Category Archives: Política

La vicepresidenta Ribera, les comissions del rei Joan Carles I i la «gamma alta de l’èxit»”

“Espòiler: s’imposarà no encendre el llums de l’habitació com fins ara, perquè Joan Carles de Borbó obria mercats a empreses espanyoles que es beneficiaven de les seves gestions”

L'anàlisi d'Antoni Bassas: La vicepresidenta Ribera, les comissions del rei Joan Carles I i la «gamma alta de l'èxit»

https://www.ara.cat/analisi/analisi-Antoni-Bassas-Ribera-comissions-rei-joan-carles-cercas-coronavirus-covid-19_0_2447155337.html#

El govern espanyol continua sense saber com comunicar enmig de la crisi. Ahir, a El País, van entrevistar la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, i ja veuen vostès el titular: “España está en la gama alta de éxito, otros han recomendado beber lejía”. L’afirmació és tan poc congruent amb la realitat que el mateix periodista li pregunta: “Si Espanya va reaccionar abans, ¿per què tenim més morts per habitants que ningú?”

La resposta és una excusa, que ara sí que s’ha vist que el virus ja era a Madrid i a altres lloc al febrer.

Entenc que el govern espanyol se sent atacat per tothom, però Espanya és el país del món amb més casos de covid-19 per milió d’habitants i el segon país del món en morts per cada milió d’habitants. Això és “estar en la gama alta del éxito”?

Sembla que sí, perquè li pregunten per què Portugal té unes dades tan bones i contesta: “Portugal va parar abans. [El virus] venia de l’est i ells estan una mica més a l’oest”. Com diu avui l’Àlex Gutiérrez, venen ganes de sortir fugint cap a l’oest o cap on sigui.

https://www.ara.cat/analisi/analisi-Antoni-Bassas-Ribera-comissions-rei-joan-carles-cercas-coronavirus-covid-19_0_2447155337.html

Rufián parlant de Churchill

Churchill, arma verbal contra el coronavirus

… de cop i volta deixes de suposar, d’imaginar, de preveure, el gust que té una poma i passes a tenir l’evidència del gust d’aquella poma …

… abans de jutjar primer has de saber. I que per aprendre primer has de ser valent. Prou valent per sortir de tu, per deixar la teva vanitat, has d’estar disposat a deixar de pensar en tu per pensar en una cosa que és fora de tu. Has de deixar voler seduir per gosar deixar-te seduir, amb totes les conseqüències. És per aquest motiu que els vells filòsofs grecs parlaven de l’amor com a única forma de coneixement.

Las mejores frases de Sir Winston Churchill — La Mente es Maravillosa

Churchill els agrada a tots els polítics siguin del signe que siguin perquè és la figura del guanyador, de l’heroi de la nació, perquè és reverenciat com poques figures per l’opinió pública.

Arriba un moment en què els polítics que avui patim ja no el veuen ni temerari com fou, ni tempestuós ni poc equilibrat, politoxicòman, masclista, agressiu, físicament millorable i pintor mediocre. Oblidant que un gran home també té grans inconvenients i que aquesta competitivitat per aconseguir reconeixement social gràcies a la propaganda política és un dels grans errors de la nostra societat devorada per la mala consciència, tan hipòcrita i tan puritana, tan falsa com un discurs d’Ada Colau, la reina del maniqueisme i de la farsa política.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/diari-revolta-jordi-galves-rufian-parlant-churchill_497271_102.html

Els quatre reptes ètics de la intel·ligència artificial

En sectors com l’industrial, el de transports, de la salut o les finances, la presència de la intel·ligència artificial creixerà a un ritme molt àgil els anys vinents. Ho conclou l’empresa de robòtica col·laborativa i estructures intel·ligents Airtificial, que calcula que el 2025 el mercat de la intel·ligència artificial (IA) arribarà a 52.700 milions d’euros, 9 vegades més del que avui s’inverteix en aquest sector, en què es mouen gairebé 6.000 milions d’euros. Aquest augment progressiu de l’ús de la intel·ligència artificial ha portat la Comissió Europea a reunir 52 experts independents per a debatre unes directrius ètiques que caldrà seguir en el desenvolupament i l’ús de la intel·ligència artificial.

