguen haver cedit cap informació. Aquesta contradicció posa en qüestió la transparència i la credibilitat del programa.
Des del punt de vista pedagògic, tampoc hi ha garanties. No existeixen estudis independents ni publicacions científiques que avalin l’eficàcia d’Innovamat. Els resultats que l’empresa mostra al seu web són autoelaborats, sense control extern, amb metodologies de dubtosa validesa. A més, el programa introdueix l’ ús de pantalles —inclòs en infants d’I3— que contradiu les recomanacions de l’Associació Espanyola de Pediatria. La digitalització prematura pot afectar negativament la concentració, la memòria i el desenvolupament emocional.
Malgrat presentar-se com “manipulatiu”, Innovamat ofereix una fase molt breu de treball amb materials concrets, per passar ràpidament a exercicis abstractes o digitals. Això dificulta la comprensió profunda dels conceptes matemàtics, especialment en els alumnes amb dificultats d’aprenentatge. De fet, molts docents denuncien que el sistema no afavoreix l’equitat, sinó que amplia la bretxa educativa, deixant enrere l’alumnat amb menys recursos o necessitats especials.
Els mestres també veuen limitat el seu rol. Innovamat proposa una guia rígida, pas a pas, que redueix l’autonomia docent. Adaptar els continguts al ritme i context de cada aula esdevé gairebé impossible. A això s’hi suma una avaluació que penalitza l’alumne que no segueix el “mètode Innovamat”, encara que entengui i resolgui correctament els exercicis.
Innovamat s’ha expandit ràpidament gràcies a una estratègia de màrqueting agressiva, però sense garanties clares d’eficàcia, legalitat ni respecte pels principis de l’educació pública. El que es presenta com una innovació pedagògica és, en realitat, una privatització encoberta, amb riscos per a la igualtat d’oportunitats, la protecció de dades i la qualitat de l’ensenyament.
En un moment en què el sistema educatiu necessita solucions inclusives i fonamentades, és urgent exigir una revisió crítica del model Innovamat, garantir la transparència i apostar per metodologies que realment beneficiïn tot l’alumnat, no només uns quants.
L’ARA visita una quarantena de blocs de pisos de l’Ajuntament de Barcelona i comprova la dificultat de mantenir-los
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès construir 50.000 habitatges públics a Catalunya abans del 2030. Però al darrere de les grans xifres sorgeixen algunes preguntes. Una d’elles és si l’administració té la capacitat de gestionar tot aquest parc públic. L’ARA ha visitat durant els últims quatre mesos una quarantena de promocions de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), que sumen més de 2.800 pisos. Una mostra que aflora alguns dels problemes d’aquesta oferta pública: pisos i aparcaments buits; maldecaps amb la construcció i el manteniment dels edificis, i dificultats per gestionar els conflictes habituals del dia a dia dels veïns.
L’ús d’antidepressius ha crescut de forma significativa en els darrers anys. Més d’1,2 milions de persones assegurades a Catalunya van tenir almenys una dispensació d’aquests medicaments durant el 2023, cosa que suposa un augment del 169% en comparació amb el 2020, segons les dades facilitades pel Departament de Salut. El que més destaca és que entre els menors de 15 anys, el consum ha crescut un 253%. Al llarg del 2023, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre un 9,5% de la seva població per trastorns depressius, amb una clara predominança en noies (12,3% enfront del 5% en nois). La mitjana de visites l’any per pacient va ser de 12,2, i es van atendre un total de 2.203 casos, un 10% més que el 2020, dels quals el 74% eren noies. Així doncs, un 9,2% dels catalans de més de 15 anys pateix de manera assimilable formes moderades o greus de depressió, la qual cosa suposa un augment del 28% respecte a 2019, segons les últimes dades disponibles en l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2023.
