La Fundació Bofill calcula que les mesures costen uns 350 milions d’euros anuals
El sistema educatiu català és com un colador, amb forats gegants per on cauen milers de nois i noies que deixen els seus estudis abans d’hora: només l’any passat 74.000 joves van abandonar els estudis abans de graduar-se. Les xifres són escandaloses: el 14,8% dels nois entre 18 i 24 anys no tenen cap titulació més enllà de l’ESO, cosa que situa Catalunya al capdavant dels països europeus amb més joves poc qualificats i sense estudis obligatoris, només per darrere de Romania.
Un de cada deu no té l’ESO, un de cada quatre deixa batxillerat abans d’acabar i –atenció– 4 de cada 10 matriculats a cicles de grau mitjà no arriben a finalitzar-los. Per situar l’abandonament escolar prematur per sota del 10%, tal com demana la Unió Europea, la Fundació Bofill ha preparat un pla de xoc amb mesures concretes, que costarien uns 350 milions d’euros anuals, entre les quals destaquen les 11.000 beques salari anuals a joves de 16 a 18 anys perquè estudiïn i les 15.000 noves places públiques de grau mitjà a la FP.
Tot i que en els últims anys s’han reduït notablement les xifres d’abandonament –el 2008 un 32,9% d’alumnes deixaven els estudis– perquè les crisis econòmiques retenen els alumnes al sistema, el director de la Fundació, Ismael Palacín, diu que “tenim un abandonament escolar que no ens mereixem” i que hi ha un “risc de cronificar i normalitzar” els nivells d’abandonament actuals. I ha explicat que en l’última dècada han demanat insistentment als polítics que ataquin el problema i que “tothom diu que és gravíssim però mai acaba passant res”.
L’abandonament escolar afecta especialment els joves d’origen immigrant i de famílies amb nivells baixos de renda i estudis, i té conseqüències nefastes per als afectats: pateixen pràcticament el doble d’atur i tenen sous més baixos, més problemes d’habitatge i més mala salut.
Davant d’aquesta situació, la Fundació Bofill ha presentat la proposta Zero abandonament: una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya, elaborada per Elena Sintes, Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes. Les propostes es mouen en quatre àmbits.
1. Identificar els alumnes en risc
Des del 2016, el departament d’Educació té en marxa el RALC, un registre d’alumnes que es limita a recollir dades molt bàsiques de cada estudiant. El que proposa la Bofill és que aquest registre s’utilitzi per identificar i fer seguiment de cada alumne, introduint-hi dades més enllà de les acadèmiques i, sobretot, compartint-les amb els ajuntaments i centres educatius per facilitar l’acompanyament dels joves.
2. Més beques i ajuts
Un cop s’hagin identificat els joves vulnerables i en risc de deixar els estudis, es planteja donar uns 570 euros mensuals a 11.000 joves de 16 a 18 anys de llars desfavorides per desincentivar-los de buscar feina i garantir que segueixin al sistema educatiu, en el que es coneix com a beques salari, una iniciativa que ja fan algunes universitats. Segons la Bofill, la mesura tindria un cost de quasi 63 milions d’euros. També es plantegen 13.000 ajuts al transport per als joves que han de desplaçar-se per accedir als estudis postobligatoris i reservar places de FP per als alumnes vulnerables, tal com ja es fa a infantil i ESO.
3. Recursos d’orientació i suport
La fundació assegura que trencar les barreres econòmiques és una condició “necessària però no suficient”. El que cal, afirmen, també és reforçar l’acompanyament als que estan a punt de deixar d’estudiar: proposen plans individualitzats d’orientació educativa, suport socioemocional i acompanyament des de 1r d’ESO fins al final de la postobligatòria, així com programes locals de mentoria a les grans ciutats perquè els joves absentistes tinguin referents estables.
4. Ampliació de l’oferta pública
Les alternatives actuals al batxillerat són “insuficients”, segons la Bofill, que reclama 27.000 places més a la pública: 15.000 de FP de grau mitjà (costaria 81,5 milions d’euros), 5.000 de PFI (18 milions) i 5.000 més en centres de noves oportunitats.
gutta cavat lapidem 