I és que aquesta nova forma de coneixement pot presentar conflictes als quals els experts pensen que la societat s’ha d’anticipar. «Tot descobriment, nova creació o nova capacitat que desenvolupem per a generar un nou poder o una nova possibilitat de fer les coses comporten la pregunta de qui en farà ús i quina direcció els volem donar, perquè tot es pot emprar per a generar benestar o per a destruir», explica Miquel Seguró Mendlewicz, professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

Per això es considera necessària una reflexió ètica sobre la intel·ligència que es plantegi preguntes com «què és la intel·ligència, què és artificial, qui fa aquest artifici, per què, per a què, si l’objectiu és generar més justícia social i més benestar o generar una competència neocapitalista per a veure qui es desenvolupa més bé per mitjà de les capacitats que aquesta intel·ligència pot oferir, si és per al bé públic i, per tant, quedarà en mans de l’estat o no… L’ètica de la intel·ligència artificial es queda, més que en la resposta, en la pregunta. Des de la filosofia hem d’eixamplar l’espai de la pregunta», assenyala el professor expert en filosofia política i ètica, que considera que els principals reptes per a l’ètica de la intel·ligència artificial es poden resumir en quatre:

  1. La intel·ligència artificial no és neutral, respon a uns interessos i a uns usos, i són aquests els que cal definir per a concretar en quina direcció van.
  2. Darrere de qualsevol tipus d’artifici que es generi hi ha la responsabilitat humana, i, per tant, també darrere de la idea d’intel·ligència artificial, aquesta responsabilitat no és ineludible.
  3. La idea d’intel·ligència, per un pòsit positivista i neopositivista, s’ha reduït col·loquialment a la capacitat de càlcul, de racionalitzar, de dur a terme operacions de precisió, i s’ha deixat fora d’aquesta noció altres possibilitats que tenen més a veure amb les humanitats, l’art, etc. Però d’intel·ligències n’hi ha moltes: caldria definir quin tipus d’intel·ligències volem generar.
  4. Cal concretar l’ús polític que es farà d’aquesta intel·ligència i qui vigilarà que es faci de manera equitativa.

Controlar el que és incontrolable

L’atracció que el desenvolupament de la intel·ligència artificial exerceix en la societat ha portat els experts a preguntar-se què és el que ens la fa tan fascinant. I la resposta sembla apuntar a l’anhel de control. Com explica Miquel Seguró, hi ha la il·lusió que per mitjà de la intel·ligència artificial «tindrem més control de les nostres vides i dels problemes que les nostres vides contenen. Però això és només una cara de l’experiència, perquè hi ha abraçades, somriures, silencis… que no hi ha manera de programar ni de predir, ja que depenen del context i d’unes habilitats que no són simplement quantitatives, sinó que exigeixen un desenvolupament personal, una audàcia personal i assumir la capacitat d’errar», assenyala.

Evitar les discriminacions

De fet, el control total no sembla possible. La intel·ligència artificial fa servir algoritmes per a extreure conclusions i prendre decisions. I tot aquest procés utilitza dades que, de vegades, poden ser discriminatòries. Va ser el que va passar amb l’algoritme Compas, creat per ajudar els jutges dels Estats Units a decidir sobre la llibertat provisional. Després de les primeres proves es va concloure que es tractava d’un algoritme racista perquè feia servir dades de departaments policials en què la majoria dels detinguts eren negres, de manera que l’algoritme va establir que el risc de ser criminal era més elevat entre aquestes persones.

Un col·lectiu amb moltes probabilitats de ser discriminat en els programes d’intel·ligència artificial és el de la gent gran, que corre el risc de ser invisibilitzada. Com expliquen les investigadores de la UOC Andrea Rosales i Mireia Fernández Ardèvol, expertes en persones grans i TIC, els sistemes d’intel·ligència artificial utilitzats per a recollir i analitzar dades sovint s’obliden d’aquest col·lectiu. «Quan s’investiguen els usos dels espais públics d’una ciutat, s’analitzen les dades dels mòbils que tenen el wifi activat: des del temps que les persones destinen a travessar un carrer per un semàfor fins al temps que necessiten per a pujar les escales de metro. Però en l’anàlisi d’aquests estudis no es tenen en compte minories que o bé no tenen wifi al mòbil o bé, si en tenen, el porten sempre desactivat», assenyalen com a exemple de les possibles discriminacions que es poden cometre en l’ús de la intel·ligència artificial.

https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/296-reptes-etics-intelligencia-artificial.html

Ho tornarem a fer, però com?