Augment dels casos de depressió
En l’atenció primària, el 2023 es van registrar 44.447 nous casos de trastorns depressius. D’altra banda, d’acord amb les dades de la Central de Resultats, el 2023 als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA), un 23,8% de la població atesa va ser diagnosticada amb trastorns depressius. La mitjana de visites per pacient va ser de 7,2, amb 3.904 casos atesos, un 15% més que el 2020, dels quals el 71% eren dones. Segons l’Enquesta de Salut, un 9,2% de la població més gran de 15 anys respon de manera assimilable a formes moderades o greus de depressió, un increment del 28% respecte al 2019. Aquesta condició afecta un 12% de les dones i un 6% dels homes, amb una incidència especialment alta entre les persones majors de 74 anys (13%) i les classes socials més desfavorides (11%).
En un comunicat compartit coincidint amb el Dia Mundial de Lluita Contra la Depressió, el Departament de Salut assenyala l’augment rellevant de la prevalença de trastorns depressius a Catalunya, especialment en dones, persones grans i grups socioeconòmics desafavorits. “Això posa en relleu la necessitat de continuar invertint en prevenció, detecció precoç, millora dels recursos d’atenció i sensibilització social”, apunta el comunicat.
Un dels principals objectius del Pla de Salut 2021-2025 és reduir el nombre de persones que consumeixen antidepressius durant més de 6 mesos. Amb tot, el 2023, un 10,5% dels assegurats van mantenir aquests tractaments —un 0,8% més respecte al 2021—. D’altra banda, Salut també recomana hàbits per reduir el risc de patir depressió, com seguir una alimentació saludable, fer activitat física, no fumar ni beure alcohol i cuidar la qualitat del son.
Consum de fentanil
A l’Estat espanyol s’està registrant un augment del consum de fentanil o morfina. L’informe del 2023 de l’Observatori Espanyol de les Drogues i Addiccions, pertanyent al Ministeri de Sanitat mostra l’increment del consum d’aquests fàrmacs. Les dades mostren com va créixer el percentatge de persones entre 15 i 64 anys que van consumir en algun moment de la seva vida, el fentanil, un dels opioides més potents, que inicialment es prescrivia a pacients oncològics. El 2028 només havia provat aquest fàrmac algun cop un 1,9% de la població, mentre que el 2022, ja s’elevava fins al 14%. Tanmateix, segons l’informe del Ministeri de Sanitat els opioides més consumits a Espanya són el tramadol i la codeïna.
María Martínez, psicóloga y Mental Trainer, reflexiona a través del kaizen sobre el poder del ahora e invita a sus pacientes a explorar la filosofía que cambió su vida
Imagina encontrar por casualidad una palabra, escondida entre centenares de libros de una estantería, que tuviera el poder de cambiar tu vida para siempre. Algo similar le pasó a María Martínez, psicóloga clínica y mental trainer cuando, después de impartir un taller en una librería, leyó el término kaizen en una portada. Movida por la curiosidad, empezó un camino que cambió por completo su forma de pensar y funcionar. “Todo empezó a tener sentido por la simplicidad de lo que representa”, cuenta a La Vanguardia. El kaizen no solo ha mejorado su manera de mirar la vida, sino que también se ha convertido en una de las herramientas principales que utiliza en sus terapias. Tras años investigando sobre esta filosofía, decidió escribir Vivir en modo kaizen, un libro que reflexiona sobre el poder del ahora y te invita a comprender qué es aquello que realmente depende de ti.
¿Qué es el kaizen y dónde se origina?
El kaizen es la filosofía de las pequeñas acciones que puedes poner en práctica ahora en relación con lo que depende de ti. “Kai” viene de cambio y “zen” de amable, fluido y sencillo. Es la idea de que todo cambio se puede lograr si se hace con los pasos suficientemente pequeños y tomando medidas respecto a lo que depende de ti. El kaizen se inició en Estados Unidos, la Gran Depresión, y ahí es donde empezaron a decir: “No tenemos nada y con lo que tenemos ahora, tenemos que empezar a funcionar”. Y empezaron a pensar de esa forma: ¿qué es lo que tengo disponible ahora?, ¿qué puedo hacer con esto?, ¿a dónde puedo llegar? Sin más aspiraciones. Y así es como todo empezó a resurgir, empezó a cambiar y salieron adelante. Eso se fue olvidando, pero en Japón caló, como la idea de mejora continua, de siempre poder hacerlo un poquito mejor, pero con aquello que tienes ahora, es decir, sin estrés y sin agobios.