Concedit el permís per sortir de presó a Sànchez i Cuixart | betevé

La lluita per les llibertats no s’acaba mai, …

La lluita per les llibertats no s’acaba mai, ni aquí ni a la Xina Popular. Mobilitzar-se contra la injustícia, contra l’atropellament de drets fonamentals, contra la discriminació, contra l’explotació és un dret que algunes persones heroicament compromeses s’ho prenen com una obligació.

Fins ara, la causa sobiranista catalana s’havia especialitzat en manifestacions i protestes multitudinàries.

Tanmateix, la “nova normalitat” que ens trobarem quan la pandèmia s’apaivagui ens obligarà a mantenir el distanciament social, així que l’exercici dels drets de reunió i manifestació es veuran, de fet ja es veuen, alterats.

I amb una taxa d’atur superior al 20% i la desaparició de milers de petites i mitjanes empreses, les desigualtats portaran inexorablement a un esclat social.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-tornarem-fer-com_496629_102.html

Iglesias defiende una República donde mande el pueblo y no el poder económico y critica que el ejército dependa del Rey

El vicepresidente de Derechos Sociales del Gobierno y líder de Podemos, Pablo Iglesias


El vicepresidente segundo de Derechos Sociales, Pablo Iglesias, ha defendido este martes 14 de abril, en el aniversario de la proclamación en 1931 de la II República, que los “mejores valores” para avanzar hacia el “futuro”, en este momento de crisis por el coronavirus, son los republicanos, y ha rendido homenaje “a todos los compatriotas que imaginaron un país, una República”, donde “todos fueran iguales ante la ley” y “donde mandara el pueblo y no el poder económico”

Además, el secretario general de Podemos ha aprovechado para criticar a la Monarquía y a la figura del Rey y, en concreto, el hecho de que el Jefe del Estado pueda “aparecer vestido con un uniforme militar”, y el ejército no éste subordinado al poder civil.

https://www.europapress.es/nacional/noticia-iglesias-defiende-republica-donde-mande-pueblo-no-poder-economico-critica-ejercito-dependa-rey-20200414115558.html

“Prou vendre armes” i 4 peticions més del Papa Francesc als governants

El Papa Francesc ha fet aquest Diumenge de Resurrecció cinc peticions comprometedores als líders mundials perquè l’erradicació de la pandèmia sigui l’arrencada d’un millor ordre mundial. Ha demanat que “es relaxin les sancions internacionals als països afectats”, perquè “els impedeixen d’oferir als seus propis ciutadans ajuda adequada”. També reduir i fins i tot condonar el deute extern “que pesa sobre els pressupostos dels països més pobres”. En tercer lloc, acabar totes les guerres i posar fi al comerç d’armes: “No és moment de fabricar i vendre armes, esmerçant molts diners que podrien servir per tenir cura de persones i salvar vides.” …

El Papa ha al·ludit als qui prenen decisions polítiques, als que ha convidat a buscar el bé comú “per permetre que tots puguin tenir una vida digna i afavorir, quan les circumstàncies ho permetin, la represa de les activitats quotidianes”. …

Ha finalitzat el seu missatge dient: “Les paraules que realment volem escoltar en aquests temps no són indiferència, egoisme, divisió i oblit. Volem suprimir-les per sempre! Aquestes paraules sembla que prevalen quan en nosaltres triomfa la por i la mort; és a dir, quan no deixem que sigui el Senyor Jesús que triomfi al nostre cor i en la nostra vida”

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/papa-francesc-peticions-governants-coronavirus_491808_102.html

El pensador más peligroso de la izquierda (más que Zizek, Monedero o Varoufakis)

La timidez política de la izquierda ha revalorizado la figura de Karl Polanyi, autor de ‘La gran transformación’, un ensayo clásico que desborda los límites del debate económico actual.

… En realidad, no hay nada intrínsecamente malo en la regulación. “Las reglas pueden arrebatar las libertades a algunos, pero al hacerlo aumentan las de otros. La libertad de meter y sacar capitales de un país a voluntad es una libertad que ejercen algunos, con un costo enorme para los demás” …

https://www.elconfidencial.com/cultura/2017-07-10/el-pensador-mas-peligroso-de-la-izquierda-mas-que-zizek-monedero-y-varoufakis_1410164/