“Kai” viene de cambio y “zen” de amable, fluido y sencillo
¿Cómo lo descubriste y qué impacto ha tenido en tu vida?
A mí siempre me ha gustado todo lo asiático. Mirando una librería en la que yo impartía talleres, topé por casualidad con la palabra y me llamó la atención. Empecé a investigar qué es lo que significaba, a leer libros y vi que cuadraba bastante con lo que yo ya pensaba, porque, de alguna manera, ya tendía hacia eso, buscaba hacer talleres, herramientas que a la gente le sirvieran desde el primer momento y que no generaran un esfuerzo. Para mí ha dado sentido a la vida y a la terapia. Ese es el punto clave del kaizen, simplificar la vida, porque las cosas realmente son sencillas, pero las complicamos queriendo controlar lo que no depende de nosotros.
¿Por qué los pequeños cambios son más efectivos que las grandes transformaciones repentinas?
Los grandes hitos son para momentos puntuales, pero el resto del tiempo no podemos vivir a base de esfuerzo. Tenemos rebotes en todo lo que hacemos de salto en salto, porque no hemos permitido que se asienta en los pasos anteriores. Entonces, es un estrés para la mente todo el rato sostener esa nueva acción o esa nueva cosa en nuestra vida. Lo tenemos que convertir en algo nuestro, en algo que resulte fácil de hacer. El objetivo siempre es fácil y sin esfuerzo. Sin esfuerzo, porque el esfuerzo es estrés. Es bueno para momentos puntuales, pero no puedes vivir la vida con esfuerzo. Tiene que resultar de sencillo funcionar.
El esfuerzo es estrés, es bueno para momentos puntuales, pero no puedes vivir la vida con esfuerzo
Entonces, ¿todas las acciones pequeñas son kaizen?
No, un paso kaizen es algo más pequeño, es algo insignificante para la mente consciente, que es lo que te permite instalarlo sin darte cuenta y generar ese movimiento constante y ese hábito. Y cuando no le da importancia el cerebro, no te bloquea la amígdala, que es la alarma del cambio, la alarma del peligro, del cuidado que vas a hacer algo que te va a modificar la vida. Para el modo kaizen, algo pequeño es algo que puedas hacer justo en este instante, que no represente ningún tipo de esfuerzo, que lo puedas hacer aunque estés cansada, aunque no te apetezca, que lo puedas hacer hoy y que también cuando te planteas hacerlo mañana, pasado y dentro de un año, pienses en ello y te dé lo mismo. Es muy personal y eso es lo bonito, porque claro, si yo, por ejemplo, quiero meditar más, pero ya he ido meditando media hora, no es lo mismo que una persona que quiere meditar y parte de cero. Un paso kaizen para una persona que quiere meditar y parte de cero, sería primero preguntarle su tolerancia a estar tranquila en un sitio, porque si es una persona muy nerviosa, no le vas a decir: Mira, ponte cinco minutos, y eso puede parecer un paso pequeño, pero para esa persona no lo es.
El kaizen es la filosofía de las pequeñas acciones que puedes poner en práctica ahora en relación con lo que depende de ti Getty Images
¿En qué ámbitos se puede aplicar? ¿Podrías poner algún ejemplo?
Realmente es aplicable a todo. La raíz de todos los problemas, de todo el malestar emocional que tenemos, siempre es porque queremos controlar algo que no depende de nosotras. Por ejemplo, la ansiedad se elimina en el momento en que tú te pones a funcionar en modo kaizen, en que es a diferenciar lo que depende de ti y lo que no en cada momento, y tomar acción en ese instante sobre aquello que sí depende de ti. Cuando tú este proceso lo tienes como forma de funcionamiento en tu vida, la ansiedad desaparece y el estrés desaparece, tienes una memoria de logro, empiezas a subir tu autoestima, empiezas a sentir seguridad interna y empiezas a sentirte más tranquila en cualquier situación.
El kaizen te da libertad, porque la impotencia es lo que sentimos cuando queremos cosas que no ocurren
¿Qué otros beneficios nos puede aportar en nuestra vida?
Para mí, te da libertad, porque la impotencia es lo que sentimos constantemente cuando queremos cosas que no ocurren. La libertad es saber que siempre puedes actuar sobre aquello que depende de ti.
¿Hay algún tipo de perfil en concreto que le cueste más conectar con el kaizen?
Intelectualmente, en general, conecta a todo el mundo. ¿Qué es lo que pasa? Que cuando somos muy mentales, somos muy controladoras, nos cuadra y nos gusta. Lo que pasa es que hay un miedo a perder ese falso control que se tiene. Por eso hay que hacerlo de una forma en la que vaya directa al subconsciente, que no haya que pasar por la parte intelectual.
La libertad es saber que siempre puedes actuar sobre aquello que depende de ti. Jelena Pavicevic
¿Por qué nos cuesta tanto tomar decisiones?
Precisamente por querer tener ese control. Nos cuesta decidir porque estamos queriendo controlar el futuro, queremos asegurarlo antes de tomar una decisión en el presente. Entonces, cuando tienes claro que la bola de cristal no existe, que no vas a poder jamás saber eso que quieres saber para tomar la decisión, claro, dejas de poner como condición el saber el futuro para tomar una decisión en el presente, decides rápido. Cuando te acostumbras a eso, ganas muchísimo tiempo mental y real, una barbaridad, porque dejas de estar dándole vueltas a las cosas.
Nos cuesta decidir porque queremos asegurar el futuro antes de tomar una decisión en el presente
¿En qué se diferencia el kaizen de otras filosofías?
En muchos libros de autoayuda te dan un consejo con toda la buena intención de: “No te preocupes tanto” o “No le des tantas vueltas a las cosas”. Y lo que tienes que hacer es aceptar y piensas: “Vale, gracias, pero ¿cómo lo hago?”. Encima nos sentimos más culpables de no poder hacerlo, porque claro, yo sé que es malo, pero pese a ser malo, yo lo sigo haciéndolo, entonces soy peor todavía. Y entramos en unos bucles tan absurdos, porque nos han hecho ver que tenemos que hacerlo sin saber cómo hacerlo. Yo por eso creo que es tan importante el kaizen, porque da el cómo de esas bases. Se da por hecho que no te tienes que enfadar cuando alguien te insulta, pero nadie te explica cómo hacerlo.
En muchos libros de autoayuda te dan un consejo con toda la buena intención, pero no te enseñan cómo hacerlo Getty Images
¿Cuáles son las partes negativas del kaizen? ¿Puede llevarnos al fatalismo?
Hay que aprender a usarlo adecuadamente. Tú tienes que saber lo que depende de ti y lo que no. Eso no significa que nos vayamos a ningún futuro ni a ningún destino. Es muy divertido, porque el consciente lo tiene todo muy claro. Pero luego a la hora de la verdad me sigo enfadando porque llueve cuando yo quiero que haga sol, me sigo enfadando cuando esta persona no me contesta cuando yo quiero que me conteste. Entonces, cuando yo me sigo enfadando por estas cosas, es que no lo tengo integrado. Si yo realmente tengo integrado que no puedo modificar de ninguna forma lo que no depende de mí, si yo esto lo tengo claro, dejo de frustrarme.
gutta cavat lapidem 